“El Ramadà és molt més que no menjar ni beure”

BarcelonaDes d’Indonèsia fins als Estats Units, passant per Catalunya, musulmans d’arreu del món van començar ahir el Ramadà, el mes sagrat de l’islam. Per davant els queden trenta dies de dejú d’aigua i aliments entre la sortida i la posta del sol, però també molta oració i acció social. “El Ramadà és molt més que no menjar ni beure. És un mes per aprofitar l’espiritualitat, per resar, per donar, per fer el bé, per unir la gent, la família i els amics”, explica la Hanan el Yazidi, de 31 anys i de Mataró.

Segons la tradició islàmica, durant el mes del Ramadà -el novè del seu calendari-és quan el profeta Mahoma va rebre de l’arcàngel Gabriel el llibre sagrat dels musulmans, l’Alcorà. En ell s’especifica als fidels que “qui de vosaltres estigui present, hi dejuni”. A més, el profeta va considerar aquest mes un temps per “cremar els pecats” i obtenir “la misericòrdia i el perdó diví”, i durant el qual “s’augmenten les recompenses”.

“El Ramadà significa viure com Déu vol. És a dir, complir la seva voluntat -resumeix Ali Ahnan, de la Fundació Bayt al-Thaqafa-. És un mes en el qual Déu ens demana no pensar en els diners i deixar les presses, un mes per treballar més pel món que ens espera després de la mort que pel món físic”. Durant el Ramadà, però, les comunitats islàmiques multipliquen les seves activitats i tasques d’acció social. L’Ali, que pertany a una mesquita xiïta de Ciutat Vella, explica que durant aquests trenta dies els fidels procuraran ajudar els veïns, compartir el menjar, visitar i ajudar els malalts i donar almoina. “Revisem l’objectiu de Déu per a les nostres vides i procurem complir la seva voluntat”, afegeix.

Per a molts musulmans, el Ramadà és també un temps de creixement espiritual. “Aquest primer dia de dejú no ha sigut fàcil -reconeix la Hanan-, cal posar-hi molta voluntat i posar-la al límit; però tot i això aquest és un mes molt esperat. És una festa”. Cada dia, en caure el sol, les famílies musulmanes es reuneixen per compartir l’ iftar, el banquet que trenca el dejú. És un moment per estar junts, menjar plats tradicionals, deixar enrere les empipades i compartir un moment de pau i alegria. Després, tothom acostuma a anar a la mesquita i resar, especialment els divendres, ja que aquest és el dia sant de l’islam.

El Ramadà a Occident

Nascuts aquí o a l’estranger, els musulmans catalans viuen el Ramadà d’una manera força diferent de com ho farien en un país de majoria islàmica. La Hanan va arribar amb 14 anys a Catalunya i recorda que al Marroc li resultava més fàcil viure aquest mes: “És com celebrar el Nadal a l’Aràbia Saudita. Aquí els carrers no estan guarnits i la majoria de la gent no ho celebra, de manera que es viu més a casa”. A més, hi ha coses que no es poden fer “per respecte a les religions que no ho celebren”. Per exemple, “quan celebrem l’iftar i fem gresca, ja són les nou de la nit passades i no podem molestar els veïns”, diu la Hanan.

Ella reconeix que fer vida laboral normal durant el Ramadà és difícil. “Al Marroc tothom fa el Ramadà, la jornada laboral s’adapta i tot gira entorn a aquesta celebració”, explica. Aquesta economista mataronina, però, no es queixa i assegura que el factor espiritual que li aporten aquests dies compensa qualsevol incomoditat. “En un altre moment de l’any, després d’un dia sense menjar ni beure, no podria ni tenir aquesta conversa -diu rient-. Però el Ramadà dona una força especial”. I sentencia: “Et proves a tu mateix quin tipus de personalitat tens. Jo, per exemple, m’obligo a somriure sempre, encara que costi”.