CRÒNICA

Entre el carrer Rera Sant Just i el Saló de Cent

Debat de l’estat de la ciutat. Proposta de pla d’actuació municipal. Bola de vidre del govern Colau

Un dorm a terra. Estirat com un mort. Dos s’apuntalen entre ells. Discuteixen amb un cotxet de nen ple de bosses entremig. Capses de cartró. Llum d’humitat. Nit a les nou del matí. El carrer Rera Sant Just està escapçat. No té sortida. Però si es giren, davant, poden veure les pedres d’una paret. Darrere: l’Ajuntament de Barcelona. No ho saben, però parlen d’ells.

“No ens podem permetre dues Barcelones. Volem una Barcelona”, zigzaguegen les paraules de l’alcaldessa Ada Colau al Saló de Cent. Debat de l’estat de la ciutat. Proposta de pla d’actuació municipal. Bola de vidre del govern Colau. I això vol veure: “La lluita contra les desigualtats és el principal repte de la ciutat”. Descabdella propostes com fent un ganxet decidit però parsimoniós. Alguns veïns i membres d’entitats prenen nota en llibretes. Els assessors dels partits escriuen tuits. Ritme gronxador.

El sonòmetre d’aplaudiments finals és tímid, fluix: no arriba ni a fil musical. La resta de grups (CiU, Ciutadans, ERC, PP, PSC, CUP) reben aplaudiments més sonors. Més de claca. Més de petard furtiu. Però no van gaire enllà. L’alcaldessa no vol aplaudiments. Hi ha atmosfera de mig-mig. Una mica de fletxes d’amor per pactar. Una mica d’ ara he de dir que no et vull estimar. Una mica de digues-m’ho més cops que em vols. Una mica de no t’estimaria mai de mai. Aire de no sé.

“No pot fer tot el que voldria”

Mig-mig porten a la cara veïns i entitats (pocs). “Una mica més de cultura”; “ Bueno.. ha estat bé”. Això: “Pensava que hi podria participar, però l’Ada està fent moltes coses però la frenen; no pot fer tot el que voldria”, diu la Iolanda, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Això: “Podrien fer més coses pel que fa a fons socials i suport a les entitats. El que diuen ho faran? Bé, veurem després”, diu en Guillermo Egido, de la Fundació Disgrup, d’ajuda als discapacitats. Mig-mig, veurem.

Veiem que al carrer Rera Sant Just ja no hi són les tres ombres humanes del matí. El terra ple de mullina. Verge. Han passat els serveis de neteja municipals. Veurem on han anat. Veurem si després tornen. Veurem si el seu carrer té sortida. Veurem si aquestes dues Barcelones es fan cada dia més grans, o si es fan una mica més Barcelona. Veurem.

Més continguts de