Amb l'era digital, el costum de preparar les fotografies que es fan ha anat desapareixent. Les càmeres actuals permeten disparar tantes fotos com es vulgui, corregir-les quan calgui i guardar-ne quantitats infinites. En el terreny dels viatges, això ha provocat que els estiuejants tornin a casa amb milers de fotos a la memòria (o memòries) de la càmera. La reflexió abans de prémer el botó ha quedat relegada, pràcticament, al romanticisme dels aficionats a la fotografia. Repassem consells per capgirar la saturació i treure'n partit.
Abans de marxarMarcar-se objectius realistes i configurar bé l'aparell
El risc de perdre les fotografies en la immensitat de l'ordinador i no tornar-les a mirar mai més és evident. Finalment, acabem no ensenyant-les, ni tampoc repassant-les gaire després -suposaria, per a cada viatge, perdre unes quantes hores-. Perden, doncs, la funció de record. Per això, cal fixar-se un objectiu pràctic abans de marxar: establir si les voldrem imprimir -cosa que és molt recomanable- i si voldrem crear un àlbum, un llibret, o fins i tot un vídeo si les volem guardar en format digital.
També ens hem de plantejar que, en un viatge, no cal capturar-ho tot. No té gaire sentit fer fotos contínuament i perdre's part de l'experiència. És millor fer menys fotografies i que siguin de moments o indrets representatius per a nosaltres i, també, més ben fetes. Així, és molt convenient fixar la meta de, quan tornem, acabar tenint 100 fotografies triades com a màxim. Se'n poden fer milers, tot i que no és gens necessari, però aquesta xifra de topall és òptima tant a l'hora d'editar com a la de mostrar-les. Si no, es fa massa pesat per als receptors de la projecció, sovint família o amics. De fet, com menys fotografies es mostrin, més es captarà l'interès. Tant li fa que l'itinerari duri una setmana o tres mesos: amb 100 s'explica qualsevol viatge, i més sempre són un excés.
En el camp pràctic, s'ha de configurar la càmera amb la data i l'hora -després les fotos sortiran ordenades cronològicament .
Durant el viatgeNo disparar bojament i respectar els bàsics de la fotografia
Ser variats amb els enquadraments i les mirades és clau sobre el terreny. Quan som en un indret que volem capturar, és adequat fer diferents enquadraments -per exemple, un de general, per situar-lo, i altres de més pròxims, de detalls-. A més, tot és fotografiable: es poden combinar monuments, paisatges, retrats i altres elements -i no només fer, per exemple, la fotografia clàssica de persones davant de monuments-. Si no, hi ha el perill que totes les fotos s'assemblin. Els coneixements bàsics sobre com enquadrar i sobre les possibilitats de la càmera -com les diferents òptiques i funcions- multipliquen les nostres opcions.
D'altra banda, durant el dia hem d'anar esborrant, directament a la càmera, les fotos que ens hagin quedat cremades, subexposades, borroses, amb ulls vermells, etc. Això ens estalviarà molta feina després.
Pel que fa a l'elecció entre blanc i negre o color, és millor disparar sempre en color, perquè la càmera treballa amb tots els sensors que té i capta el triple d'informació. Les podrem passar a blanc i negre quan les editem. Si es vol que totes ho siguin, els professionals recomanen no fer fotos digitals i usar una pel·lícula de blanc i negre.
Carpetes i arxius: l'ordre dins del caos
Els ordinadors poden convertir-se en un autèntic laberint si no classifiquem correctament les fotografies. No cal complicar-se ni fer gaires carpetes i subcarpetes. Hem de crear una sola carpeta per al viatge i bolcar-hi totes les fotos, que s'ordenaran cronològicament. Els programes inclouen la funció de donar automàticament als arxius de totes les fotos el mateix nom -millor si és genèric, com el lloc visitat-, que anirà seguit d'un número. Així, les podrem trobar amb facilitat al cercador.
Seleccionar i editar 100 fotos, i prou
Un cop tinguem les fotos en una sola carpeta, és hora de seleccionar les millors -un màxim de 100, en tots els casos- i editar-les. És pràctic crear una única subcarpeta i anar-hi col·locant les fotos que considerem millors, per editar-les a partir de la tria. El programa Photoshop permet retocar molt bé els colors, el contrast, les corbes i ajustar els blancs i els negres; n'hi ha d'altres de gratuïts, com iPhoto, que també funcionen molt bé, i en cap cas calen gaires coneixements per fer aquests retocs. També es pot modificar l'enquadrament i jugar amb el format de les fotografies, sobretot de cara a l'àlbum o la pre sentació que podem fer després.
Còpies contra ensurts
Les còpies de seguretat són un dels passos que fa més mandra seguir i que és més fàcil oblidar. I també és el de conseqüències més dramàtiques si hi ha una desgràcia. Les imatges sempre s'han de tenir, com a mínim, guardades a dos llocs. L'ideal seria tenir-ho tot a dos indrets totalment diferents, per exemple a casa nostra i a la d'algú altre. També, en el cas que es disposi d'un portàtil o alguna cosa similar durant el viatge, és òptim bolcar les imatges del dia cada vespre -sense esborrar-les de la targeta de memòria-. En tot cas, el que és imprescindible és copiar-les el més aviat possible en un segon dispositiu. Compensa.
Recuperar el costum d'imprimir
La fotografia digital ha fet perdre la pràctica d'imprimir les fotos, aconsellable perquè el fet que siguin tangibles incrementa la sensació d'objecte de record i les fa menys efímeres. Si volem anar més enllà i crear un àlbum, un molt bon consell per recuperar-les més endavant -que és quan més il·lusió fa mirar fotos-, és començar-lo amb una imatge molt potent i seguir un ordre cronològic, que podem alterar quan ens sembli coherent per raons de format o temàtiques. Amb la marca Blurb, una de les millors, costa al voltant de 100€.
