Principi d'acord per posar fi a la vaga del metro

TMB accepta una nova proposta de Treball i el comitè d'empresa la sotmetrà a votació de l'assemblea entre dimecres i dijous

La tensa negociació entre els representants dels treballadors del metro i TMB ha entrat en un punt d’inflexió. El departament de Treball, que fa de mediador entre les dues parts, va anunciar ahir a la nit que TMB havia acceptat finalment una nova proposta de la Generalitat “treballada intensament durant les dues últimes setmanes amb el comitè de vaga”. Al seu torn, els treballadors accepten portar-la a l’assemblea perquè sigui la plantilla qui la voti. Aquesta votació es farà dijous.

Amb el preacord, l’empresa es compromet a no allargar els serveis externalitzats una vegada acabin els contractes, es manté la jubilació parcial, hi haurà reduccions de jornada per als treballadors amb fills o familiars dependents i els empleats amb contractes a temps parcial tindran l’opció d’accedir a contractes a temps complet. Si s’accepta la proposta, que inclou les peticions que els treballadors havien fet les últimes setmanes a la mediació amb Treball, la vigència del conveni laboral s’allargaria fins al 31 de desembre del 2019.


Dotze dilluns de turment

Aquest canvi de rumb arriba després de dues reunions simultànies, en sales separades, que representants de Treball van mantenir ahir tota la tarda amb els dos equips negociadors. A les files de l’equip de TMB s’estrenaven el gerent de l’Ajuntament, Jordi Martí –exregidor del PSC–, i el coordinador de serveis metropolitans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Eduard Saurina, que es van afegir dijous al grup encapçalat per la regidora Mercedes Vidal, presidenta de TMB, que fa mesos que intenta arribar a un acord sense èxit.

Abans d’arribar al principi d’acord –que demà es votarà en algunes sectorials de la plantilla i dijous en dues assemblees, una al matí i l’altra a la tarda– hi ha hagut dotze dilluns de vaga, dotze dilluns de turment per als usuaris, l’últim dels quals –de moment– va ser ahir.

Quan hi ha vaga, en les hores punta dels dilluns només circulen quatre de cada deu trens. Alguns usuaris no tenen alternativa i porten una dotzena de setmanes creuant els dits quan miren les pantalles informatives del metro per anar a treballar. Tots han de sortir abans de casa: amb un temps afegit que pot anat dels 10 minuts als tres quarts d’hora. O, si la feina els ho permet, recuperen el retard quan han de plegar. “Em resigno”, explicava ahir l’Olga, que des de fa tres mesos ha d’allargar la jornada laboral del primer dia de la setmana.

“Els dilluns, els que anem amb metro arribem a la feina irritats”, assegurava en Rafael, que va de Terrassa a Barcelona amb tren amb mitja hora d’antelació i que s’estima més esperar uns quants minuts a la parada de plaça Catalunya abans que agafar un autobús. Més que per la pèrdua de temps, ell està molest per les aglomeracions i la calor. A més, creu que la concentració de viatgers facilita els robatoris: més d’un company seu s’ha quedat sense mòbil. Pel que fa a l’alta temperatura, assegurava amb ironia que creu que hi ha “una vaga encoberta de l’aire condicionat”.

La Victòria ha de fer dos canvis de línia i per això els dilluns va amb tres quarts d’hora de marge. “Encara seria pitjor una altra combinació”, ja que no ha sabut trobar una alternativa malgrat que la veu en off del metro ho recomana. En canvi, el Joan Pere ha pactat amb la feina que entra mitja hora més tard per la dificultat de trobar una altra combinació, tenint en compte que ve des de Mataró amb tren.

“Els dilluns es repeteix la mateixa història”, lamentava ahir en David, que posa el despertador mitja hora abans per anar de Vallcarca a Glòries: si anés amb bus encara trigaria més. Sobre els motius de la protesta, entén les reivindicacions però ahir al matí apostava per un arbitratge forçós. D’altres suggerien que els treballadors facin una vaga a la japonesa: en lloc de reduir la circulació de trens, que passin més combois a les hores punta.