Prop de 17.000 pacients s’han d’esperar més del límit legal per passar pel quiròfan

BarcelonaEl Servei Català de la Salut (CatSalut) va presentar ahir les dades de les llistes d’espera relatives al primer semestre de l’any, unes xifres que mostren una lleugera millora, malgrat que 17.082 catalans encara no veuen respectat el temps màxim de sis mesos que la Generalitat va fixar l’any 2002 per a 14 procediments quirúrgics concrets. Els directius del CatSalut creuen que, gràcies a les mesures que s’han pres aquest any, és possible complir amb el compromís del conseller Boi Ruiz d’acabar el 2014 sense que ningú esperi més del que li pertoca.

“No és un objectiu impossible, però no és fàcil”, va reconèixer el subdirector del CatSalut, Francesc Brosa, que va agrair l’actitud proactiva dels centres i dels professionals d’anar a la recerca dels pacients que esperen més, que ha permès que més de 6.000 malalts s’hagin derivat a hospitals diferents dels que en van prescriure l’operació. De fet, va insistir que ara s’incompleix l’espera màxima en el 23,2% dels casos, una xifra similar al 20,7% que es va trobar Boi Ruiz a finals del 2010, quan va accedir al càrrec.

Tot i així, la retallada de més del 15% en el pressupost sanitari aplicada en els últims anys és una llosa massa pesant, i el sistema encara eixuga l’increment que van registrar les llistes d’espera l’any 2011, un moment en què el Govern incomplia els terminis en més de 31.000 persones, un 38,9% dels malalts que llavors estaven pendents de passar pel quiròfan.

Canvi legislatiu pendent

Aquestes dades, plenes de matisos i d’interpretacions diferents segons qui les faci, es basen en les cirurgies que el Govern creu que han de tenir un temps màxim, que va establir per llei en un decret pioner a l’Estat que el tripartit va reformar el 2004 per fer-lo encara més garantista.

No obstant això, el conseller Boi Ruiz ha defensat des del primer moment que cal modificar el decret perquè, en comptes de mantenir uns criteris genèrics per malaltia, cal tenir en consideració la gravetat o la casuística de cada pacient. “Volem complir aquest decret, tot i que som conscients que s’ha de canviar”, va insistir el director del CatSalut, Josep Maria Padrosa. Però l’anunciada reforma encara no s’ha produït perquè el ministeri de Sanitat treballa en una normativa per fixar uns mínims comuns a totes les autonomies. El CatSalut lamenta que des del mes de febrer no s’ha celebrat cap reunió i que, sense el marc de referència que serà d’obligat compliment, és difícil fer modificacions. “Ens la jugarem i després ja veurem”, va afegir Padrosa, segur que Catalunya manté uns criteris d’exigència força elevats en comparació amb la resta de l’Estat i que pot impulsar la seva legislació particular perquè no contradirà l’estatal.

Com a exemple d’això, el CatSalut destaca que el ministeri marca sis mesos com a màxim per sotmetre’s a una cirurgia cardíaca, enfront dels tres mesos que vol impulsar el Govern. De fet, Padrosa ha destacat que des que es va posar en marxa el pla de xoc al juny per a aquestes patologies s’ha aconseguit reduir el nombre de pacients en espera i ara triguen de mitjana quatre mesos a ser operats i no els cinc mesos de finals del 2013.

Salut també ha tret pit perquè durant l’últim any s’han fet més operacions i s’ha rebaixat el temps mitjà d’espera, també per fer-se proves diagnòstiques, unes reduccions que han sigut especialment positives per als que esperen una operació de varius, una artroscòpia, un alliberament de canal carpiana o una reparació del dit del peu. En el global d’intervencions quirúrgiques, el departament vol que ningú esperi més de quatre anys -ara hi ha 700 persones en aquesta situació i fa dos anys 3.500-, gràcies també al fet que les cirurgies sense necessitat d’ingrés hospitalari ja són el 59% del total. Malgrat això, encara queda feina per fer, com demostra el fet que l’espera mitjana dels que necessiten una pròtesi de genoll continua per sobre dels sis mesos i que la situació continua sent pitjor que la que es va trobar Ruiz quan va accedir al càrrec.

Crítiques de sindicats i oposició

El PSC va considerar en un comunicat “inacceptable” la minsa reducció de les llistes, i va destacar que en realitat les persones que esperen són un 30% més que el 2010. També el sindicat CCOO va aprofitar les dades per exigir ahir que es compleixi la normativa i va assegurar que alguns centres de la xarxa pública ofereixen serveis sanitaris privats als pacients que haurien d’operar gratuïtament, una pràctica il·legal de la qual s’han fet ressò els mitjans els últims mesos. Aquests casos, juntament amb el suposat retard voluntari d’alguns centres a l’hora d’incloure pacients a les llistes, ha provocat protestes de professionals sanitaris i d’associacions de pacients. Padrosa va insistir a negar aquest punt: “No hem detectat que hi hagi engany. La gestió i la relació amb els centres és franca”, va precisar. De fet, Salut treballa amb la previsió que a partir del 2015 les enrevessades rodes de premsa per presentar les dades ja no siguin necessàries, perquè existirà una eina informàtica que permetrà a cada pacient saber en qui moment exacte se’l va incloure a la llista d’espera i quan temps ha d’esperar encara, a més de presentar la informació per centres i regions sanitàries.

El decret legislatiu en vigor, en qualsevol cas, fixa que un pacient entra a la llista d’espera en el mateix moment que un metge prescriu la intervenció, i qualsevol ciutadà pot demanar un certificat per comprovar-ho. “No és un mecanisme àgil”, reconeix Brosa, tot i que en cas que l’espera superi els sis mesos el decret també permet demanar de ser operat en un altre centre autoritzat, a càrrec del CatSalut, cosa que en teoria hauria de passar en un termini màxim de 30 dies.