EDUCACIÓ
Societat 05/11/2017

Revifar la Mina passa pel Camp de la Bota

La comunitat educativa de Sant Adrià de Besòs reivindica el model educatiu del barri de barraques

Andreu Merino
4 min
Revifar la Mina passa pel Camp de la Bota

Sant Adrià De BesòsEl Camp de la Bota va ser escenari de la repressió feixista i un barri de barraques enderrocat el 1989. Amb tot, és poc habitual recordar el model comunitari i educatiu que s’hi va impulsar i que ara l’Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina reivindica. Fins al 22 de novembre es pot visitar al Centre Cívic Sant Martí l’exposició El Camp de la Bota: un barri que va lluitar per la seva dignitat. Un centenar d’imatges de l’època permeten reviure la història d’un barri que va creure en l’educació com a eina de transformació social. Molts dels veïns van acabar vivint a la Mina, i l’Arxiu, amb Josep Maria Monferrer al capdavant, defensa ara la necessitat de recuperar aspectes d’aquell model educatiu i aplicar-los al barri de Sant Adrià.

Monferrer és escolapi, mestre, activista i va ser reconegut amb el Memorial Joan XXIII per la Pau el 2015. Parla d’una “revolució educativa” al Camp de la Bota, protagonitzada per un altre escolapi atípic, Francesc Botey, que va apostar per una escola pública i laica basada en la pedagogia de l’oprimit. “Tothom té moltes coses a aprendre, però també a ensenyar”, explica Monferrer. “El professor no ha de partir d’un programa marcat, sinó de les necessitats i interessos de l’alumne”, afegeix. Al Camp de la Bota aquesta pedagogia s’apuntalava sobre tres eixos: l’empoderament de l’alumne, el treball en xarxa i el foment del sentiment de pertinença al barri.

Combatre el fracàs

Els alumnes grans comparteixen experiència amb els més petits

L’absentisme i el fracàs escolar són els principals problemes educatius a la Mina. Per combatre’ls, l’Escola Mediterrània i l’Institut Fòrum2004 es van fusionar el curs 2016/17 i es van convertir en un institut-escola. “Així, el pas de primària a secundària és un trànsit més fàcil per a l’alumne”, explica la seva directora, Marta del Campo. Monferrer defensa que un institut-escola permet recuperar una de les estratègies del Camp de la Bota: la relació entre alumnes de diferents edats. “Si dones responsabilitats als nens, se senten valorats i poden exercir de model per als més petits”, diu. Al centre també aposten per això, per exemple, a través dels programes de mentoria: els alumnes més grans comparteixen experiències amb els més petits per acompanyar-los a mesura que avancen cursos. “Els més grans s’han de sentir responsables i guanyar confiança. Molts no esperen res d’ells mateixos”, afirma Del Campo.

Més enllà de l’escola

El treball en xarxa és vital perquè els joves no marxin del barri

Per això la directora defensa traspassar les fronteres de l’institut-escola i enfortir el treball amb les entitats a través del Projecte Educatiu de Barri de la Mina. “Hem d’evitar que el nostre alumnat estigui estigmatitzat i fomentar que tingui projecció social”, argumenta. Un cop més, Monferrer defensa recuperar la recepta del Camp de la Bota. “Allà es va crear una comunitat educativa involucrant les famílies en l’educació dels seus fills”, recorda. Del Campo ho qualifica de “vital” i creu que només així es podran guanyar la confiança de les famílies i construir un sentiment de pertinença al barri.

Una opinió compartida per David Picó, educador de la Plataforma d’Educació Social (PES) de la Mina-Salesians Sant Jordi. Tot i que demana no “idealitzar” el que era la vida al barri de barraques, assegura que cal aprendre’n algunes coses, sobretot el treball en xarxa. “Si l’institut-escola i les entitats ho fem, podrem respondre a necessitats del barri i evitar que la gent marxi”, assegura Picó. La PES ofereix un servei de reforç escolar, atenció als infants de zero a tres anys i formació als joves que no han aprovat l’ESO. “Només mobilitzant-nos i treballant l’empoderament des de l’educació social podrem millorar la vida de la gent”, rebla. Ara bé, admet que aquest escenari és complicat si continua el “sentiment de maltractament” dels veïns cap a l’administració pública.

La UPC, una oportunitat?

El gran objectiu és obrir la universitat al barri

“Si t’asseus al costat d’una parada de metro i mires els joves que hi entren, veuràs que porten carpetes d’universitats. A la Mina, no”. Ho diu el president del Centre Cultural Gitano de la Mina, Rafael Perona, que qualifica el model educatiu actual de “fracàs”. Per a ell, cal seguir el camí iniciat al Camp de la Bota, adaptar l’educació a les necessitats dels joves. “Només així se’ls pot motivar i que arribin a la universitat”, diu.

La inauguració de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) al Campus Diagonal Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ara fa un any va generar l’esperança que els joves de la Mina poguessin interactuar amb la universitat. “Ho intentem, però és una feina a llarg termini”, explica la subdirectora de promoció de l’EEBE, Gemma Fargas. El centre ha impulsat el programa de mentoria Rossinyol, a través del qual aquest curs sis alumnes faran una tasca d’acompanyament a estudiants de secundària de Sant Adrià, que també han fet tallers a la UPC. “El gran objectiu és obrir la universitat al barri”, resumeix Fargas. Els veïns, però, ho veuen lluny. Per exemple, Monferrer valora la voluntat de la UPC, però creu que per ara l’EEBE “està d’esquena” a la Mina. “No hem de començar a treballar per la teulada, sinó des de la base”, conclou.

stats