PANDÈMIA

Puja la preocupació pel futur i baixa el malestar emocional

Les dones donen més suport i en reben menys, segons l’enquesta de l’ARA
Una dona aplaudint des de la finestra de casa durant l’homenatge diari al personal sanitari. / MARC ROVIRA

Amb el pas de les setmanes augmenten la incertesa i el pessimisme respecte al futur, però disminueix el malestar emocional causat pel confinament. Així ho reflecteix el resultat de l’Observatori del Confinament, una iniciativa de l’ARA i del Grup d’Investigació en Estrès i Salut de la Facultat de Psicologia de la UAB, amb una primera enquesta que va recollir més de 16.000 respostes de l’1 al 5 d’abril, en la tercera setmana del confinament, i una nova enquesta amb més de 15.000 respostes del 15 al 19 d’abril, en la cinquena setmana.

Amb dues setmanes de diferència, la incertesa ha passat d’un 5,14 a un 5,30 en una escala de l’1 al 7, mentre que l’optimisme ha baixat d’un 4,20, una puntuació lleugerament decantada cap a l’optimisme, a un 4,02, pràcticament el punt intermedi de l’escala. En canvi, quan es pregunta als enquestats si estan ansiosos, enfadats o tristos, hi ha una petita millora: la puntuació mitjana baixa de 3,32 a 3,26 entre l’1 i el 7. I això malgrat que, en termes pràctics, les condicions empitjoren: baixa la puntuació de mantenir rutines i dormir bé.

L’investigador de la UAB Joaquim T. Limonero, responsable de l’estudi juntament amb Jordi Fernández-Castro, veu normal la preocupació pel futur i apunta que probablement es mantindrà malgrat que ara comenci el desconfinament: “El pessimisme continuarà perquè és per la situació general, que no depèn de tu. El problema és sobretot des del punt de vista econòmic i laboral. A més, el desconfinament serà esglaonat i hi haurà por del contagi. La tornada a la normalitat no serà a la normalitat, serà molt estranya”, considera.

Limonero destaca que la puntuació de malestar emocional ja era baixa, i amb el pas del temps una mica més i tot: “La gent és molt més resilient i té molta més capacitat per afrontar les situacions difícils del que ens imaginem, la gran majoria de la gent se’n surt”. Afegeix que, amb el pas de les setmanes, ens hem acostumat a estar confinats: “Qui ens ho havia de dir, que estaríem sis setmanes a casa, i ens hem adaptat a la situació. Tenim una sèrie d’estratègies per afrontar les coses, i ara estem afrontant el confinament. Les estratègies han funcionat”.

Els rols de gènere, molt marcats

La primera entrega de l’enquesta ja apuntava que hi havia diferències entre homes i dones, petites però estadísticament significatives, que en la segona entrega es mantenen. La inclusió de noves preguntes, més específiques, revela més detalls sobre els rols de gènere, que estan molt marcats: quan es pregunta pel fet de donar suport als teus, la puntuació de les dones és més alta que la dels homes; i quan es pregunta pel fet de rebre suport dels teus, la puntuació de les dones és més baixa que la dels homes.

En malestar emocional, els resultats més detallats també reflecteixen els rols de gènere. Les dones segueixen estant més afectades. Sobretot estan més ansioses i més tristes, però en canvi pràcticament igual d’enfadades. L’investigador de la UAB apunta que “pot ser perquè realment ho estan més, però també perquè ho diuen més, perquè les dones normalment manifesten més aquestes emocions”.

En conjunt, els enquestats estan més ansiosos i tristos que enfadats. “L’ansietat, fins a cert punt, és bona perquè fa que et moguis, que facis coses, que estiguis actiu, tot i que quan supera un llindar és dolenta”, explica Joaquim T. Limonero. En canvi, afegeix, és comprensible que estiguem menys enfadats perquè, en una situació que no depèn de tu, “estar enfadat no és útil”.

El tipus d’habitatge, determinant

Els encreuaments de les respostes amb el tipus d’habitatge on viuen els enquestats mostren un patró molt clar: en la gran majoria de les preguntes les pitjors puntuacions són les dels enquestats que viuen en un pis sense balcó o pati, i les millors són les dels enquestats que viuen en una casa amb pati o jardí. El patró és previsible, però estadísticament la relació és extraordinàriament forta. “Els gràfics són claríssims, ho veus i et quedes sorprès”, diu Limonero.

La diferència és especialment gran en la pregunta sobre el grau d’ansietat, en què la puntuació dels que viuen en pisos sense balcó o pati és d’un 3,75 en l’escala d’1 a 7, quasi al punt mitjà, i la dels que viuen en cases amb pati o jardí és d’un 3,19, una distància molt gran. També hi ha diferències significatives en les altres preguntes sobre malestar emocional, com estar enfadat o estar trist, i en les d’aspectes més pràctics del confinament, com mantenir rutines i dormir bé.

L’investigador de la UAB recorda que, més enllà dels condicionants que suposen les característiques de l’habitatge, el tipus de domicili també sol reflectir unes condicions de vida generals: “Normalment, si tens una casa amb pati tens un estatus econòmic més alt”. Però, curiosament, les diferències són molt grans en totes les preguntes excepte en les referides a la incertesa i l’optimisme sobre el futur.

Pitjor viure sol o amb molta gent

El nombre de persones que viuen a l’habitatge també és un factor clau. En aquest cas, amb un patró més complex. Els resultats són pitjors per a qui viu sol o amb molta gent, i millors per als que estan entremig, els que són dues persones a l’habitatge. A mesura que augmenta el nombre de persones, la puntuació puja i després torna a baixar, pel que fa a mantenir rutines i dormir bé, i a la inversa pel que fa al malestar emocional.

Però hi ha matisos entre les diferents emocions. Els que viuen en habitatges amb un nombre elevat de persones estan lleugerament més ansiosos i lleugerament més enfadats que els que viuen sols. En canvi, els que viuen sols estan lleugerament més tristos. “Les parelles ho tenen més fàcil, i el que està sol és el que està pitjor perquè no té suport emocional, el té fora però a casa no”, resumeix Limonero.

El nombre de persones que viuen a l’habitatge està molt vinculat a la franja d’edat. Habitualment, les persones que viuen en un habitatge amb molta gent són persones de mitjana edat amb fills petits. Els resultats de la primera enquesta ja indicaven que la situació era millor per als més joves i els més grans, i pitjor per a les persones de mitjana edat, probablement perquè la situació econòmica els pot afectar més i són justament els que tenen més responsabilitats. Per exemple, hipoteques.

Nova enquesta a l’Ara.cat

Des d’aquest dimecres hi ha en marxa una nova enquesta de l’Observatori del Confinament, que es pot respondre fent clic aquí. Aquesta tercera entrega arriba quan s’acaba d’anunciar l’inici del desconfinament i ja s’estan aplicant algunes mesures de relaxament de les restriccions a la mobilitat. Els resultats permetran observar si hi ha una millora en la salut emocional per la possibilitat de sortir amb nens, des de diumenge passat, o de fer esport i passejar amb la persona amb qui es conviu, anunciada per a aquest cap de setmana vinent.

Participa aquí en la nova enquesta de l'ARA

Tot i que la mostra és autoseleccionada, no aleatòria i, per tant, no és estadísticament representativa ni de la població ni dels lectors de l’Ara.cat, l’èxit de participació, amb més de 31.000 respostes acumulades, permetrà fer una anàlisi qualitativa amb un alt nivell de detall, que el Grup d’Investigació en Estrès i Salut de la Facultat de Psicologia de la UAB desenvoluparà al llarg dels pròxims mesos i que es plasmarà en un article científic.