Refan uns pisos de luxe del Raval després de 26 anys tancats

BarcelonaEren pisos de 200 metres quadrats -un sol habitatge per planta-, cinc habitacions, tres lavabos i complements de luxe com un jacuzzi. Estaven acabats des del 1993, però mai ningú no hi ha viscut amb un contracte oficial. Durant tots aquests anys, només hi han entrat okupes, que hi han muntat espais com el centre social La Rimaia i que han donat ús tant als baixos com a les cinc plantes d’habitatge. L’edifici, situat a la ronda Sant Pau, al límit entre els barris del Raval i Sant Antoni, ha tingut, des de l’estiu del 2017, quan es va desallotjar per últim cop, un vigilant de seguretat a les portes per evitar que hi tornin a entrar okupes, i fa més de dues dècades que genera la indignació veïnal pel seu desús. Però ara hi podria haver novetats.

La propietària, la immobiliària Camat, té des de l’estiu llicència de rehabilitació integral i, segons expliquen fonts de l’empresa, ja fa setmanes que estan fent obres a l’edifici amb l’objectiu de reduir la mida dels pisos -es vol dividir cada planta en dos o tres habitatges- i buscar, d’aquesta manera, donar-los sortida al mercat, tot i que encara no concreten si ho volen fer en règim de compra o de lloguer. L’objectiu, apunten, seria tenir-los enllestits l’any que ve.

L’equip de l’alcaldessa Ada Colau va intentar, sense èxit, adquirir la finca o que la propietat posés els pisos en lloguer. Va ser el 2016, quan s’oposava a l’anunci de desallotjament del centre social ocupat La Rimaia. La immobiliària, com recorden fonts municipals, no va acceptar l’oferta i la finca va continuar tapiada, sense cap ús, després de l’última intervenció policial, el mes de juny del 2017.

El problema d’aquests habitatges és que inicialment van tenir complicacions amb la llicència i després es van trobar que el preu que demanaven per als superpisos no casava amb les necessitats dels veïns de la zona. No en van vendre cap, i aviat van retirar els cartells que anunciaven la promoció.

Fa unes setmanes, com confirmen els veïns de la zona, s’hi van començar a veure operaris carregant runa. Han fet caure els envans de les diferents plantes per deixar-les com a espais diàfans. Des d’abans de Nadal, però, que ja no s’hi veu activitat, tot i que fonts de l’empresa defensen que els treballs continuen a l’interior de l’edifici.

“Aquests pisos han sigut un insult a tota la gent del barri”, diu l’Esteve, que va ser un dels inquilins de l’espai durant l’època de La Rimaia i que denuncia que la propietat “ja no té legitimitat sobre l’espai” i que els habitatges s’haurien d’haver expropiat ja fa anys. “Ara volen reparcel·lar per tornar a especular”, diu. Lamenta que la immobiliària s’hagi afanyat sempre a intentar desallotjar l’edifici quan s’hi han instal·lat okupes i que, després, l’hagi mantingut buit. La propietat defensa que ha pagat els costos econòmics de les ocupacions. En l’última, l’edifici va acollir famílies -algunes amb fills menors d’edat- i l’Ajuntament va intentar frenar el procés de desallotjament, que es va produir, finalment, el juny del 2017.

Recels veïnals

L’equip de Colau va obrir un expedient a la propietat per haver mantingut l’edifici buit sense cap justificació durant més de dues dècades, la qual cosa incompleix la llei del dret a l’habitatge. Les multes coercitives previstes comencen amb imports de 5.000 euros per a cadascun dels habitatges -cinc, en aquest cas-, i podien elevar-se fins als 15.000, però aquest diari no ha pogut aclarir si les van pagar. Ara la propietat confia poder comercialitzar els pisos. Però els recels veïnals continuen. Sobretot perquè últimament no es veu moviment a l’edifici i perquè encara no s’han fet públics quins seran els preus dels nous habitatges.