Què ens pot dir la ciència del coronavirus SARS-CoV-2

Quin és l’origen de la pandèmia?

A l’entorn del 4 de gener, les autoritats mèdiques de la ciutat xinesa de Wuhan comuniquen un brot d’una malaltia respiratòria que aparenta ser altament contagiosa i potencialment letal. Ràpidament s’identifica un mercat de venda d’aliments i animals vius com l’origen del focus. Pocs dies després, i davant la impossibilitat de contenir-lo, ja es parla de focus epidèmic i es trasllada l’atenció a un sopar multitudinari de benvinguda a l'Any Nou Xinès. No es triga gaire a parlar d’un “nou coronavirus” que es comporta com una grip severa i que recorda molt l’episodi viscut el 2003 amb la SARS, també una síndrome respiratòria aguda causada per un coronavirus. El 31 de gener, amb Wuhan estrictament confinada, l’OMS dona a entendre que es podria passar d’epidèmia a pandèmia, es confina la província de Hubei, i en un esforç científic internacional sense precedents se seqüencia el patogen. Efectivament, és un coronavirus amb trets genètics diferenciats dels que es coneixien fins ara.

D’on surt el virus?

Amb el temps se sabrà que el primer pacient es va infectar força abans. El govern xinès el traça el 15 de desembre, però no es descarta que poguessin haver-hi casos ja al mes de novembre. Tot fa pensar en una zoonosi, una infecció originada per un virus en un animal que hauria fet el salt entre espècies fins a arribar als humans. El ratpenat és el principal candidat, tot i que encara no s’ha pogut demostrar. La sospita apareix perquè els ratpenats són el reservori natural de milers de virus, la gran majoria desconeguts. En algunes regions del sud-est asiàtic algunes espècies formen part de la dieta. No obstant, el més normal és que el virus utilitzi un animal intermediari –aquí és on apareix el pangolí- abans d’arribar als humans. Tot indica, però, que la invasió i destrucció de l’hàbitat dels ratpenats hauria facilitat l’expansió del coronavirus.

Què és el SARS-CoV-2?

En sentit estricte, es tracta d’un nou beta coronavirus que hauria sorgit d’una recombinació natural a partir de coronavirus innocus en els ratpenats. En algun moment en el seu viatge del ratpenat a l’humà hauria mutat adquirint els trets genètics que el doten d’una alta infectivitat i alta letalitat, factors que, combinats, són estranys. En qualsevol cas, es tracta d’un virus de mida reduïda que té una càpsula (càpsida) lipídica, formada per greixos. En la superfície hi té les proteïnes de membrana S, amb una forma característica d’espina. A l’interior de la càpsida hi ha una cadena simple d’ARN, que és la que penetrarà a la cèl·lula de l’hoste i provocarà la síndrome respiratòria. La seva estructura és similar a la del coronavirus de la SARS (SARS-CoV-1) i també del que provoca els refredats comuns.

¿Producte de la natura o d'un laboratori?

Un article d’investigadors independents publicat a la revista Nature deixava ben clar a principis de març que moltes de les característiques del covid-19 difícilment es podrien obtenir a partir de tècniques de bioenginyeria o biotecnològiques. En canvi, sí que podrien respondre a fenòmens de recombinació natural, és a dir, de mutacions naturals o bé durant el seu pas d’un hoste a un altre, o bé en algun d’ells. Els investigadors van identificar molts senyals moleculars que anaven en aquesta direcció. No obstant, i sense cap prova, van circular informacions que venien a dir que es tractava d’un producte de guerra bacteriològica introduït per Estats Units a la Xina i, darrerament, s’ha especulat amb un accident al laboratori de microbiologia de Wuhan, el més gran de la Xina, que hauria provocat el seu alliberament a l’entorn. Sobre aquesta teoria, més plausible, tampoc no hi ha proves.

Com infecta el covid-19?

Quan el virus entra en contacte amb una cèl·lula humana, normalment del pulmó, però també podria ser del ronyó o el budell, entre altres, la proteïna S de la càpsida s’acobla a un receptor de membrana cel·lular, l’ECA II. En aquest moment es genera un canal que permet literalment abocar el material genètic, la cadena d’ARN, del virus a l’interior de la cèl·lula. L’ARN es replica milers de vegades fins a provocar la mort de la cèl·lula. Durant el procés, i a partir de l’ARN i de material cel·lular, es formen estructures del virus, com espines i material de la càpsida. Les estructures virals s’escapen de la cèl·lula emportant-se material de la membrana que utilitzaran per completar nous coronavirus. És així com comença la infecció. Les proteïnes de membrana i els receptors són la base de possibles medicaments.

Com es defensa l'organisme?

Ho fa a través del sistema immunitari. Els limfòcits T, en detectar els virus, l’ataquen amb l’objectiu de destruir-los. Com? Comunicant als limfòcits B que produeixin anticossos del tipus IgM, que s’uneixen a les proteïnes S del coronavirus. D’aquesta manera s’activa el senyal perquè els macròfags del sistema immunitari fagocitin (encapsulin i destrueixin) el virus. Les immunoglobulines IgM triguen de 4 a 6 dies a formar-se. És el temps que el malalt té el virus però és asimptomàtic. Si els macròfags aconsegueixen destruir tots els virus, queden circulant en sang anticossos de memòria que s’activarien ràpidament en cas de nova infecció. Són les immunoglobulines IgG. Els dos tipus d’anticossos són la base dels tests serològics. Uns indiquen que estem fabricant anticossos i que som contagiosos perquè tenim el virus; els altres, que hem superat la infecció i que ja no en som transmissors. Si els macròfags no poden contenir els virus, hi ha una resposta excessiva del sistema immunitari i es desencadena una resposta inflamatòria que col·lapsa els pulmons. Els antiretrovirals i la hidroxicloroquina actualment en estudi tenen com a objectiu reduir la càrrega viral i la inflamació.

Com es transmet?

No és clar, encara, com es transmet el covid-19 d’animals a humans, per bé que s’especula que podria ser per contacte o per inhalació d’aerosols o gotetes de saliva emesos pel portador. El mecanisme és similar entre humans. Una persona infectada el pot transmetre en forma d’aerosol després d’un esternut o amb gotetes de saliva al parlar o tossir. D’aquí la recomanació de la distància d’un a dos metres i de portar mascaretes. Aquestes gotetes amb càrrega viral podrien dipositar-se sobre qualsevol superfície. N’hi ha prou d’entrar-hi en contacte amb les mans perquè arribin a la boca, als lacrimals o al nas i d’allà a l’interior de l’organisme. Wang Zhou, cap del Centre per al Control i Prevenció de Malalties de Wuhan, ha determinat que el temps de supervivència del coronavirus depèn de la temperatura i humitat de l’entorn i del tipus de superfície. A la fusta sobreviu 2 dies, a l’acer inoxidable 24 hores i a la roba a l’entorn de 8 hores. A l’aire són unes 4 hores i a les mans a l’entorn de 5 minuts.

¿Com arriba de Wuhan al món sencer?

La facilitat de transmissió entre persones explica la necessitat d’aïllament i de distanciament social. I el fet que s’adhereixi a tota mena de superfícies ha facilitat que la transmissió de Wuhan a Europa i a Estats Units hagi seguit les principals rutes aèries comercials. En el temps de la globalització, els avions han sigut el principal vector de la infecció. Això sí, seguint sobretot les regions temperades del planeta i, pel que sembla, amb molta menys incidència en altres zones. Queda per veure si serà de caràcter estacional com apunten alguns estudis.