Què ha de tenir (i què no) una escola innovadora

BarcelonaHan sorgit com bolets i s’han estès com una taca d’oli. El que va començar com un degoteig s’ha acabat convertint en una tendència i les escoles d’educació avançada han desembarcat a Catalunya per quedar-s’hi. Però què és exactament una escola innovadora? Quins són els trets comuns? ¿Només hi ha una fórmula vàlida? Per intentar resoldre aquestes preguntes, entre d’altres, des de dilluns i fins demà se celebra el Simposi Internacional Barcelona / Educació / Canvi, organitzat per Jesuïtes Educació, que aplega prop de 200 professionals de l’educació.

L’alumne, al centre

L’aprenentatge es basa en l’alumne i no en el professor

Si en alguna cosa coincideixen totes les escoles d’educació avançada -tinguin el projecte que tinguin-és en la idea que tot ha de girar al voltant de l’alumne i no del professor. En lloc d’haver-hi la figura central del mestre que imparteix la classe, en un sistema innovador la classe hauria de girar al voltant de les inquietuds dels alumnes. “Cal ser radical, començant per la disposició dels estudiants a l’aula”, apunta el director adjunt de Jesuïtes Educació, Josep Menéndez, que considera que, actualment, l’organització de l’escola clàssica està condicionada pel professor i no per l’aprenentatge de l’alumne. Per a Menéndez, cal reivindicar “l’educació activa”, perquè, si no, no es genera “tant d’aprenentatge”.

Respectar tots els ritmes

Deixar de fer classe per al nivell mitjà i fer-la per a tots

Distanciar-se del model “talla única per a tothom”. Aquest és el repte que defensa el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, que assegura que a l’escola cal respectar els diferents nivells d’aprenentatge. A més, considera que al model tradicional “es dóna classe per al nivell mitjà”. “Els que tenen menys nivell es queden enrere i es castiga els que van més avançats”, afirma, i afegeix que actualment s’està potenciant la “mediocritat”. Per a Palacín, tot alumne pot desenvolupar-se més o menys, depenent de l’estimulació que rebi. A més, Menéndez creu que amb un disseny de l’aula adequat és més fàcil atendre la diversitat i reforçar els diferents ritmes. “Cal crear espais que portin a un clima d’aprenentatge”, defensa.

Aprenentatge globalitzat

Abandonar les assignatures i treballar per projectes

Per al director adjunt de Jesuïtes Educació, la premissa bàsica per transformar l’educació és que el canvi es plantegi com “un procés participatiu, des d’una visió sistèmica i amb una actitud disruptiva”. Dins d’aquest esquema, Menéndez reivindica abandonar les assignatures convencionals i funcionar per projectes. Palacín creu que d’aquesta manera “es descompartimenta el coneixement” i es fuig de la “divisió artificial de les matèries”. “Si a tu t’ensenyen com fer una divisió de manera mecànica, possiblement no l’entendràs. En canvi, si ho apliques a la vida real o a la natura, et serà molt més fàcil aprendre-ho”, exemplifica. En la mateixa línia, reivindica mètodes “contextuals” perquè així amb una classe s’ensenyen “moltes matèries alhora”. “Aquest és el mètode natural de les persones” per aprendre, assegura.

Avaluació continuada

Canviar l’avaluació i deixar de fer exàmens convencionals

La majoria d’escoles innovadores -cadascuna fa el seu projecte independent i hi ha diferents models vàlids- aposten per abandonar els exàmens convencionals i per fer una avaluació continuada. Segons l’OCDE, l’avaluació formativa ha de ser substancial i proporcionar un feedback i ha de servir per “retroalimentar els alumnes i per modelar la direcció de l’aprenentatge”.

Canvis al currículum

Modificar els continguts del currículum obligatori

Per a Menéndez, és impossible poder fer una transformació educativa si no es canvia el currículum escolar. Per aquest motiu, aposta per la reducció d’un 25% del currículum actual. El professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB) Enric Prats reivindica que cal simplificar al màxim el currículum i així arribar “a les competències bàsiques de debò”. “Hi ha continguts que no es té la consciència que s’aprenen de manera diferent”, assegura Prats.

Educació emocional

Les emocions s’han d’incloure dins el dia a dia escolar

Segons l’OCDE, les emocions “són la porta d’entrada principal de l’aprenentatge”. “L’emoció i la cognició funcionen constantment dins del cervell per orientar l’aprenentatge”, defensen. En la mateixa línia, Palacín creu “quan més s’aprèn és quan sents que el que fas et fa créixer”.