JUSTÍCIA

Querella contra els pares adoptius per voler erradicar-li la identitat

Joan Beamonte va tenir dues identitats fins fa poc

Joan Beamonte Isern fa set mesos que va recuperar els cognoms del seu pare biològic, els mateixos que el van identificar durant els seus primers sis anys de vida i que ha aconseguit restituir després d’un llarg periple judicial. Ara torna a obrir la via penal. Beamonte, que és el primer cas de la causa dels anomenats nens robats del franquisme que aconsegueix recuperar els cognoms de naixement, ha presentat una querella contra els seus pares per haver-lo inscrit com a fill biològic tot i no ser-ho. Segons la querella, a la qual ha tingut accés l’ARA, el matrimoni va cometre aquesta irregularitat expressament, “amb la voluntat d’erradicar la seva identitat”.

L’advocat que representa Beamonte, Samuel Guerrero, ha presentat la querella als jutjats de Badalona, perquè la família adoptiva va inscriure’l com a fill biològic al Registre Civil de Sant Adrià de Besòs, quatre anys després d’emportar-se’l d’un orfenat on havia anat a parar, explica, sense el consentiment de la família paterna, que era qui se n’havia fet càrrec fins al 1973. Vivia amb l’àvia i el pare però quan aquest últim es va posar malalt, l’àvia va haver d’internar-lo en un centre per poder cuidar el pare. El visitava setmanalment, fins que un dia li van dir que el seu net “no era en aquell centre ni hi havia sigut mai”.

Realitat paral·lela

Segons la querella, la inscripció com a fill biològic va fer que es creés “una realitat paral·lela”. Bàsicament, per a una mateixa persona hi va passar a haver dues identitats. Això va comportar que el Joan tingués fins fa poc dues partides de naixement o que l’haguessin declarat pròfug perquè com a Beamonte Isern no s’hagués presentat a fer el servei militar. Un jutjat de Girona va acabar donant la raó al Joan i va ordenar anul·lar la filiació d’adopció. El procediment es va fer sense l’oposició del matrimoni ara querellat.

En una vista judicial recent després que el Joan els demandés per injúries, el matrimoni en canvi va negar-ho tot. Per això el Joan s’hi ha querellat. “Vull que acceptin el que van fer”, insisteix.

La querella apunta a la comissió de tres delictes: injúries, suposició de part i falsedat documental. De fet, es demana que s’identifiqui el funcionari que va participar en la inscripció al Registre Civil per dirimir si podria-hi tenir alguna responsabilitat. El text també apunta al fet que, a pesar del temps que ha passat, el delicte no es pot considerar prescrit perquè s’ha de tenir en compte com a data inicial el moment en què es va anul·lar la inscripció, i que “els querellats van reconèixer expressament la realitat que falsament havien atribuït” al Joan.

Un procés ple d’irregularitats

Sis anys amb el pare biològic

El Joan va néixer a Barcelona i fins als sis anys va viure amb el pare i l’àvia, que el va haver de portar a un centre per una malaltia del pare.

Traslladat a un orfenat

L’àvia i les cosines el visitaven setmanalment però un dia els van dir que no hi era ni hi havia sigut mai.

Inscrit com a fill biològic

Els querellats s’haurien endut el Joan de l’orfenat i quatre anys després el van inscriure com a fill seu.

Més continguts de