URBANISME
Societat 07/07/2012

Recoder veu "pressions" en l'amnistia urbanística

El Govern s'oposa frontalment a la reforma de la llei del sòl perquè envaeix competències. El conseller de Territori, Lluís Recoder, insinua "pressions" en l'amnistia urbanística que pretén l'Estat.

Albert Balanzà / Joan Serra
3 min
PENDENT D'ENDERROC  El complex Sun Village, situat al municipi empordanès de Palau-saverdera.

BARCELONA.D'ençà que va conèixer les intencions del govern espanyol de modificar la llei del sòl, que permetria la regularització de construccions il·legals encara que hi hagués una sentència judicial d'enderroc ferma, la Generalitat va mostrar la seva decisió d'esmenar el text, que aquest juliol ha de ser validada en consell de ministres. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va verbalitzar ahir aquest malestar del Govern, avançat dijous per l'ARA. Recoder entén que el redactat de l'avantprojecte de reforma de la llei, que promouria una amnistia per a milers d'habitatges il·legals, és de dubtosa constitucionalitat, debilita la disciplina urbanística i envaeix competències catalanes en matèria urbanística.

La direcció general d'Ordenació del Territori i Urbanisme va enviar un document dilluns al ministeri de Foment en què feia constar la necessitat de revisar els canvis en l'article 19 de la llei del sòl. Ahir, però, Recoder va anar més enllà. El conseller va insinuar "pressions" -previsiblement de les empreses constructores i d'altres poders fàctics- a favor de l'amnistia urbanística. "Què vol dir això? ¿Que si fas una cosa mal feta algun dia et perdonaran?", es va qüestionar Recoder a preguntes dels periodistes en una roda de premsa a la seu del departament de Territori i Sostenibilitat.

El Govern veu en aquest àmbit la voluntat espanyola d'obrir un nou front recentralitzador. En aquest sentit, Recoder va afirmar que farà "l'impossible" perquè la reforma de la llei del sòl "no arribi a bon port", ja que entén que això significaria "un retrocés inadmissible" en les polítiques urbanístiques que s'han aplicat des de fa anys a Catalunya. El conseller va recordar les "males conseqüències" que ja van tenir les polítiques liberalitzadores del PP en l'època del govern de José María Aznar i va apuntar que aquesta reforma "no té ni cap ni peus". L'exconseller Joaquim Nadal (PSC) va escriure ahir a Twitter que "l'amnistia urbanística és una bufetada a l'estat de dret i una mofa als ajuntaments, inspectors i arquitectes que han fet complir la llei".

El canvi normatiu que prepara l'Estat permetria que les construccions que presenten irregularitats però que han canviat de mans perquè han estat venudes a una tercera persona de bona fe, puguin ser legalitzades. Aquesta modificació afectaria milers d'habitatges il·legals alçats arreu del territori estatal -la xifra és impossible de calcular-, situats majoritàriament al litoral.

Exemples al territori

Era el 2001 quan es van començar a construir els 42 habitatges que formen el complex residencial Sun Village a Palau-saverdera (Alt Empordà). Era un caramel per als futurs propietaris. Cases de dues plantes d'un mínim de 85 metres quadrats amb piscina i jardí privats al peu de la serra de l'Albera. Els primers compradors les van adquirir sobre plànol per només 120.000 euros. El caramel, però, de seguida es va tornar amargant quan una veïna va denunciar que el complex s'estava construint en uns terrenys en què només es podien edificar equipaments hotelers. Tot i la denúncia, l'Ajuntament va decidir acabar de construir el complex, unes obres que es van allargar fins al 2004. Només tres anys més tard, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar la raó a la veïna i va sentenciar que abans del 2009 s'havia de tirar a terra la urbanització. El consistori i els veïns, que han impedit que hi entri la maquinària, han aconseguit posposar-ho durant quasi tres anys i ara esperen que la reforma de la llei del sòl ho aturi de manera definitiva. L'alcalde, Narcís Deusedas, que fa més de 30 anys que governa, aplaudeix la iniciativa de l'Estat però la valora amb prudència, informa Elisabet Escriche. "Fins que no s'aprovi no m'ho creuré", assegura. En el complex hi viuen durant tot l'any vuit famílies. La resta de propietaris són turistes francesos i anglesos que vénen a passar llargues temporades. Molts també les lloguen per setmanes a l'estiu.

stats