HABITATGE

Què podria fer un sindicat de llogaters per Barcelona?

A països pioners com Suècia sumen mig milió d’afiliats i negocien cada any els topalls del lloguer

El Néstor va entrar fa mig any a viure a un pis compartit a la Vila de Gràcia de Barcelona. Pagaven 900 euros al mes entre tres nois, i fa uns dies van trucar al propietari per demanar-li si era possible fer un canvi de nom al contracte, ja que un dels companys de pis marxava. El propietari hi va accedir, però els va anunciar que el preu pujava a 1.200 euros i que haurien de tornar a abonar dos mesos de fiança, la mensualitat i 300 euros en concepte de despeses de gestió. “Hem aconseguit rebaixar el preu a 1.050 euros mensuals, però en total n’hauré de desemborsar 3.500 per seguir vivint al mateix pis on era”, es lamenta el Néstor.

"Hauré de pagar 3.500 euros per seguir vivint al mateix pis"

Situacions com aquestes i moltes altres són les que vol evitar el grup d’entitats socials i veïnals de Barcelona, que aquest mes ha començat a plantar la llavor d’un sindicat de llogaters que vetlli pels drets dels inquilins i faci pressió per posar topalls als preus. “De moment estem preparant un document base on apleguem els nostres objectius per presentar-nos en societat d’aquí uns mesos”, explica a l’ARA Irene Escorihuela, presidenta de l’entitat que vertebra la proposta, l’observatori de drets humans DESC. L’observatori ja va reunir a principis d’octubre al Bar La Violeta de Gràcia activistes de diverses entitats socials i veïnals per començar a dissenyar el projecte.

Posar límits i assessorar els socis

Veïns i associacions interessades van fer un pas més aquesta setmana i es van reunir amb el secretari general del sindicat internacional de llogaters, el suec Magnus Hammar, en un local del carrer Bailèn. El sindicat que Hammar representa agrupa 67 entitats de llogaters que exerceixen de lobis -amb més o menys força- en 45 països. La trobada amb l’expert, assenyala Escorihuela, va ser útil per poder veure “què podria fer per Barcelona un sindicat de llogaters”, a curt i també a llarg termini.

Com evolucionen els preus del lloguer barri a barri?

Els referents internacionals són molts, i alguns es remunten gairebé un segle enrere. A Suècia, el sindicat al qual pertany Hammar existeix des del 1923. “Tenim 550.000 afiliats i 800 empleats que treballen per al sindicat”, explica el suec. Amb un volum d’aquestes proporcions -a Suècia hi viuen nou milions de persones, només dos milions més que a Catalunya-, la seva influència és també molt gran. Per exemple, el sindicat és qui negocia cada any els topalls dels lloguers. I ho fa per a tot al país, no només per als seus associats, que paguen una quota mensual de 9 euros. Gràcies a això, reivindica Hammar, ell paga 690 euros mensuals de lloguer per un pis de 75 metres quadrats a Estocolm.

A Suècia, el sindicat té 550 afiliats i 800 empleats

A Alemanya, detalla el suec, el sindicat de llogaters negocia per als seus socis rebaixes de fins al 20% en el rebut de la llum o els ofereix assessorament legal en cas de conflictes amb els propietaris. Els llogaters guanyen en un 90% dels casos. “A Alemanya, fins i tot han aconseguit descomptes en entrades de cinema per als seus socis”, il·lustra Hammar.

“Sabem que a Barcelona no tindrem la força de països com Suècia, on fa gairebé un segle que tenen aquesta figura, però la idea és començar per les coses petites i anar guanyant victòries”, remarca la directora del DESC. S’emmiralla en referents com Irlanda o Escòcia, on no fa ni dos anys que tenen sindicat de llogaters però ja han aconseguit victòries com ara eliminar la possibilitat que el propietari faci fora els inquilins passats sis mesos.

Colau està a favor de frenar "la bombolla" de preus a Barcelona

A Barcelona, amb un augment del 6,6% en els lloguers en l’últim any, posar límits pot ser la primera batalla. El nou sindicat pot aprofitar la bona predisposició de l’alcaldessa, Ada Colau, que defensa la mesura per parar “la bombolla” que amenaçava la ciutat. La idea, però, ha sigut desoïda, de moment, per la Generalitat i el govern central. La Generalitat treballa en una llei nova de lloguers que equipari drets entre propietaris i inquilins i preveu tenir-la enllestista en el primer trimestre del 2017.

Més continguts de