Restaurants de la Rambla s'uneixen per reduir l'impacte mediambiental

Les principals dificultats són el canvi d'hàbits i tenir consciència del problema

Davant de l'emergència climàtica i dels fenòmens que l'envolten –el malbaratament d'aliments, d'aigua i energia, l'ús excessiu de plàstics o la no separació dels residus–, una vintena de restaurants de la Rambla de Barcelona s'han unit per lluitar contra el canvi climàtic. Els 21 restaurants tenen l'objectiu de reduir l'impacte mediambiental sota el lema "Les Rambles #PelClima", i criden la resta de restaurants de Barcelona a ser "responsables" amb la feina.

D'entre la quarantena de locals de restauració que hi ha a la Rambla, 21 s'han sumat al projecte. Aquests restaurant han sigut analitzats per ECODES, una entitat que treballa pel desenvolupament sostenible i que a través d'una auditoria ha detectat les principals mancances de cada local i ha establert una línia d'actuació per a cadascun d'ells. Les recomanacions giren al voltant de sis àmbits relacionats amb l'impacte al medi ambient: el consum d'energia, l'ús de l'aigua, la compra de recursos –des dels aliments fins als envasos–, els residus, la mobilitat –ruta dels proveïdors i dels treballadors– i l'empremta de carboni.

El president del Gremi de Restauració de Barcelona, Pere Chias, ha afirmat que es tracta d'una "iniciativa vital" i que "és vital que sigui a la Rambla, perquè arrossegarà la resta de restaurants de Barcelona a fer-ho". El director d'ECODES, Victor Viñuales, ha afegit que "les Rambles són el mirall de la ciutat i la sostenibilitat ha d'arribar a tots els restaurants".

Segons Viñuales, després d'analitzar els 21 restaurants, els punts millorables en tots els locals són el malbaratament alimentari, l'empremta de carboni i la falta de compra de productes de proximitat. Les mesures recomanades en aquests tres àmbits són establir accions contra el malbaratament, calcular i conèixer les emissions de CO de l'establiment i disminuir-ne l'empremta, i establir una relació amb productors locals i fer una compra ecològica.

"L'obstacle més gran és la conscienciació", assegura Chia, que ha dit que hi ha propietaris que "no veuen aquesta necessitat" perquè "només miren els números i hi ha processos que no són rentables". Entre els processos més costosos i difícils, el president del Gremi de Restauració destaca la compra de productes de proximitat, tant pel preu com pel fet d'haver de donar garanties del producte. Chia ha explicat que les quantitats per producte són mínimes i que s'han de crear "llocs de dipòsit" per a aquest tipus de productes i fer-ne una "distribució fluida".

Què fan els restaurants?

La xef catalana Ada Parellada té clar que "el que fa 10 anys era una despesa, ara es transforma en una oportunitat i un repte", i ha assegurat que al seu restaurant de l'Eixample, Semproniana, fa temps que han canviat els hàbits, tot i que "queda molt per fer". El restaurant Semproniana té tres mides de plats, per tal d'evitar el malbaratament, i sempre intenten que el menjar que sobra se l'emportin els mateixos clients, en recipients compostables i bosses de paper. D'altra banda, tornen els cartons i altres tipus d'embalatge als distribuïdors i guarden les ampolles de vi per tornar-les al productor.

"El que més costa és canviar els costums de la gent", expressa Anna Matamala, gerent del restaurant Moka de la Rambla, un dels que s'han sumat a la plataforma Les Rambles #PelClima. Tot i que fa 15 anys que reciclen, diu que separar l'orgànica del rebuig és el més difícil de tot i que des que ho fan van haver de "passar d'una persona que es dedicava a això a tres". Matamala explica que el xoc cultural dels treballadors, que moltes vegades són d'altres països, fa que sigui més difícil, "perquè no entenen per què s'ha de fer".

Més continguts de