Quinze barris de Barcelona concentren la meitat de l’oferta de terrasses

BarcelonaRetrobaments familiars a part, les terrasses de bars i restaurants seran avui les protagonistes de l’entrada de Barcelona a la fase 1. Tots els locals de la ciutat que ja tenien terrasses a l’espai públic, un total de 5.567, podran plantar avui la meitat de les seves taules per complir amb els nivells d’aforament marcats pel govern espanyol. I a partir d’ara s’obre el procés accelerat per demanar ampliar el nombre de taules que ha plantejat el govern d’Ada Colau. Cada local en podrà sumar fins a quatre més, i en casos molt concrets, sis. I hi ha uns 3.500 establiments que ara no tenen taules al carrer i que també podran plantejar incorporar-ne, encara que sigui amb un format més reduït per complir amb el règim de distàncies. El compromís municipal és donar resposta a les peticions en 15 dies. L’espai que ocupen les terrasses, doncs, es multiplicarà i el mapa s’alterarà.

L’oferta actual de la ciutat està repartida de manera molt desigual, ja que les zones més turístiques concentren moltes més places de terrassa que la resta de la ciutat. Segons les dades de l’Ajuntament, cinc barris tenen el 25% de les cadires i 15 barris en concentren la meitat. La Vila Olímpica i el Barri Gòtic són els que tenen més oferta en relació amb la seva població: unes 25 places per cada 100 habitants. Els segueixen la Dreta de l’Eixample i la Barceloneta, amb unes 20 cadires per cada 100 habitants, i l’Antiga Esquerra de l’Eixample, a més distància, amb 13 cadires per cada 100 habitants. Però mentre que a la Vila Olímpica, el Barri Gòtic i la Barceloneta hi ha 0,5 terrasses per cada 100 habitants, a la Dreta de l’Eixample i l’Antiga Esquerra de l’Eixample hi ha més d’una terrassa per cada 100 habitants, tot i que amb menys places.

El motiu és que les característiques de les terrasses són radicalment diferents: a la Vila Olímpica, al Barri Gòtic i a la Barceloneta tenen una mitjana de 44, 42 i 35 cadires, respectivament. A la Dreta de l’Eixample i l’Antiga Esquerra de l’Eixample, en canvi, tenen una mitjana de 17 i 12.

Per superfície ocupada, la concentració és encara més alta, i les diferències entre terrasses també. A la Vila Olímpica, el Barri Gòtic i la Barceloneta cada terrassa ocupa, de mitjana, uns 25 metres quadrats, mentre que a la Dreta de l’Eixample i l’Antiga Esquerra de l’Eixample les terrasses ocupen de mitjana 13 i 8 metres quadrats, respectivament.

La llista dels deu barris amb més oferta es completa amb altres zones dels mateixos districtes: Sant Martí, Ciutat Vella i Eixample. Els altres 63 barris no arriben a les deu cadires per cada 100 habitants, i entre aquests n’hi ha una gran majoria, 49 barris, que no arriben a les cinc cadires per cada 100 habitants.

Quatre barris sense terrasses

Hi ha deu barris amb menys d’una cadira per cada 100 habitants, dels quals nou es concentren als districtes d’Horta-Guinardó i de Nou Barris. Entre aquestes zones, quatre no tenen ni una sola terrassa, segons les dades de l’Ajuntament. Són el Coll, la Font d’en Fargues, la Clota i Torre Baró. Ara, però, amb les alteracions vinculades a la crisi sanitària, el mapa podria patir lleugeres variacions, que, això sí, seran de caràcter temporal. De moment el compromís de l’Ajuntament és que la possibilitat de créixer en nombre de taules s’apliqui fins a finals d’any, com la bonificació del 75% de la taxa de terrasses, que no es paga fins que no s’acabi l’estat d’alarma.

Sobre la calçada

Les ampliacions es faran sempre que sigui possible sobre places d’aparcament o carrils de circulació i persegueixen l’objectiu que els locals mantinguin o fins i tot ampliïn la seva capacitat tot i el règim de distàncies. El govern municipal preveu que amb aquest sistema el 93% de les terrasses no perdran places. El Gremi de Restauradors i les entitats que representen els eixos comercials, però, no han rubricat l’entesa amb el consistori. Consideren que el procés que es planteja no és prou àgil i no permet, per exemple, que l’ampliació de les terrasses s’apliqui ja avui. Els representants dels restauradors tampoc veuen amb bons ulls que locals que es dediquen al comerç alimentari però tenen degustació, com les fleques, també puguin acollir-se a aquesta solució.