L'última obra de Benet XVI, iniciada durant l'etapa de cardenal i completada com a pontífex, narra la setmana de la passió de Crist, des de l'entrada a Jerusalem fins a la resurrecció. El Papa escriu que la resurrecció de Jesús és un fet "creïble". Hem d'interpretar el passatge clau del Nou Testament i de la gestació del cristianisme com un episodi simbòlic, circumscrit a la fe, o com un esdeveniment històric? Com argumenten els teòlegs el retorn a la vida de Jesús? Hi ha alguna explicació mèdica a la resurrecció?
La solució emprada per Joseph Ratzinger en el seu últim llibre agrada als biblistes, estudiosos dels textos sagrats. Ho verbalitza Agustí Borrell, secretari de l'Associació Bíblica de Catalunya i doctor en Sagrada Escriptura pel Pontifici Institut Bíblic de Roma: "Creïble és una bona paraula per explicar aquest episodi. S'interpreta que la resurrecció pertany a l'àmbit de la fe, però té uns fonaments, unes bases sobre les quals aquesta fe es pot recolzar". Els indicis de què parla Borrell són els testimonis de les dones que troben el sepulcre buit quan havien d'ungir el cos de Jesús i també les aportacions dels deixebles, que relaten les aparicions de Crist ressuscitat. "El Nou Testament descriu que, després de la mort de Jesús, persones que l'havien conegut tenen d'alguna manera la certesa que ell és viu, que ha superat la mort i que viu per sempre, d'una manera diferent a l'anterior, però alhora amb plena continuïtat. Estan convençuts que la resurrecció és un fet real", explica Borrell, que apunta que el testimoni femení és entès com un criteri de credibilitat si s'emmarca en el context de l'època.
Els biblistes parlen d'indicis eloqüents i clars, tot i que admeten el marge d'ambigüitat dels textos. L'episodi de la resurrecció, per exemple, no queda descrit d'una manera tan detallada com la crucifixió. Borrell, un dels impulsors de l'última edició en català de la Bíblia, encasella l'episodi sobre el qual es construeix la base de la fe cristiana, com una qüestió "metahistòrica". "Crec en la resurrecció de Jesús, a partir d'un fonament, però no puc demostrar que Jesús va ressuscitar. Tant si volem com si no, la resurrecció pertany a l'àmbit de la fe", sentencia aquest estudiós dels textos bíblics.
Més resurreccions
A la Bíblia s'hi descriuen tres casos més de retorn a la vida (el més significatiu és el de Llàtzer, relatat en l' Evangeli segons sant Joan ), que presenten matisos importants respecte a la resurrecció de Jesús. "Són casos de reanimació, però no de resurrecció, en el sentit ple de la paraula", argumenta Borrell. Benet XVI recorda en el seu últim llibre que Crist ressuscitat no és algú que hagi tornat a la vida biològica normal. El Papa ho escriu així: "Si la resurrecció només hagués estat el miracle d'un mort reviscut no tindria per a nosaltres, en última instància, cap interès; no tindria més importància que la reanimació per la perícia dels metges d'algú clínicament mort".
La referència mèdica de Ratzinger fa pertinent la consulta a especialistes. Parla Josep Arimany, metge forense i president de la Societat Catalana de Medicina Legal, expert en la identificació de cadàvers en grans desastres, com el tsunami que va arrasar Indonèsia l'any 2004. "Hi ha casos, com les situacions d'hipotèrmia, en què la vida d'una persona es pot prolongar tot i que sembli aparentment morta", detalla Arimany, que ofereix una explicació mèdica als passatges bíblics. El forense exposa que, al cap de tres dies d'haver mort, el cos del difunt iniciaria el procés de putrefacció. Joan Martí, cap del servei de neurologia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, entén que la resurrecció no es pot explicar des del vessant mèdic: "Amb les ferides que es detallen als evangelis, la pèrdua de sang mantinguda, la falta d'ingesta d'aliments i beguda, i la tortura de ser crucificat, el desenllaç és una anèmia aguda que acaba en una aturada del cor". "I del diagnòstic de mort cerebral ningú n'ha pogut tornar, no n'hi ha ni un cas en tota la literatura mèdica", afegeix el neuròleg de Sant Pau, que puntualitza que la mort cerebral és un concepte mèdic validat tot just el segle passat.
¿La catalèpsia, un trastorn psicomotor basat en la rigidesa muscular que converteix la persona en un ésser immòbil sense haver mort, es podria utilitzar com a hipòtesi plausible per explicar la reanimació de certes persones? "Actualment no és possible no detectar la mort. Parlem de fenòmens més presents a la literatura que a la realitat", raona Arimany. "Una exploració meticulosa, més enllà d'un examen superficial, no permet dubtes", apunta Martí.
