Reben el Nobel de Química dos científics que han entès i fotografiat receptors dels sentits

CopenhagueEl Nobel de Química ha distingit enguany els nord-americans Robert J. Lefkowitz i Brian K. Kobilka pels seus estudis sobres receptors cel·lulars. La Reial Acadèmia de les Ciències sueca assenyala, en la seva sentència, que les investigacions de Lefkowitz i Kobilka han estat "crucials" per comprendre com funcionen els receptors acoblats a proteïnes G (GPCRs), una important família que inclou els receptors de l'adrenalina, la dopamina , la serotonina, la llum, el sabor i l'olor.

La majoria dels processos fisiològics depenen, de fet, de les GPCRs, fonamentals en medicaments com els beta bloquejadors, els antihistamínics i diferents tipus de medicació psiquiàtrica.

L'adrenalina, investigada des del segle XIX

Diversos científics es van començar a interessar pels efectes de l'adrenalina al cos a finals del segle XIX, i van concloure que havia d'existir algun tipus de receptor per detectar substàncies químiques en l'ambient. Però aquests receptors, que són pocs i la majoria encapsulats en el mur de la cèl·lula, van romandre sense identificar durant dècades, encara que això no va impedir que es desenvolupessin medicines que aconseguien fer el seu efecte a través d'ells.

En els últims anys de la dècada de 1960, a instàncies del seu supervisor, Robert Lefkowitz va començar a investigar –mentre feia el servei militar– a l'Institut Nacional de Salut, treballant primer amb l'hormona adrenocorticotropa, que estimula la producció d'adrenalina en la glàndula suprarenal. Després d'un parell d'anys d'investigació, el 1970 va publicar articles en diversos mitjans de prestigi per anunciar el descobriment d'un receptor, trobat després d'afegir iode radioactiu a una hormona.

Aquesta troballa li va valer ser reclutat per la Universitat Duke de Carolina del Nord, on va formar el seu propi equip investigador, i a través de l'ús de substàncies marcades amb elements radioactius, va aconseguir extreure diversos receptors de teixit biològic. El coneixement sobre les cèl·lules i sobre el procés en què els senyals són transmeses de l'exterior al seu interior evolucionava paral·lelament a les investigacions de Lefkowitz.

A principis de la dècada de 1980, va decidir centrar-se en trobar el gen que codifica el receptor beta, i és en aquesta època que va entrar a formar part del seu equip un jove doctor amb experiència en vigilància intensiva: Brian Kobilka. La investigació va revelar que el receptor es compon de set hèlixs, les mateixes que la rodopsina –receptor de la llum en la retina de l'ull–, se li va acudir a Kobilka. El següent pas va ser la caracterització de tota una família de receptors amb el mateix aspecte i funcions, els GPCRs.

Dècades de feina recompensades

Un cop aïllat el gen, Kobilka es va dedicar a intentar obtenir una imatge del receptor, un autèntic repte, donada la gran mobilitat dels CPCRs i que per observar proteïnes és necessari usar cristal·lografia de raigs X, que exigeix immobilitat total. Dècades de feina van culminar el 2011, quan Kobilka i el seu equip van capturar finalment una imatge del receptor en el moment en què aquest transmet el senyal de l'hormona a l'exterior de la cèl·lula a la proteïna G en el seu interior.

Lefkowitz (1943) i Kobilka (1955) compartiran els 8 milions de corones (uns 930.000 euros) amb què està dotat el premi, que com la resta dels Nobel es lliurarà en la tradicional doble cerimònia a Estocolm i a Oslo el 10 de desembre , aniversari de la mort del seu creador, el magnat suec Alfred Nobel.