BARCELONA

Refugiats georgians dormen al carrer rebutjats pels serveis socials

El govern de Colau es reunirà amb l’Estat i el cònsol per abordar l’origen del repunt sobtat d’arribades

Dilluns a la nit: una parella amb el seu fill a coll demanen d’entrar al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona, el CUESB. Els deneguen l’entrada malgrat que el nen és menor, molt petit. Dimarts al vespre: els passa el mateix a dues famílies més amb nens. Totes són de Geòrgia. Aquesta setmana diverses famílies de refugiats d’aquest país han hagut de passar la nit al ras, a Barcelona, just davant les portes d’aquest centre. Segons ha pogut comprovar l’ARA, el CUESB no permet l’entrada a aquests refugiats (malgrat la presència de menors), i això obliga algunes famílies a dormir al carrer.

Aquesta dilluns passat a la nit, el centre de 24 hores -creat per atendre les famílies o persones especialment vulnerables que tinguin alguna emergència- va denegar l’accés a una parella jove de Tbilissi (Geòrgia) i el seu fill menor. “Fa set dies que vam arribar a Barcelona i, d’aquests, dos hem dormit dins del centre i la resta, cinc dies, hem fet nit al carrer, a la porta”, explicava la Mariam, mare de família de 24 anys amb el seu fill a coll.

Amb l’ajuda d’una traductora del centre que fa guàrdia a la porta, la Mariam i el seu marit van explicar a l’ARA que quan van arribar a Espanya van tramitar la petició de protecció internacional, en qualitat de refugiats, i van ensenyar els papers del govern espanyol que ho acrediten i que els garanteixen l’estada al país mentre es tramita la seva sol·licitud. Aquesta família té una cita amb la policia a l’agost i amb l’Ajuntament a finals de març, però fins aleshores asseguren que no saben on anar. “Quan vam arribar ens van atendre aquí i al cap d’uns dies ens van dir que havíem d’anar a la Creu Roja. Allà ens van dir que no ens podíem quedar i vam tornar aquí, però ja no ens van deixar entrar”, explicava la Mariam. Responent a aquest diari, els responsables del centre van assegurar dilluns a la nit que no poden fer-hi més. “No estem autoritzats a parlar amb els mitjans”, va assegurar a peu de carrer una treballadora. “Quan arriben se’ls deriva a la Creu Roja, perquè aquí hi ha d’haver rotació de gent, però des d’allà els retornen cap aquí i no es pot atendre tothom”, va matisar més tard una altra empleada.

Fonts de l’Ajuntament de Barcelona han confirmat a l’ARA que tenen constància tant del cas concret de dilluns com de la problemàtica genèrica. “La família, arribada recentment per via aèria, va acreditar que disposa de recursos econòmics, allotjament previst i bitllet de tornada. Són els criteris mínims que demana l’Estat per concedir l’entrada al país”, van assegurar fonts de Drets Socials del consistori. “En cas que siguin demandants d’asil, és igualment competència de l’Estat allotjar-los. Tot i així, és cert que últimament s’ha vist un repunt de les arribades provinents de Geòrgia”, concreten.

Repunt de les arribades

De fet, l’Ajuntament ha avançat que ja ha sol·licitat una reunió a quatre bandes amb el cònsol georgià, la subdelegació del govern de l’Estat i la Creu Roja per analitzar l’origen i els motius d’aquest repunt d’arribades sobtat de ciutadans de Geòrgia. “En qualsevol cas -recorden des del consistori- cal tenir present que, si són demandants d’asil, els ha d’allotjar l’Estat. Amb menors, se’ls hauria d’allotjar per procediment d’urgència”, expliquen. Fonts internes del centre amb què s’ha posat en contacte l’ARA corroboraven ahir, tal com apunta l’Ajuntament, que el problema de les famílies provinents de Geòrgia no és un fet aïllat. “És una escena que fa gairebé dues setmanes que es repeteix”, apuntaven aquestes fonts, que asseguraven que quan aquestes famílies georgianes arriben al CUESB fent “una demanda de cobertura de necessitats bàsiques” se les allotja dues nits “per protocol” i després se les deriva al Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) -un altre equipament municipal gestionat, entre d’altres, per la Creu Roja- mentre esperen que es resolgui la seva petició al programa estatal de demandants d’asil.

Segons apunten fonts internes -i corroboren des del consistori-, aquest servei de referència també estaria denegant l’entrada a aquestes famílies, “especialment les georgianes”, per diversos motius: al·leguen manca de recursos econòmics i d’allotjament al centre i també dubtes sobre la vulnerabilitat real d’aquestes famílies. Es tracta, en alguns casos, de famílies amb fills “molt petits, nadons i embarassades”, apunten les mateixes fonts.

“La ciutat de Barcelona garanteix l’allotjament d’urgència i emergència, en qualsevol cas, tenint en compte sempre la situació específica de cada cas i el grau de vulnerabilitat”, apuntaven ahir des de l’Ajuntament, però matisaven: “Aquests dies, igual com passa als mesos d’estiu amb la màxima afluència turística, aquesta situació és més complicada perquè els recursos d’allotjament habituals tenen una ocupació molt elevada. Això pot arribar a provocar alguna disfunció puntual, que s’intenta resoldre com més aviat millor”. En aquest sentit, el consistori intentava repartir responsabilitats i insistia que en els casos dels sol·licitants d’asil “la competència d’atenció és exclusiva de l’Estat, no de l’Ajuntament de Barcelona”, que, tot i això, l’any passat ja va atendre més de 19.000 persones amb “recursos propis”. Per això també van reclamar una implicació coordinada i duradora de la resta d’administracions.

L’edifici nou del CUESB, on intenten dormir aquestes famílies, es va inaugurar el 2014. En aquell moment el govern municipal, liderat per Xavier Trias, va explicar que el nou edifici era sis vegades més gran que l’anterior, amb una superfície total de 1.700 metres quadrats i 108 lliteres, que permeten acollir temporalment “totes les persones que es quedin sense un lloc per dormir, per exemple en casos d’emergència com ara incendis o onades de fred”. Segons explica la pàgina web del consistori, el CUESB “també preveu donar servei a famílies en situació de vulnerabilitat”.