Protesta del personal sanitari per les retallades del sou

Es manifesten cada dia davant l'Hospital Clínic des de fa dues setmanes

Cada dia aplaudim convençuts la feina que fan, a les vuit del vespre des de la finestra de casa. I ens hem omplert la boca dient que el personal sanitari són els herois i les heroïnes d'aquesta emergència del coronavirus. Però cada tarda a les tres, des de fa dues setmanes, surten a protestar davant de l'Hospital Clínic amb pancartes per reclamar una cosa tan bàsica com que deixin de retallar-los el sou, cosa que la Generalitat practica des de fa ni més ni menys que una dècada. Així de contradictori.

Aquest dimarts es commemorava el Dia Internacional de la Infermeria, però malgrat això aquest dimarts també han tornat a protestar. "És una manera de celebrar el nostre dia", comentava amb sarcasme una d'elles. I parlo en femení perquè la majoria de les que s'han plantat davant del Clínic eren precisament dones i infermeres. Algunes anaven amb l'uniforme, d'altres vestides de carrer perquè ja havien acabat la jornada laboral i estaven a punt d'anar-se'n a casa. Però totes han corejat a l'uníson: "Vergonya de govern que ens pren el cinc per cent", o el ja clàssic "Prou retallades a la sanitat".

Els que passaven pel davant es quedaven mirant-les sorpresos. Alguns, pocs, fins i tot acompanyaven els seus crits picant de mans al mateix ritme. I un conductor ha fet sonar el clàxon del cotxe diverses vegades per fer encara més soroll.

"Jo crec que la gent no té ni idea de quina és la nostra situació laboral", ha confessat una de les infermeres quan ja han donat per acabada la protesta. No hi han estat gaire estona, tot just deu minuts, però ja porten així quinze dies. De moment, admeten, amb poc èxit. Ni la direcció de l'hospital ni la Generalitat els han dit absolutament res. No han reaccionat a les seves protestes.

La reivindicació

"El 2010 el govern de Rodríguez Zapatero va aprovar un decret que permetia reduir un 5% el sou als treballadors públics, i des de llavors la Generalitat aplica aquesta reducció al nostre sou base, als nostres complements, al nostre plus laboral i a tots els conceptes", resumeix a grans trets una de les infermeres, Emilia Vázquez, per explicar per què protesten. Les seves companyes assenteixen al seu voltant. "No demanem que ens apugin el sou sinó que deixin de retallar-nos-el", asseguren.

Però és que no és només això. "Jo fa vuit anys que treballo i n'he estat tres a cop de telèfon", diu una altra. A cop de telèfon vol dir que, quan se n'anava a dormir a la nit, no sabia si treballaria l'endemà. "Et poden trucar a les set del matí per dir-te que t'incorpores a les vuit", afirma. I això no li ha passat només a ella sinó que asseguren que és el calvari pel qual totes han de passar per aconseguir que algun dia els facin un contracte amb una certa continuïtat. Per això, opinen, o és ara o mai que poden canviar la seva situació. Després de l'emergència, lamenten, tornaran a ser invisibles.