Cada any, quan bufem una espelma més, fem un any més. Però una cosa és l'edat cronològica i una altra l'edat biològica. És a dir, que el desgast que acumula el nostre cos no té per què correspondre's amb el que marca el calendari. Si coneguéssim la nostra edat real, molts hauríem d'afegir o treure espelmes al pastís. O, el que és més important, potser ens replantejaríem moltes coses. Això podria passar ben aviat, arran del test que està desenvolupant un equip d'investigadors vinculats al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) a Madrid i que es podrà comprar per 500 euros. En concret, amb una anàlisi de sang s'obtindrà el material biològic necessari per analitzar els telòmers, unes petites estructures que embolcallen les extremitats dels cromosomes i que des de fa un temps se sap que estan relacionades amb l'envelliment. Com més curts, més vells.
Lidera el projecte María Blasco, candidata a substituir l'actual director del CNIO, Mariano Barbacid, i reconeguda a tot el món per la seva recerca amb telòmers. El comercialitzaran a través de l'empresa Light Length, que ha anunciat que el tindrà a punt abans de finals d'any. Als Estats Units una altra empresa els trepitja els talons. La dirigeix la premi Nobel de medicina Elizabeth Blackburn, de la Universitat de Califòrnia San Francisco (UCSF). Ella va ser qui als anys 80 va descobrir, juntament amb Carol Greider, la telomerasa, l'enzim que regenera el telòmer.
La llargada importa
Els telòmers tenen un paper molt important en el cicle cel·lular: cada cop que una cèl·lula es divideix s'escurcen una mica. Després de molts anys i moltes divisions, quan ja són massa curts, la cèl·lula entra en un estat de senescència, no es divideix més i acaba morint. Quan al nostre cos augmenta el nombre de cèl·lules en aquest estat, és a dir, amb els telòmers curts, som menys capaços de reparar òrgans i teixits com la pell, els intestins, els vasos sanguinis i els músculs. I aquesta falta de capacitat per renovar-nos ens fa envellir. Per això, es creu que si es mesura la llargada dels telòmers es pot arribar a conèixer la nostra edat biològica i, fins i tot, segons aventuren els més agosarats, arribar a predir quants anys tenim de vida. Molts altres creuen que malgrat ser un bon indicador, els telòmers per si sols no permeten fer aquests tipus de prediccions.
Com un superratolí
La recerca també ha permès veure que els telòmers son mal·leables. Els nostres hàbits afecten la seva llargada i per això la principal mesura per evitar que s'escurcin és cuidar-se. Entre els seus enemics hi ha fumar, beure i l'obesitat. Una bona dieta, exercici i un control de l'estrès protegeix els telòmers. Res que no se sàpiga sense fer cap test.
Ara bé, es podria arribar a aplicar algun tipus d'intervenció que evités que s'escurcessin i que ens permetés viure més anys? Es tractaria d'actuar sobre la telomerasa, l'enzim que regenera els telòmers. I això, el grup de recerca de Blasco, ho ha fet amb ratolins transgènics.
Aquests superratolins a qui s'ha augmentat la telomerasa viuen un 45% més. L'equivalent en humans seria com arribar a viure uns 125 anys. El repte, però, a l'hora de manipular la producció d'aquest enzim és aconseguir tot el contrari, que no acabi produint càncer. Per això els mateixos investigadors han augmentat en els ratolins l'expressió dels gens supressors de tumors, p53, p16 i p19ARF. La seva aplicació en humans, però, encara trigarà molt a arribar. D'altra banda, per frenar l'envelliment de la cèl·lula hi ha altres mecanismes a reparar relacionats amb el metabolisme cel·lular, com ara la sirtuina, un altre enzim.
