Els Reis també combaten la crisi (amb il·lusió)

BarcelonaNo patiu. De Reis d'Orient encara n'hi ha tres: Melcior, Gaspar i Baltasar. És època d'estrènyer-se el cinturó, de retallar alts càrrecs de la Generalitat i de controlar cada despesa, però Ses Majestats són intocables. No han perdut la feina perquè són molt eficients. Resulta impossible prescindir del seu do de la ubiqüitat. "Amb menys, hem de fer més i millor", va apuntar Artur Mas quan va assumir el timó de la Generalitat. Els Reis, sent tres, ho fan tot. Ahir van tornar a complir, tot i que el pressupost de la Cavalcada de Barcelona havia patit una tisorada d'un 15%. Ja se sap que amb la il·lusió dels nens no s'hi pot jugar. El desplegament reial va regalar uns instants de desconnexió, molt vàlids en època de dificultats. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ho va verbalitzar en l'acte de recepció. Va recordar als Reis que el 2010 havia estat "molt difícil". Els Reis ja ho sabien. L'any 2011 no serà més fàcil.

D'El Corte Inglés a la Cavalcada

Si hi ha un col·lectiu damnificat per la Cavalcada de Reis són els treballadors d'El Corte Inglés. Els toca treballar fins a mitjanit i després preparen les rebaixes que ja treuen el nas. És una nit de feina intensa. Ho sap bé Jaume Bernal, ara jubilat, que durant 30 anys va celebrar els Reis atrafegat en aquests grans magatzems. Ahir es va plantar a la Via Laietana de Barcelona agafat de la seva dona, Paquita Subirada, per viure el que sempre se li havia negat. "Ara no fallem mai. Aquí la gent és feliç perquè s'oblida dels maldecaps", relatava Bernal, que té tres fills i un nét. A pocs metres d'aquest matrimoni abstret per la rua reial, les màquines escurabutxaques d'un bingo no paraven de fer pampallugues. Els diners també desperten il·lusió. Què hi voleu fer! "Els nostres clients estan pendents del premi del dia, encara que al carrer passin els Reis", explicava Pablo, enfundat en una armilla verda, uniforme de l'establiment. Mentrestant, un home d'origen asiàtic regalava monedes a la màquina, impertorbable. Al carrer, entre el formiguer de curiosos, un ciutadà amb més esperit de negoci va pensar que l'aglomeració era un bon moment per trobar llogaters pel seu pis. El paper que repartia deia això: "Es lloga estudi, amb cuina americana, lavabo moblat, llum i aigua al dia. Al costat de plaça Catalunya. Preu: 495 euros". Un regal de Reis. Llàstima que la propaganda no inspirés confiança. Però la jornada va oferir, sobretot, escenes de tendresa. Com la de la Marina, una nena de 7 anys que es mossegava les ungles enfilada a una escala. Els pares l'havien col·locada a la vorera perquè veiés des d'una posició de privilegi les carrosses de Barcelona. "Jo ja hi havia portat el seu pare i també agafàvem una escala per veure-ho bé", apuntava l'avi.

En tots els transports possibles

A Lleida, on acostumaven a arribar en AVE, Ses Majestats van escollir l'opció de l'aeroport d'Alguaire, estrenat ara fa un any. No va haver-hi retards importants, amb la vènia dels controladors. A Tarragona, el segle de cavalcades es va celebrar amb salves pirotècniques quan els Reis van trepitjar el moll de Costa. A l'Hospitalet, on el debat de la immigració és ben latent, la rua reial va ser més multicultural que mai. I a Girona, els regals dels més petits van passar amb tirolina i sense ensurts per sobre del riu Onyar.