Prop de 121.000 alumnes rebran una beca menjador aquest curs, 12.000 més que l'any passat

Bargalló canviarà les oposicions per a mestre: seran menys memorístiques i més competencials

Fins a 120.899 alumnes rebran aquest any un ajut per al menjador escolar, cosa que suposa 12.209 beques més que el curs passat. En ple debat sobre el decret de menjadors, que el Govern vol aprovar properament, el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, ha afirmat en seu parlamentària que es destinaran 78 milions d'euros, set més que el curs passat, a aquesta partida. La situació contrasta amb les dades que va donar el Consorci d'Educació de Barcelona la setmana passada, en què per primera vegada en sis anys, el nombre d'ajuts ha baixat (466 beques menys que l'any anterior). Segons van dir els responsables del Consorci, es deu a la millora de les finances d'algunes famílies. 

En el marc de la comissió d'Educació, Bargalló ha passat de puntetes sobre la polèmica pel nou decret, que ha de servir per regular la contractació del servei de menjador de les escoles públiques de Catalunya però que ha provocat molta mobilització entre les AMPA. "El que ens preocupa més és que pel fet de no fer el decret, empitjorem el que hi ha ara", ha dit Bargalló, recordant que la normativa vigent es va aprovar el 1996. "No hi havia la LEC, no hi havia la llei de contractació pública. El 1996 no es qualificava el menjador de servei educatiu, no es parlava de menjar de proximitat...", ha recordat. Després de 22 anys amb el mateix decret, el departament preveu que a partir d’ara el servei el contractin directament el consell comarcal, l’ajuntament o les direccions dels centres a través d’un concurs públic. Les AMPA, doncs, queden apartades de la contractació i relegades a la supervisió del servei.

Encara que ha dit que la partida es manté oberta durant el curs, el departament ha concretat que del total d'ajudes, 22.852 beques cobreixen el 100% del cost, i la resta –fins a 98.047– en cobreixen només la meitat. El departament està estudiant la possibilitat d'incloure una nova tipologia de beques que subvencioni el 80% del preu del servei. 

Els partits de l'oposició han estat força crítics amb Bargalló. La diputada de Catalunya En Comú Podem Jessica Albiach ha preguntat al conseller si, tenint en compte que "l'última paraula" sobre l'aprovació del decret la té el Govern, garantirà que la governança del menjador sigui "comunitària" i si es "dignificarà" el personal responsable de temps de migdia. Molt més contundent ha estat el diputat de la CUP Carles Riera, que ha advertit el conseller que "el decret ha nascut mort". "No tindrà viabilitat tal com està previst", ha dit. 

Bargalló demana aprovar pressupostos per tirar endavant les polítiques educatives

El conseller d'Ensenyament ha repassat les principals polítiques del seu departament. Entre altres mesures, ha explicat que es convocaran "aviat" les oposicions per a 5.005 places de professors i mestres, que la Generalitat recuperarà el finançament de les places públiques de 0 a 3 anys  i que vol ampliar la plantilla del professorat. Malgrat que no ha concretat més dades, sí que ha vinculat la majoria de polítiques –noves construccions, l'educació de 0 a 3 anys o més professorat– al fet que s'aprovin els pressupostos del Govern per a l'any 2019. "Amb el pressupost prorrogat és impossible", ha afirmat. 

Canvis en les oposicions d'aquest any per fer-les més competencials

Bargalló també ha anunciat que en aquestes oposicions s'introduiran canvis per fer-les més competencials. "Desapareixerà el pes memorístic de les proves", ha afirmat el conseller, en la línia que han anat reclamant els últims anys els mateixos candidats i també inspectors i experts. El departament està treballant amb els sindicats per arribar a un acord, però la idea és canviar-ho a les oposicions que se celebraran aquest mateix any, almenys la part de la prova en què la Generalitat té un cert marge de maniobra.  

El cos docent de Catalunya és d’àmbit estatal, i això vol dir que el temari de les oposicions (el de la part teòrica) el fixa el ministeri d’Educació, Cultura i Esports. El temari procedeix de la reforma educativa que va suposar la LOGSE (1990) i és d’obligat compliment a totes les comunitats autònomes. Concretament, el temari de les oposicions del cos de mestres es va fixar l’any 1993, i el del cos de secundària i professors tècnics de formació professional (FP) el 1996. Per poder superar les oposicions cal aprovar totes les parts: la teòrica i la pràctica. A més, els docents també s’han d’enfrontar a una altra prova de programació i una d’unitat didàctica. En un moment en què es reivindica l’educació innovadora i en què el currículum escolar és competencial, les oposicions que es faran aquest any exigien fins ara el mateix temari que fa un quart de segle

Més continguts de