“Rentàvem els avis amb draps de la pols”

L’estafa de BB Serveis va deixar sense mitjans les treballadores de residències per a gent gran

Clara Mena, ara jubilada, va treballar 12 anys a la residència per a gent gran Montmar, a Cambrils (Baix Camp). Els últims quatre anys que va estar oberta, del 2008 al 2012, el grup BB Serveis va agafar el relleu de la seva gestió. Fidels al seu modus operandi, aquesta empresa - que va estafar 34 milions a administracions i treballadors- va deixar de pagar les nòmines i els proveïdors tan bon punt va aconseguir les subvencions de l’administració.

“Van deixar de pagar-nos, però el pitjor va ser que no podíem atendre bé els avis”, explica la Clara. “Faltaven bolquers, esponges... No hi havia res, absolutament res per netejar-los: vam arribar a l’extrem d’haver de fer servir draps de la pols”, continua. Molts avis i també moltes treballadores, recorda la Clara, van agafar la sarna. Van denunciar la situació a Benestar Social i a l’Ajuntament, sense gaires resultats. “L’empresa va tenir moltes inspeccions i moltes multes. Els van amenaçar de retirar-los l’adjudicació, però no va ser fins al final que els van obligar a tancar”, explica.

Des d’aleshores la residència Montmar està tancada, tapiada i en concurs de creditors. Els seus extreballadors continuen sense cobrar el que els deu l’empresa i molts van ser desnonats.

És el cas de María Clara Souto, que també treballava per a BB Serveis però en la neteja del centre comercial Port Halley, a Vila-seca (Tarragonès). El banc va posar a subhasta casa seva el 2012, i en l’actualitat està a l’espera que la facin fora. “No surto mai de casa per si quan torno em trobo el pany canviat amb totes les meves coses a dins”, explica. Com que encara té el deute pendent, el banc va engegar també la subhasta de la casa del seu fill i, de retruc, la del sogre del fill, que el noi havia presentat com a garantia per a la hipoteca.

Entre llàgrimes, la María Clara explica que el seu fill es va quedar a l’atur poc després que li diagnostiquessin un càncer i té dos nens, un dels quals acabat de néixer. “He treballat tota una vida, sense un sol dia de vacances, i m’ho han pres tot”, denuncia.

La mare va morir a Montmar

La mare de la María Clara, Consuelo Pereiro, va ser una de les àvies que presumptament van morir de sarna a la residència de Montmar durant la gestió de BB Serveis. “Sé que les treballadores ho van donar tot i més, però no tenien mitjans: ni tan sols els podien posar llençols nets”, lamenta. Ella ho sap perquè BB Serveis també va deixar de pagar als proveïdors del servei de neteja del centre comercial Port Halley, on ella treballava. “Durant l’últim any pagàvem els pals de fregar de la nostra pròpia butxaca, però va arribar un moment que, ja sense cobrar, no podíem continuar-ho fent”, explica la María Clara. “Alguna gent que venia al centre comercial ens insultava perquè no hi havia paper, ens escopien, embussaven els vàters amb roba interior i feien les necessitats a la pica. I jo anava allà a treballar sense cobrar. Encara tinc malsons sobre Port Halley”, afirma.

La pobresa té rostre femení

“Mentre calguin dos sous per viure dignament no s’eradicarà la pobresa femenina”. Ho va dir ahir Mercè Darnell, representant de Càritas, durant la celebració d’un nou debat del cicle Catalunya Social, organitzat per la Taula del Tercer Sector en col·laboració amb l’ARA. La jornada va comptar amb la presentació d’un dossier en què s’aborda fins a quin punt la pobresa té rostre femení. Les dones, de fet, s’enfronten a taxes d’atur més elevades, tenen sous més baixos i ocupacions més precàries.

Més continguts de