El jutge tomba el projecte de plantació de marihuana de Rasquera
La sentència argumenta que l'Ajuntament no té competències per regular en aquesta matèria i que els contractes no es poden considerar d'interès públic
RasqueraEl jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona ha tombat el projecte de plantació de cànnabis impulsat per l'Ajuntament de Rasquera (Ribera d'Ebre) amb l'Associació Cannàbica Barcelonesa d'Autoconsum (ABCDA). La instància judicial ha estimat el recurs presentat per l'advocat de l'Estat contra la creació de l'empresa pública municipal que havia de cedir els terrenys per a la plantació, així com el contracte pel qual ABCDA havia d'aportar més d'1,1 milions d'euros en dos anys a les arques consistorials. La sentència, a la qual ha tingut accés l'ACN, considera que el consistori s'ha "extralimitat" en un àmbit en què no disposa de competències per regular i que els acords subscrits no responen a l'interès públic.
L'argumentació de la jutgessa Rosa Maria Muñoz, en una sentència de només sis pàgines, concorda plenament amb els plantejaments de l'advocat de l'Estat, que el 28 de març del 2012 va presentar un recurs contenciós administratiu contra els acords de ple que van possibilitar la creació de l'empresa pública municipal Rasquerana de Recerca i Interpretació de la Varietat Vegetal Cànnabis Sativa L (RRICA), així com el contracte amb l'associació d'autoconsum.
Tot i la invocació als arguments científics, socials i econòmics que fa el consistori, la jutgessa considera que, com a administració pública local, es va "extralimitar", atès que no tindria competències per regular a l'hora d'ordenar i regular el consum de cànnabis, així com protegir els drets dels seus consumidors. Segons afegeix, la iniciativa pública empresarial, creada amb l'objectiu de convertir-se en la principal font d'ingressos del pla anticrisi per dinamitzar econòmicament el municipi, també aprovat pel ple, "no encaixa" amb les finalitats d'"interès públic".
"No es considera que quedi justificada ni acreditada l'oportunitat o conveniència per a l'interès públic de crear l'EPE –ens públic empresarial– en qüestió per a la finalitat descrita", sosté, d'acord amb les tesis defensades per l'advocat de l'Estat de "manca de competència objectiva" i de "no contribuir a les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal". En aquest context, i assumint novament els arguments del govern espanyol, la jutgessa remata que "la manca de permís o autorització per portar a terme les activitats previstes i que poden suposar un contacte material amb substàncies qualificades legalment com a estupefaents, suposa la declaració de nul·litat de ple dret d'aquest acte".
Tampoc ha superat el sedàs judicial el contracte signat amb l'ABCDA –adoptat el 29 de febrer de 2012–, que també va aprovar el ple. El raonament de la jutgessa es torna a basar en els ja esmentats arguments de la "manca de competència i justificació de l'interès públic". "La manca de liquiditat o finançament econòmic, per ella mateixa no pot considerar-se com a interès públic que justifiqui l'ús de les potestats administratives", sosté.
Considera que el consistori va actuar com un "intermediari", tot i ser qui rebria "el pagament total pels terrenys en la cessió dels quals intervé" –més d'1,33 milions d'euros en dos anys, 36.000 dels quals ja van ser pagats poc després de la signatura–.
Segons addueix la sentència, l'acord signat en cap cas podria ser definit com un "conveni", sinó com un contracte perquè suposa "obligacions oneroses" per les dues parts: d'una banda, el consistori, facilitant l'ús d'uns terrenys de tercers, defensant que disposava del dret al seu ús privatiu per a l'explotació de la finca; de l'altra, l'associació es comprometia a pagar uns diners a canvi.
La jutgessa retreu a l'administració local que no hagi concretat els costos que suposaria la cessió per a les arques municipals, a més de no haver aportat cap expedient de contractació o informe d'intervenció per garantir l'explotació de la finca al llarg de 30 mesos, un termini que finalitzaria, com a màxim, el 30 de setembre del 2014, i que podria ser prorrogat automàticament pel mateix període.
La sentència acaba imposant els costos del procés al mateix Ajuntament de Rasquera i li dóna un període de 15 dies per poder presentar recurs.
