SALUT

Pressió per regular l’eutanàsia

El cas d’una nena gallega malalta terminal fa revifar la polèmica sobre els límits del dret a la pròpia vida

Disset anys després de la mort de Ramón Sampedro, Galícia torna a ser l’epicentre d’un debat sobre les limitacions que hi ha a l’Estat per aplicar l’ eutanàsia i el suïcidi assistit. La protagonista involuntària és Andrea Lago, una nena de dotze anys que pateix una malaltia neurodegenerativa incurable, incapaç de parlar i moure’s per ella mateixa des de fa anys, que està ingressada en un hospital de Santiago de Compostel·la, i alimentada de manera artificial.

Els seus pares han demanat una “ mort digna” per a ella i, després que dimecres es mostressin “indignats” per la negativa del centre a retirar-li el suport vital, han amenaçat de portar a judici el cas, en entendre que la decisió dels metges atempta contra els preceptes de la llei d’autonomia del pacient, aprovada l’any 2002, i que dóna dret al malalt o als seus representants legals a decidir entre les diferents opcions clíniques i a negar-se a rebre un tractament. De fons hi ha un dictamen del Comitè d’Ètica de la Gerència de Santiago que dóna la raó als pares, tot i que el servei mèdic de l’hospital al·lega que el document no és vinculant i que, en cap cas, hi ha obstinació terapèutica o voluntat de fer patir la nena.

Patiment innecessari

Tot i que els pares no demanen explícitament l’eutanàsia, sinó la retirada del suport vital que la manté en vida, han posat el crit al cel perquè consideren que des de fa un any la situació de la menor ha empitjorat considerablement, fins al punt que “no aguanta més”. Tots dos asseguren que el tractament actual li produeix un patiment innecessari, perquè no tolera bé els aliments i, després de tota la vida cuidant-la, pensen que només s’està prolongant l’agonia de la petita. Ara, que encara tenen “connexió” amb ella, malgrat tots els tractament agressius que ha suportat en el passat, defensen que s’hauria de tenir en compte el seu criteri i fer-los cas, perquè la legislació els empara.

Sense saber-ho, la nena gallega és al centre d’un altre debat sobre els límits del dret a la pròpia vida.

És en aquest context que aquest dijous el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha promès obrir un debat social sobre l’eutanàsia si es converteix en el nou president del govern espanyol i, arribat el cas, aprovar una llei que la reguli. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha respost que aquest canvi legislatiu no és necessari, mentre que el ministre de Sanitat i Serveis Socials, Alfonso Alonso, ha considerat que la decisió final està en mans dels metges i dels jutges i que “no hi ha cap motiu” per desconfiar dels professionals que l’atenen. L’Hospital de Santiago, per la seva banda, ha informat que aquest mateix dijous remetia el cas al jutge per segona vegada, després que al juliol ja autoritzés el tractament que rep en l’actualitat.

Un cas “ideològic”

El president de l’ Associació Dret a Morir Dignament, Luis Montes, va expressar la seva solidaritat amb els pares de l’Andrea, a més de considerar que es tracta d’un cas “ purament ideològic”.

Montes, que com a cap d’urgències de l’Hospital Severo Ochoa de Leganés va haver d’enfrontar-se a una denúncia de la Comunitat de Madrid governada per Esperanza Aguirre per la suposada sedació massiva de malalts terminals —l jutge el va absoldre de tots els càrrecs—, ha lamentat que casos com aquests siguin força habituals i que, per aquesta raó, caldria una reforma legal que permetés la despenalització de l’eutanàsia i el suïcidi assistit. “En el cas que existís una justificació mèdica per prolongar artificalment la vida de l’Andrea caldria explicar-ho molt bé”, ha opinat, i no tancar-se en banda. “Cap procediment mèdic pot fer-se sense consentiment”, ha afegit. Mentrestant, la nena gallega, sense saber-ho, és al centre d’un altre debat sobre els límits del dret a la pròpia vida.

 

L'ARTICLE 143 DEL CODI PENAL, FRONTERA LEGAL

Quins són els límits actuals a l’eutanàsia i el suïcidi assistit?

Les dues pràctiques estan penades en l’article 143 del Codi Penal: és la frontera legal. Les legislacions autonòmiques no ho poden canviar i, per tant, les eines més efectives són formar els professionals per a la correcta aplicació de cures pal·liatives i evitar el patiment.

Quina capacitat té el pacient de negar-se a rebre un tractament?

Des del 2002, amb la llei d’autonomia del pacient, els pacients poden decidir lliurement entre les diferents opcions clíniques i negar-se a rebre un tractament. També es pot fer un document de voluntats anticipades per deixar per escrit les preferències de cadascú. A Catalunya tenim 66.000 registrats.

Què es pot fer si hi ha conflicte?

Hi ha comitès de bioètica a tots els hospitals grans que poden fer dictàmens a petició d’un particular, tot i que les seves recomanacions no són vinculants.

 

EUTANÀSIA, UNA REALITAT EN SET PAÏSOS DE TOT EL MÓN

Holanda

Des del 2002 es pot ajudar a morir malalts terminals majors d’edat que tinguin intactes les seves capacitats mentals.

Bèlgica

També el 2002 va aprovar la despenalització de l’eutanàsia i, de retruc, el suïcidi assistit. Des del 2014 també es permet en menors.

Luxemburg

El 2008 va convertir-se en el tercer país del món a regular-ho.

Suïssa

Es permet l’ auxili al suïcidi si es demostra que no hi ha motivacions egoistes. Hi ha quatre organitzacions que la practiquen —el metge només pot receptar el fàrmac—, dues de les quals per a estrangers.

Altres casos

Alguns estats dels EUA, el Canadà i Colòmbia també han aprovat recentment lleis en la mateixa línia.

Més continguts de