La Rambla de Barcelona espera i desespera

BarcelonaAquest 2021 pandèmic possiblement tampoc no serà l'any de la Rambla de Barcelona, que fa anys que espera i debat i redebat la seva reforma urbanística. I que ara, amb les grans botigues dels laterals tancades per les noves restriccions, ha perdut una mica més de pols. Els pressupostos expansius de l'Ajuntament no han reservat d'entrada cap partida per començar la gran transformació, que ha de suposar canvis com deixar un únic carril de circulació per sentit i ampliar les voreres i la part central, que es vol molt més diàfana. I que busca, sobretot, el que s'ha batejat com "veïnificar" la Rambla: fer que sigui una zona amb vida local i amable per als veïns.

Només es preveuen uns 98.000 euros per a treballs de rehabilitació, i el mateix regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, admet que el gran projecte avançarà en funció de la disponibilitat pressupostària. El nou endarreriment ha posat en guàrdia l'associació Amics de la Rambla, farta de promeses que no es compleixen. "Diuen que la Rambla preocupa i que és prioritària, però no entra en el pressupost més expansiu", lamenta Fermín Villar, president de l'entitat, mentre el comptador col·locat a l'edifici del Cafè de l'Opera ja marca els més de 1.700 dies de retard des que es va aprovar el pla per reordenar l'avinguda. I en seguirà sumant.

El que sí que es preveu és començar a desplegar l'estratègia per rellançar culturalment la Rambla, amb projectes com una nova ràdio que emetrà des d'una parada de flors, i poder aprovar en el ple del mes que ve el projecte executiu de la reforma, que serà el punt de partida de la gran transformació. Des de l'equip de kmZERO, que lidera l'exregidora Itziar González, i que és el responsable de la redacció del projecte, defensen que ells ja han acabat tota la feina i tràmits i que la pilota està només a la teulada del consistori. Lamenten, però, que la transformació més física anava acompanyada de diferents estratègies que ja fa dos anys i mig que s'haurien d'estar treballant amb els agents implicats.

La previsió és que les obres es facin per fases i comencin per la part baixa. Sempre condicionades al pressupost. Caldrà, també, resoldre alguns dels interrogants que encara planen sobre la transformació, com si els quioscos de premsa reduiran la seva mida a la meitat, com s'havia dit, o si les terrasses perdran taules. Quiosquers i restauradors negocien ara amb l'Ajuntament la manera de poder conservar el seu espai o, si més no, minimitzar la pèrdua. Una decisió i l'altra aniran juntes perquè la ubicació de les terrasses dependrà de la dels quioscos –que s'hauran de situar entre arbres– i viceversa.

Quioscos més petits

"Fer quioscos de quatre metres de llarg i dos d'ample no té cap sentit, no ens hi cap ni el lavabo", lamenta Juan Jiménez, president de l’Associació de Venedors de Premsa de la Rambla, que detalla que han proposat reduir els quioscos dels deu metres actuals de llarg als vuit. Assegura que no s'oposen a la reforma, però recela que "amb tot el que està passant" potser ara no és el millor moment per engegar un procés que s'allargarà i que suposarà tenir la Rambla aixecada quan tot comenci a ressituar-se. També el Gremi de Restauració està pendent de concretar amb el consistori si es mantenen totes les taules.

Els més irats són els antics ocellaires, ara reconvertits en parades de menjar i souvenirs, que ja saben que el consistori té la idea de tirar endavant la seva retirada aquest mateix any i que anuncien que faran "el que sigui" per mantenir-se a lloc. S'obren a canviar l'estètica de les botigues o el que s'hi ven, però recorden que va ser el mateix Ajuntament el que, el 2009, va acordar aquesta transformació. "No ho vam escollir nosaltres, vam acatar el que se'ns deia i ara se'ns fa fora", lamenta José Cuenca, propietari de cinc de les onze parades. Coincideix amb Mònica Trias, presidenta dels antics ocellaires, en el diagnòstic: "El que hi ha és una guerra dels laterals amb el centre de la Rambla per evitar-se la competència". I asseguren que els anys d'història els legitimen per seguir on són.

Estudis de reubicació

A les acaballes del mandat de CiU a Barcelona, 2011-2015, les parades negociaven amb el govern municipal una possible reubicació en espais alternatius del districte, com el mercat de la Boqueria, la plaça Catalunya o el port. L'acord, segons recorda Mercè Homs, que va ser regidora de Ciutat Vella, estava "molt ben enfocat", tot i que els antics ocellaires reiteraven la seva voluntat de no moure's de la Rambla. En aquella època l'Ajuntament sí que va retirar la parada que Turisme de Barcelona tenia en concessió com un símbol de l'oxigenació que es volia fer. Amb el canvi de govern tot va tornar a quedar aturat i ara els de Colau asseguren que engegaran els tràmits per retirar les parades i indemnitzar els paradistes. Entenen que es tracta de botigues que aporten poc valor afegit.

Els antics ocellaires recriminen al govern municipal que en plena crisi anunciï que deixarà unes 90 persones sense feina: "Recorrerem on faci falta, només demanem diàleg i respecte". L'amenaça els arriba en el pitjor moment, quan l'absència de turisme els aboca a tancar el dia amb caixes molt baixes. "Hem fet dies de zero", admet Cuenca.

Hores baixes

Les parades, que depenen del mercat de la Boqueria, van rebre instrucció d'obrir al juliol i sobreviuen com poden. Una radiografia que comparteixen quiosquers i floristes. Admeten que la situació ja era difícil abans de la pandèmia i que ara els ha acabat d'enfonsar. "Hem d'acabar llençant flors perquè no es venen. Ni flors, ni souvenirs", explica Raquel Martín, una de les floristes. De fet, ara hi ha set parades tancades, tres de les quals ja ho estaven abans del covid.

"Aguantarem segur, d'aquesta també ens en sortirem", defensa Carolina Pallés, l'única de les floristes que es resisteix a vendre productes pensats exclusivament per al turisme. Dubta, però, que la Rambla necessiti una gran transformació: "Ja és bonica, el que cal és mantenir-la, mimar-la".