Salut

El 2018, any rècord de sospites d'intoxicació per bolets verinosos

L'Hospital Clínic, centre de referència estatal, l'any passat va fer 98 anàlisis d'orina, però només el 12% van donar positiu 

Forts dolors d'estómac, vòmits continuats, diarrees abundants i, en els casos especialment greus, danys al fetge que provoquen insuficiència hepàtica o, fins i tot, la mort. La ingesta d'un bolet tòxic i mortal com la farinera borda ( Amanita phalloides), les palometes ( Lepiota brunneoincarnata) o la galerina metzinosa ( Galerina marginata) ha provocat dues víctimes mortals a Catalunya i diversos trasplantaments de fetge, l'últim l'any passat, des del 2001.

L'Hospital Clínic de Barcelona, l'únic laboratori de l'Estat que analitza la presència d'amitoxines de bolets en l'orina, ha informat aquest dijous que almenys 194 persones han consumit espècies verinoses en els últims 20 anys. A la pràctica, el 2018 va ser l'any rècord de proves de detecció de toxines, amb 98 anàlisis d'orina realitzades. Únicament el 12% d'aquestes anàlisis, però, van resultar positives, unes xifres allunyades de les del 2010, quan pràcticament la meitat de les sospites es van confirmar (19 positius de 43 proves). En cap cas, però, els bolets es van adquirir al mercat o consumir en restaurants. 

Aquestes dades demostren que cada vegada més persones s'animen a collir ells mateixos els bolets en boscos i zones muntanyoses i que, per tant, el risc de consumir varietats tòxiques –es calcula que a Catalunya hi ha una cinquantena d'espècies verinoses, set de les quals són mortals– ha crescut. 

"Els hàbits de la gent no han canviat i, si ho han fet, no ha estat gràcies a la formació: la informació a internet els avala per sentir-se experts boletaires i els envalenteix a recollir variants creient que no són tòxiques. Sigui per confusió o per desconeixement, consumeixen espècies verinoses i s'enfronten a la destrucció del seu fetge", explica a l'ARA la metgessa internista d'Urgències del Clínic Ona Escoda, que apunta que la confusió sol ser el principal motiu. Per exemple, la Lepiota brunneoincarnata es pot confondre amb l'apagallums quan té una mida inferior a 10 centímetres, una variant que no verinosa i, per tant, comestible. 

Els símptomes varien segons l'espècie, però tots els afectats comencen amb quadres gastrointestinals, i l'experta apunta que els primers senyals es manifesten més aviat o més tard en funció del tipus de bolet. "Si els símptomes comencen poc temps després de la ingesta, entre mitja hora i tres hores des del consum, acostuma a tractar-se d'una intoxicació lleu", detalla Escoda. En canvi, si triga una mica més, entre vuit i deu hores, el temps és un indicador que l'enverinament és greu. "En aquests casos s'ha d'activar el protocol d'urgència, administrar tractament i analitzar si la persona presenta toxines o no, unes proves que el laboratori pot tenir en un màxim de tres hores", conclou. 

Jordi To Figueras, cap del laboratori de Toxicologia, assegura que la clau davant d'una intoxicació per bolets és iniciar el tractament com més aviat millor –el Clínic pot fer analítiques les 24 hores del dia, tot l'any–. "Com més temps passi des de la ingesta, més cures intensives pot necessitar el pacient". "Les anàlisis d'orina són molt fiables: si hi ha l'amatoxina, sempre es detecta", assegura Escoda. Sis de cada deu pacients que es fan una analítica per sospita d'enverinament no presenten restes de bolet tòxic en l'organisme i el que experimenten, doncs, és intolerància a alguna de les variants i irritació a l'estomac. En canvi, si el bolet és verinós –assenyala la facultativa– el tòxic passa a la sang i destrueix el fetge, podent causar la mort del pacient.

La majoria de les anàlisis d'orina analitzades pel laboratori del Clínic l'any passat (98) procedien d'hospitals de Lleida, Berga i Palamós, però també es van rebre mostres de tot l'Estat, amb la Comunitat de Madrid, el País Basc i Navarra al capdavant. En total, des del 2001, el Centre de Diagnòstic Biomèdic ha analitzat 501 casos per sospita d'intoxicació i ha confirmat la toxina en el 39% de les mostres.

Temporada de bolets endarrerida

La sequera dels últims nou mesos ha fet que la temporada fins ara hagi estat fluixa a les cotes altes i mitjanes del Pirineu, però els boletaires són optimistes pel que fa als boscos de cotes més baixes, segons informa Miquel Bernis. Les pluges d'aquest dimarts, però, poden potenciar la florida de bolets, tot i que han anat acompanyades de fort vent, un element que hi juga en contra. En canvi, a la serra de Llaberia, al Montseny o al massís de Cadiretes, per exemple, les florides podrien ser destacables ara que el fred comença a arribar a cotes una mica més baixes.