La primavera estimula. La llum, la temperatura, la vida a l'aire lliure, la comunicació, els colors, les olors... És la conclusió a què arriben els psicòlegs davant dels canvis físics i psíquics que es produeixen a l'organisme humà i a la natura a partir del 21 de març. La reflexió bucòlica de Virgili que "ara, cada camp està revestit d'herba, i tot arbre amb fulles, el bosc exposa les seves flors i l'any assumeix el seu abillament més alegre" la comparteixen aquells a qui la primavera els eleva l'esperit. En canvi, es contradiu amb la visió dels al·lèrgics o amb les dades que indiquen un augment de suïcidis a l'hemisferi nord a la primavera (al sud, l'increment té lloc a la tardor). Increïblement, la responsable de tots aquests efectes és la llum. Amb el pas a l'equinocci de primavera, els dies s'allarguen, el sol té més protagonisme i les temperatures augmenten. Per a les plantes, és el senyal per iniciar la reproducció; la saba comença a circular de manera frenètica. L'organisme humà reacciona amb un seguit d'alteracions provocades pels sistemes hormonals i endocrins (cosa que corrobora la dita popular que "la primavera, la sang altera"). Normalment els efectes són positius i deriven en un molt bon estat d'ànim; en canvi, en el cas de les malalties afectives com les depressions i els trastorns bipolars, el canvi d'estació pot provocar la descompensació anímica que explicaria l'augment de suïcidis en aquesta època de l'any.
Tot i que la primavera no canvia la manera de viure, es reprenen hàbits i comportaments que havien cessat durant l'hivern. De manera inconscient, l'espècie encara es regeix per l'estratègia de calendari que seguien els primers homínids. Probablement és una qüestió de genètica i "un dels efectes de ser animals", com explica Juan Miguel Garrido, psiquiatre especialista de l'Hospital Clínic. A l'hivern, els homes estaven predisposats a estar inhibits, feien una hivernació parcial per no malgastar energia, i quan arribava la primavera, sortia la vegetació, els animals posaven fi a la seva hivernació i hi havia més oportunitats per a la cacera. Actualment, cada individu viu la primavera de manera diferent, però alguns dels estímuls que els afecten són compartits.
Llum El jet lag , després d'un viatge o quan arriba la primavera
"L'hivern ens deixa energèticament baixos i el cos es torna a refer gràcies a la llum, un element importantíssim per als éssers vius", explica Giménez-Camins. La llum fa augmentar els nivells de serotonina i la melatonina, neurotransmissors que influeixen en l'estat anímic, per això la majoria d'individus viuen la primavera com un revulsiu i estan més eufòrics (fins i tot des de les consultes de psicologia, els professionals perceben que l'estació revitalitza les persones amb estats d'ànim fluixos). El reajustament que viu el cos durant els primers dies de l'estació afecta sobretot les criatures i la gent gran i són similars als que es pateixen quan un s'incorpora a la feina després de les vacances, segons assenyalen els experts. La fatiga, una certa somnolència, l'apatia, més malestar o menys gana de l'habitual són símptomes de l'astènia primaveral, un trastorn estacional lleu que no ha de durar més de quinze dies. Les claus per vèncer-la són una bona alimentació a base de fruites i verdures de temporada (les maduixes i altres fruites amb vitamina C), fer exercici a les hores de sol, descansar bé, mantenir les rutines i evitar els tòxics. I el més important, segons els experts: tenir paciència.
Sexe L'augment de temperatures ens fa més sociables
L'augment de la temperatura afavoreix sortir més i fer vida a l'aire lliure, i també la comunicació. "Fa més caloreta i això ens fa ser més sociables", apunta Giménez-Camins. Això, juntament amb un increment de la testosterona en el cas dels homes, explica la predisposició a l'activitat sexual i l'augment del desig. Per Garrido, "el cos es prepara a estar més actiu durant aquest període", en paral·lel amb la natura, que interpreta que és el moment idoni per a la fecundació.
Picor La contaminació augmenta els efectes dels agents al·lergògens
"És la malaltia de la primavera", reflexiona Antonio Valero, al·lergòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona, pel nombre de gent que la pateix (entre el 20% i 25% de la població, la meitat són al·lèrgics al pol·len) i els nivells d'afectació al llarg de l'estació, molt superiors als de l'astènia. Els símptomes poden confondre's amb els d'un constipat (mucositat, obstrucció nasal, tos, picor als ulls...), però si es prolonguen més enllà de set dies i es repeteixen en les mateixes èpoques de l'any, cal sospitar d'una al·lèrgia. Valero és clar en aquest sentit i reitera que només és al·lèrgic "qui genèticament està condicionat per desenvolupar la malaltia; és a dir, qui pot, no qui vol". Algunes de les recomanacions habituals als malalts són evitar l'exposició al pol·len de les set a les deu del matí (el moment de màxima pol·linització) i en dies secs, assolellats i amb lleugera brisa. Els pòl·lens altament actius com el del plàtan (la pol·linització és curta però intensa: es poden assolir els 1.000 grans per metre cúbic d'aire), s'afegeixen a l'efecte nociu de la contaminació a les ciutats, que fa que les plantes produeixin més quantitat de pol·len i més proteïnes al·lergèniques per sobreviure.
Olor Les plantes enceten l'activitat reproductiva
Les plantes indiquen l'estació de l'any en què vivim. La humitat i la temperatura trenquen la inactivitat de les plantes, que inicien un nou cicle de creixement com si responguessin al mandat vital de "creixeu i reproduïu-vos". "És un moment d'explosió, de molta activitat sexual per a les plantes", emfatitza Samuel Pyke, taxonomista del Jardí Botànic de Barcelona. Les alteracions botàniques s'apropen a les humanes i evidencien la connexió de l'espècie amb la natura, malgrat el progressiu desarrelament que ha tingut lloc en l'home. "Hem de viure més en consonància amb la terra, anar a favor de la natura i del que ens dóna", segons Pyke. "Estem cansats de l'hivern, sortim un cap de setmana i tornem renovats... L'entorn, com deia Rudolph Steiner, ens eleva". De les plantes ens atrauen els colors, les olors i fins i tot el tacte, i aquesta temporada, els estímuls seran abundants: Pyke avança que la primavera botànica serà excepcional.
Color El canvi de temperatura convida a vestir-se amb roba lleugera
"Quan fa sol pensem en roba d'estiu, en coses noves, sobretot lleugeres, i és també el moment en què la gent vol color", afirma la dissenyadora Sílvia Garcia Presas, que aposta sense mania pels colors com a manera de significar-se. Potser també és la manera amb què els homes sintonitzen amb la natura rica cromàticament. Els teixits naturals són una altra de les especialitats de la temporada: el cotó, les sedes i els caixmirs són els components més còmodes per a una estació entretemps en què les capes es converteixen en protagonistes. Garcia Presas coneix bé la filosofia perquè, en lloc de peces gruixudes i primes concep elements "que se superposen com una ceba, perquè sigui més divertit". Al contrari del sistema de temporades de les grans cadenes, Garcia Presas és partidària d'un armari per a tot l'any, ple de cotó i color..
