Quatre 'menes', quatre històries, quatre somnis

GironaSón lluitadors i somiadors. Tenen entre 16 i 19 anys i han mogut cel terra per buscar un futur millor. Són Yamna Amer, Ismael Jabev, Hatim Coulou i Ayoub Khouyaoui, quatre menors no acompanyats que aquest cap de setmana compartiran les seves històries a The Dreamers, dues cases-instal·lacions on mostraran com era la casa que van deixar, com és l'actual i com imaginen la del futur. "Als mitjans es relacionen els 'menes' amb la delinqüència i volíem trencar els estereotipis", ressalta Raquel Moron, que, juntament amb Karim Sabni, són els directors del projecte, que forma part del festival Inund'art de Girona.

"Volem intentar canviar la manera de pensar de la gent que creu que hem vingut aquí a crear problemes. Hem vingut per intentar trobar un futur millor i per poder ajudar les nostres famílies", reivindica Yamna Amer. Ella té 18 anys i somia amb estudiar informàtica o fotografia, tot i que la seva gran passió és el futbol. "Pensava que a Europa, sent noia, seria fàcil jugar. Però també aquí hi ha masclisme", lamenta la noia, que té molt clar el missatge que vol transmetre: "Les dones també podem jugar a futbol, com també podem lluitar o marxar del nostre país".

La Yamna va aprofitar un viatge que van fer amb el seu equip de futbol a Màlaga per escapar-se. Al cap d'uns dies va arribar a Barcelona, on l'havia de recollir un tiet que, al final, mai va aparèixer. I després de dormir en una comissaria, la policia la va portar fins a un centre gironí. "Al principi vaig passar molta por i quan vaig arribar al centre no sabia si era una presó o una casa de prostitutes". I després de mesos de tràmits i papers, ara està estudiant a l'escola d'adults i juga a futbol amb l'equip de Santa Eugènia.

Al seu costat, l'escolta atentament Hatim Colou, de 18 anys, que va marxar fa més d'un any del Marroc gràcies a un visat que li va demanar la seva mare, després que es barallés amb uns nois que intentaven violar la germana d'un amic seu. Ell somia amb ser actor i demana als ciutadans una oportunitat. "No som criminals, som humans que volem construir un futur de manera correcte", subratlla.

El més petit dels quatre és Ismael Jabev, de 16 anys i que va deixar el Marroc fa tres anys quan li van diagnosticar diabetis. Li van recomanar anar a Europa i va comprar un bitllet de bus fins a Alemanya, on hi va estar vivint gairebé un any fins que uns amics li van proposar anar a Holanda. "Vam anar a un centre que no era gens bo, hi havia alcohol i drogues, i una nit va haver-hi una gran baralla i vaig decidir marxar a Madrid". I de la capital de l'Estat va arribar a Girona, on ara viu en un centre. "El meu somni és ser actor, cantant i dibuixant. I m'agradaria viure en una casa gran, amb moltes finestres, de color negre".

En canvi, el somni d'Ayoub Khouyaoui és ser mecànic o fuster, casar-se i portar la seva família aquí. Ell té 19 anys i fa un any i set mesos que va arribar del Marroc. "Vivia en un petit poble berber on no hi havia escola, ni hospital… És un poble oblidat". I va decidir anar a Tànger, on va treballar de cambrer mentre aprenia a amagar-se sota un camió per arribar a l'Estat. "Després de set intents vaig aconseguir-ho. Vaig estar sis hores amagat, no sé ni com vaig aguantar, em feia mal tot".

L'Ayoub va viure en un centre fins que el van fer fora quan va fer els 18 anys. Durant un temps va dormir al carrer, però ara comparteix pis a Salt, treballa en una empesa i li agrada escriure poesia. I malgrat els entrebancs, sempre ha sigut fidel al seu lema: "Si no lluites pel que tu vols, no ploris pel que has perdut". Una cita a la qual s'aferren aquests joves que, malgrat les adversitats i penúries que han viscut, no pensen deixar de lluitar ni de somniar.