BARCELONA

El Ratoncito Pérez obre dues cases més a Barcelona

El petit rosegador ja té pisos als barris de les Corts, l’Eixample i Sant Andreu

Els preus dels pisos a Barcelona no paren de pujar però, tot i així, el Ratoncito Pérez -que disposa de moltes ajudants- ha aconseguit ampliar les seves instal·lacions. Al carrer Taquígraf Garriga, a les Corts -el barri on es va establir per primer cop ara fa tres anys-, ja compta amb un garatge al costat de casa seva i, a més, ha obert almenys dos apartaments més, un a Sant Andreu i un altre a l’Eixample. “L’original és el de les Corts, però m’encanta que ho copiïn i que n’hi hagi per altres barris”, explica Mònica Castillo, una veïna de les Corts que un bon dia va decidir donar un cop de mà al petit rosegador. Fins i tot ella, que practica l’street art des de fa temps, s’ha sorprès de l’èxit de la iniciativa. “Venen turistes i tot”, diu orgullosa. I és que el nou habitant de la ciutat ja té un públic prou fidel.

“Cada dia passem per aquí i sempre és diferent, els nens li deixen regals”, explica la Clara, de vuit anys, mentre inspecciona la zona buscant les novetats del dia. Hi ha dibuixos, una gàbia plena de xumets, peluixos, fotografies de nens que ja han perdut alguna dent i un cartell en què es pot llegir “No hi deixeu menjar ”. “És perquè si no venen els gats i, esclar, els hi té por”, argumenta la Clara.

També hi ha cartes, com aquesta que va deixar l’Aina, de sis anys: “At prumetu que daixare da fer la pipa”. Mentre alguns nens contemplen l’escenari, una nena posa bé una pedreta que havia caigut. La Sofia, de tres anys, i el Yago, de sis, no han aconseguit veure mai el ratolí i això que també hi passen cada dia. “Com que ha d’anar a buscar totes les dents té molta feina”, els explica la mare. Els dos petits, que encara conserven totes les dents, es miren la porta esperant algun moviment.

A l’Eixample, el nou piset del Ratoncito és al carrer Comte Borrell, per sobre la Gran Via, i va obrir fa 4 mesos. La masovera d’aquesta petita propietat -més modesta que la de les Corts-és la Maite de Lera. “El ratolí està molt a gust perquè aquí fem dents”, explica. I és que el piset és a la porta d’un taller de pròtesis dentals. D’entre tots els nens del barri, la Maite no té cap dubte en afirmar que el Marc, “que és molt maco”, és el que està més pendent de la caseta. Un dels detalls que més agrada als petits és el cistellet amb algunes de les dents que el Ratoncito ja ha anat recollint.

Com que els nens i nenes del barri cada vegada més s’estiren per terra per contemplar la caseta de ben a prop, la Maite procura tenir molt net el carrer i cada dia escombra i frega. La caseta no només ha donat vida al carrer, sinó que també ha provocat que estigui més net. Fins i tot hi ha una petita escombra que és la perdició dels més petits. “L’agafen i es posen a escombrar. Els encanta”, diu De Lera, que té una casa de nines i sempre ha tingut afició pel miniaturisme. “Treballem moltes hores aquí dins, i quan veiem la carona que posen els nens que busquen el Ratoncito Pérez ens alegren el dia”, diu.

Al carrer Gran de Sant Andreu també n’hi ha una. És la més petita de les tres cases i és al costat d’una botiga de joguines. La Lola, de sis anys, se la mira i es fascina només de comprovar com els adults passen per davant sense prestar-hi atenció. “No la veuen”, diu sorpresa, com si només els més petits tinguessin la capacitat de fixar-s’hi. Com si la feina, els cotxes, els problemes, els mòbils i totes les coses que tant ocupen els grans els impedissin de distingir que enmig de l’asfalt hi ha la caseta del rosegador que més alegria reparteix. Però sempre hi ha excepcions, com la Mònica i la Maite.

Més continguts de