Societat 01/10/2018

Quatre activistes rifenys deportats al Marroc des de Barcelona

Les autoritats espanyoles han negat les peticions d'asil que fan formular tres d'ells al CIE

Cristina Mas
3 min
Un home a un campament desallotjat en un bosc als afores de Tànger

BarcelonaQuatre dels activistes rifenys que estaven empresonats al centre d'internament d'estrangers (CIE) de Barcelona van ser deportats al Marroc dissabte. Tres d'ells havien demanat asil polític a Espanya, al·legant que les autoritats del regne alauita els persegueixen per haver participat en les protestes del moviment popular Hiraq, que l'any passat va omplir els carrers de diverses ciutats marroquines reclamant millores socials. Formaven part d'un grup de 17 persones que havien fugit en pastera el 3 de setembre des d'una platja a prop de la ciutat d'Al-Hoceima i que van ser detingudes per la policia a Almeria i després traslladades a Barcelona.

Els deportats s'han jugat la vida en va al Mediterrani i ara es tornen a trobar a la casella de sortida. "Aquí al Marroc no tenim futur. Vam sortir al carrer per reclamar una universitat, un hospital i escoles, i només per això la policia ens persegueix", explica a l'ARA per telèfon des de Tànger un dels joves que van ser deportats. Confessa que ja està buscant la manera d'intentar tornar a Espanya: "M'havien detingut l'agost del 2017 i em van fer signar un document comprometent-me a no tornar a participar en les protestes; Espanya m'ha expulsat, però no puc continuar aquí", afegeix. El jove té familiars a Manresa.

Milers de rifenys han abandonat el Marroc els últims mesos fugint de la misèria i la repressió del Rif, la regió amaziga del nord el país tradicionalment enfrontada al centralisme de Rabat i abandonada en els plans de desenvolupament del regne. Molts s'escapen del país de manera autoorganitzada. El moviment ha estat durament reprimit per les autoritats marroquines i aquest estiu els seus dirigents han sigut condemnats a fins a 20 anys de presó. Un miler d'activistes han sigut empresonats per haver participat en les protestes.

900 euros per passar a Espanya

En el seu cas explica que van comprar la barcassa entre una colla de coneguts: "Érem 21 persones i vam posar 900 euros cadascun: jo els vaig demanar prestats i ara no sé com podré marxar ni com pagaré el deute". Després que un helicòpter del sistema espanyol de vigilància els va detectar, van ser rescatats per Salvament Marítim i traslladats directament a la comissaria d'Almeria.

El jove descriu com va ser la deportació, després d'estar-se tres setmanes al CIE de Barcelona: "A les 8 del matí em van despertar, em van emmanillar i em van ficar en una furgoneta i ens van portar a l'aeroport del Prat". Segons explica, el grup va ser traslladat en avió des de l'aeroport del Prat a Almeria en un vol comercial, juntament amb un altre home marroquí. Tots cinc portaven un policia que els escortava en el vol. Durant tot el trajecte van estar emmanillats. Des d'Almeria els van traslladar a Algesires en furgoneta i allà els van fer entrar en un ferri que els va portar a Tànger. Després d'estar un dia i mig a la comissaria del port els van deixar anar "després de signar un document de cinc pàgines que no entenem", relata.

"No pot ser que Espanya lliuri a la policia marroquina la gent que està fugint de la repressió", denuncia un membre de la comissió de Barcelona de suport al moviment popular del Rif. El comitè recorda que un dels activistes encara continua al CIE.

Rebuig de l'Ajuntament

Precisament divendres el ple de l'Ajuntament de Barcelona havia aprovat una moció a proposta de la CUP que instava les autoritats espanyoles a donar protecció internacional i posar en llibertat els cinc activistes que continuaven internats al CIE. Els altres 12 havien sigut alliberats després que s'admetessin a tràmit les seves demandes d'asil.

Jaume Asens, tinent d'alcalde de Barcelona, explica que l'Ajuntament havia mostrat la seva preocupació a la delegada del govern espanyol i que quan els joves eren al CIE se'ls va oferir suport legal a través del servei d'orientació jurídica, en col·laboració amb l'ICAB. "Hem estat en contacte amb els seus advocats per demanar el reexamen de les seves sol·licituds de protecció internacional i presentar mesures cautelaríssimes al jutjat per evitar la seva expulsió", explica en declaracions a l'ARA.

"Exigim al govern de Pedro Sanchez que tanqui aquests forats negres dels drets humans", ha demanat Asens, que ha recordat que fins i tot el Defensor del Poble ha denunciat reiteradament "les dificultats per sol·licitar asil des de l'interior del CIE, ja sigui per la falta d'intèrprets, els dèficits en l'atenció jurídica o l'absència d'un sistema de registre de les sol·licituds que permeti la seva fiscalització".

Joan Suqué, conseller de districte de Ciutat Vella de la CUP, denuncia que "amb aquesta deportació l'estat espanyol juga un paper que el retrata: l'aliat del règim cleptòcrata marroquí". Suqué assegura que "les decisions preses en un CIE no són legítimes, perquè aquests centres són un abús de poder que vulnera els drets humans més elementals".

stats