"La Rambla forma part del nostre ADN i no en marxarem mai"

Repassa amb nostàlgia fotos esgrogueïdes pel pas del temps. Les imatges del pare a la parada d'ocellaires de la Rambla envoltat de gent amb ulls tafaners és ara una mena de tortura, un record del que ja no tornarà a ser. La intenció de l'Ajuntament de Barcelona d'amortitzar les llicències de les parades -en procés de reconversió en botigues de venda d'artesania i regals des de l'estiu- ha caigut com una galleda d'aigua freda en la vida de Mònica Trias, la presidenta dels ocellaires i quarta generació d'una família que ha viscut de la venda d'animals a la Rambla. Després d'una primera conversió en botiga d'entrades, la seva parada s'exposa ara a un canvi més dràstic.

Què perdrà la Rambla amb la retirada dels ocellaires?

Humanitat. Si retiren les nostres parades, que ara per ara és una opció que no tinc en compte, el més fàcil és que aquest espai l'acabin ocupant més terrasses de bars, de manera que la part de dalt de la Rambla serà un calc de la de baix, amb terrasses impersonals que no susciten cap mena de relació amb la ciutat. Nosaltres estem enmig de la Rambla i sense cap porta, oferim una relació molt diferent a la d'una botiga convencional. L'argument de l'Ajuntament per fer-nos fora és que vol guanyar espai per fer més agradable el passeig, però fa 150 anys que els ocellaires estem aquí, formem part del paisatge de la Rambla.

Però les parades noves són lletges.

Això és indiscutible, i les explicacions les hem de demanar a l'Ajuntament, que és qui les va dissenyar. A més, l'argument de la dificultat de passejar per la Rambla tindria credibilitat si s'haguessin encarregat de treure la munió d'estàtues humanes que hi ha, els trilers i els venedors de qualsevol cosa camuflats en venedors de joguines (ningú no es creu que a l'hivern sobrevisquin de vendre joguines a un euro...).

Quina part de culpa han tingut els paradistes en el fracassat procés de reconversió?

Des que vam firmar l'acord de canvi hem complert tots els termes. Estem venent les coses que estaven a la llista que ens van proposar i hem acceptat reformar les parades de la manera que ens van dir. El que no poden fer ara és dir que no hem complert. Són ells que no han sabut el que volien. El pitjor que ens ha pogut passar és que marxés la Itziar González, que la fessin fora fent-li la vida impossible, ja que ella estava buscant un model de parada que concordés amb l'entorn i quan va plegar van venir les presses per canviar-les al preu que fos.

I ara, què pensen fer?

No marxarem. D'entrada, jo no em penso asseure a negociar amb l'Ajuntament si a la mateixa taula no hi ha també l'oposició. Tots els partits, i no només els de govern, perquè ja estem tips que ens menteixin. Si hem d'anar a judici, hi anirem, i si cal m'encadenaré a la Rambla. No té cap validesa que l'alcalde digui que no li agraden les parades. A mi no m'agraden els seus pantalons; i què? Quin argument és aquest? Si em prenen la parada ja no em quedarà res. No em puc plantejar què vull fer després. La Rambla forma part del nostre ADN i no en marxarem.

Amb la reconversió, la Rambla ha perdut els pocs compradors barcelonins que encara hi venien?

No, la proporció ja fa anys que és 80% turistes i 20% barcelonins, però abans no n'érem tan conscients. Els barcelonins baixaven molt fins a les nostres parades i nosaltres ens fixàvem més en aquest públic, que és el que ateníem i amb el qual tractàvem. Ara hi ha de tot.

Com veu l'evolució de la Rambla?

L'exemple més clar el viuen els quiosquers, que ara triguen dies i dies a vendre els diaris que abans venien en una sola nit. La gent ja no ve a la Rambla a comprar, això ha perdut essència: és terra de turistes.

Quan es va notar el canvi?

Sobretot a partir de les Olimpíades, quan es va vendre la Rambla de manera clara com a símbol de la ciutat. Abans no podies venir i demanar un esmorzar anglès: els bars venien els productes d'aquí i a uns preus raonables.

Què és el que més enganxa de la Rambla?

Ser-hi, viure-la. Nosaltres sempre diem que aquí hi ha dues categories de gent: els rambleros , que vivim la Rambla, i els ramblistes , els que en parlen però no la viuen. La Rambla és un estil de vida diferent i no agrada a tothom. No tothom vol ser ramblero.