Revifen les funcions cerebrals de porcs hores després de la seva mort
Un grup de científics demostren que el cervell manté la seva capacitat posteriorment a la defunció
BarcelonaEstà àmpliament acceptat entre la comunitat mèdica que la falta d'oxigen al cervell pot causar danys irreversibles. També que si la privació del flux sanguini que transporta l'oxigen s'allarga en el temps, es pot certificar la mort. Però no és clar del tot ni quant de temps cal ni si els danys seran totalment irreversibles. Així ho diu un estudi publicat a la revista 'Nature' en què s'han aconseguit revifar funcions bàsiques del cervell de porcs quatre hores després de la seva mort en un escorxador.
Segons Nenad Sestan, de l'Escola de Medicina de la Universitat de Yale (EUA) i investigador principal de l'estudi, es demostra que "en condicions adequades" el cervell manté la seva capacitat per restaurar la microcirculació sanguínia i l'activitat cel·lular hores després de la mort. Aquesta capacitat "s'havia subestimat" fins avui. La troballa obligarà a replantejar aspectes crucials de la donació d'òrgans o la mort cerebral, alhora que obre noves vies d'estudi en casos d'ictus o traumes cranioencefàlics.
Les condicions a què fa referència Sestan són molt específiques. Tant, que ha desenvolupat una tecnologia pròpia, de nom BrainEx, que el que persegueix és nodrir el cervell amb una solució bioquímica que emula les condicions fisiològiques. És a dir, manté el reg sanguini a 37 graus i aporta la proporció d'oxigen i altres nutrients com si no s'hagués produït la mort. En el cas de la investigació, a més, el cervell es conserva fora del crani.
Per a sorpresa de l'equip d’investigadors, l'activació del sistema quatre hores després del sacrifici dels animals, tots ells destinats a la producció de carn, algunes funcions bàsiques cerebrals també es reprenen. Això no vol dir en cap cas que el cervell torni a la vida ni que tampoc es pugui parlar de la recuperació de funcions cognitives, ni molt menys de la consciència. De fet, indica Sestan, tots els animals mostraven a l'estudi un electroencefalograma pla. A nivell cel·lular, això es visualitza comprovant el nivell de coordinació de les connexions neuronals.
Interrogants ètics
L’estudi, segons es descriu en un editorial a la mateixa edició de la revista 'Nature', obre noves perspectives científiques per a l'estudi del cervell de mamífers, alhora que planteja qüestions ètiques fins ara no considerades. D'una banda, pot aportar informació determinant per a la recuperació de les àrees del cervell afectades després d'un ictus. Com se sap, després d'un accident vascular al cervell es produeix mort neuronal per falta d'irrigació sanguínia. Amb la nova tècnica es podria mirar de recuperar la microcirculació i, probablement, contrarestar algun dels efectes negatius. El mateix es podria dir d'un trauma cranioencefàlic o de la privació d'oxigen en casos d'ofegament.
Un altre cas ben diferent és la donació d'òrgans. Fins ara s'aconsegueix mantenir-los viables després de la mort. La tecnologia desenvolupada pels científics de Yale planteja una pregunta ètica transcendent relativa a quin és el moment en què es poden extreure. És a dir, ¿si el cervell es pot recuperar hores després de la mort física, es poden retirar els òrgans per reimplantar-los?
La resposta no serà avui ni probablement els pròxims anys, assenyalen els científics. Que el cervell mantingui una part de la seva activitat elèctrica i dels mecanismes neuronals, no és indicatiu que la persona mantingui les seves funcions cerebrals complexes, com ara la memòria, la parla o d’altres funcions cognitives superiors. Tampoc, almenys en els estudis, hi ha indicatius de consciència. L’electroencefalograma en animals és pla. D'aquí alguns anys potser la cosa canvia.
