ENSENYAMENT

Richard Gerver: “No hi ha evidències que els deures afavoreixin l’aprenentatge”

Va ser nomenat millor director d’escola al Regne Unit i ha assessorat Hillary Clinton i Tony Blair en matèria educativa

Detractor dels deures, Richard Gerver considera que les habilitats més valuoses dels nens no es poden mesurar amb un test. No són les matemàtiques, ni tampoc les llengües, sinó la capacitat de comunicar-se, col·laborar i resoldre problemes. El problema, diu, el tenim nosaltres, perquè estem preparant els nostres fills “per a un món que ja no existeix”.

Com ens ho fem sense deures i exàmens per garantir l’aprenentatge dels nostres fills a l’escola?

No hi ha cap evidència que els deures afavoreixin l’aprenentatge i el desenvolupament dels nens. Mai, enlloc, ningú ho ha demostrat. Els deures, entesos com aquell munt d’exercicis que són com una continuació de les classes, resulten contraproduents perquè fan que els nens siguin més reticents a aprendre. Quan surten de l’escola, han d’explorar el món, descobrir coses, practicar esports, investigar sobre el que els interessa.

I com aconseguim que aprenguin el que sabem que els serà d’utilitat?

A través de projectes sobre coses que els apassionen. Els alumnes han de pensar per ells mateixos, tenir control sobre el seu procés d’aprenentatge i aprendre a col·laborar i a relacionar-se amb el món. Això és el més important.

Més important que ser competents en matemàtiques i idiomes?

Sí, molt més. Precisament, aquestes són les habilitats que marquen la diferència, les més valuoses i les més difícils de mesurar perquè no es poden avaluar amb un simple test.

I com s’han d’avaluar?

Hi ha moltes maneres d’avaluar. Hi ha coses que es mesuren millor a través de l’observació dels pares i dels mestres. Em refereixo al tipus de qualitats que no es reflecteixen en els informes PISA. Habilitats que abans, en un món industrial, no comptaven, perquè el sistema estava dissenyat perquè els estudiants es convertissin en treballadors preparats per fer feines repetitives. Ara, i cada cop més, aquestes feines són copades per màquines, robots i ordinadors. Quan parlo amb companyies internacionals com Google i Apple sempre em diuen el mateix: “El que més valorem són les qualitat de relació i de col·laboració i la gent que ha après a pensar”. Però nosaltres seguim fent, cada cop fem més i més exàmens, sobre el seu grau de coneixements de mates, de ciències... Seguim preparant els nostres fills per a un món que ja no existeix.

Això és el que denuncien alguns sindicats i col·lectius de pares a Catalunya.

I tenen raó. Aquí, com passa a la Gran Bretanya, feu massa exàmens. Jo no dic que no se n’hagin de fer, són útils, però el gran problema és que s’han convertit en l’objectiu, sembla que el treball de l’escola es basi a preparar els alumnes per a aquestes proves. Els exàmens han de ser un instrument, mai l’objectiu, i no podem oblidar que hi ha moltes coses que no es puntuen.

Llavors, quin valor hem de donar a informes com les proves PISA?

Les hem de valorar en la seva totalitat, no s’hi val a mirar només el número que ocupa cada país a la classificació, això és el que fan els polítics i els periodistes, quedar-se només amb els titulars. Ningú explica que l’OCDE, responsable de l’informe, ha reconegut que els seus resultats eren incomplets i que, de cara a la pròxima publicació de les proves, afegirien els paràmetres de col·laboració i resolució de problemes per avaluar els estudiants.

Com podem millorar el nostre sistema educatiu?

Més ensenyament pràctic, més projectes col·laboratius, s’ha de provar i arriscar més. No es tracta d’adoptar un model que ha funcionat en un altre país, sinó de trobar el vostre propi model i, per fer això, heu de convertir els vostres professors en investigadors. Cal treballar perquè els professionals creixin i tinguin més marge per provar coses noves. Només llavors tindran capacitat per crear el millor model.

Més continguts de