Rigau posa límits a l'augment d'alumnes per aula de l'Estat
El Govern permetrà l'augment d'alumnes per aula que proposa l'Estat, però amb límits. També aplicarà les mesures que afecten el personal i obre la porta a permetre la jornada intensiva als instituts.
BARCELONA.Les aules de primària podran tenir fins a 30 alumnes el pròxim curs, les de secundària podran tenir-ne fins a 35 i les de batxillerat fins a 42, en aplicació de l'augment d'un 20% de ràtios aprovat per reial decret del govern espanyol la setmana passada. No era una mesura de compliment obligat, però la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va avançar ahir que a Catalunya també s'aplicarà, sempre que es compleixin certes condicions. Si l'espai físic permet l'increment -la normativa fixa 2 metres quadrats per alumne a infantil i 1,5 metres quadrats per alumne a primària i secundària-, si en el grup no hi ha alumnes amb necessitats educatives especials i si el centre no es troba en un entorn socialment desafavorit, es podrà pujar fins al màxim el nombre d'alumnes per aula.
La consellera va explicar també que l'ampliació de grups haurà d'estar justificat "per raons de programació", però va assegurar que no s'aplicarà en cap cas a primer d'infantil (P3) i que afectarà especialment secundària. Rigau es va reunir ahir amb els sindicats i amb els directors de centres per explicar-los com s'aplicaran a Catalunya les retallades proposades pel ministeri d'Educació de José Ignacio Wert.
Tot i haver encetat el camí cap al recurs d'inconstitucionalitat, en encarregar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la invasió de competències catalanes, Rigau va apel·lar al seu "respecte a la llei" per desestimar la petició que li havien fet tots els sindicats d'ensenyament: que no apliqui les mesures del reial decret espanyol.
Més hores lectives per als mestres
Així, a l'espera d'una possible sentència del Tribunal Constitucional, les mesures tiraran endavant a Catalunya, especialment les que són "de compliment obligat", va especificar Rigau, com l'augment de les hores lectives dels docents -que passaran de les 24 actuals a 25 el pròxim curs per als mestres a primària, i de 19 a 20 per als professors de secundària- i la no cobertura de les baixes de menys de 10 dies hàbils. Però també aplicarà "amb cura", va dir, algunes de les mesures "opcionals", com l'augment de ràtios o l'ajornament de l'ampliació dels cicles de FP, que s'aturarà. El curs vinent hi havia 44 titulacions de FP que tenien previst passar d'un any a dos anys, però el canvi s'ajorna fins al curs 2014-15. L'única mesura que no s'aplicarà a Catalunya és la que afecta els centres de batxillerat, que hauran de seguir oferint almenys dues modalitats.
L'augment de les hores de classe de mestres i professors deixa congelada, almenys fins al curs 2013-2014, la reforma que la conselleria volia aplicar el curs vinent en la distribució dels horaris dels docents. Amb l'hora de classe més a la setmana que faran els 71.560 professionals de la plantilla pública catalana, ja s'assoleix l'objectiu que tenia la redistribució horària, que era estalviar-se contractar els 1.500 docents que farien falta per assumir els 15.000 alumnes més que hi haurà el pròxim curs. Però les mesures de Wert hi afegiran un nou estalvi: uns 500 interins perdran la feina, tot i que mantindran una plaça com a substituts.
La vaga, sobre la taula
Els sindicats de l'ensenyament, però, creuen que l'afectació laboral serà molt més alta que 500 interins. Des de CCOO, Montse Ros va advertir també que l'increment de ràtios pot portar a tancar 200 grups. Ros va retreure a la consellera que, tot i la invasió competencial, hagi decidit aplicar les mesures aprovades pel ministre d'Educació, quan Catalunya ja ha fet la seva pròpia retallada i quan "hi ha altres autonomies que ja han anunciat que no aplicaran les mesures" del ministre. La portaveu d'USTEC-STEs, Rosa Cañadell, va admetre que la possibilitat d'una vaga general està "sobre la taula".
L'únic sindicat que ahir va marxar lleugerament content de la reunió va ser el de secundària, ASPEPC, ja que la consellera va deixar la porta oberta a permetre la jornada intensiva als instituts el curs vinent, una reivindicació històrica d'aquesta força sindical.
Per començar, el pròxim curs, els instituts deixaran d'estar obligats a obrir un mínim de tres tardes a la setmana i només se'ls exigirà dues tardes. Alhora, Rigau va obrir la porta a permetre que els instituts d'una mateixa zona educativa puguin optar per la jornada intensiva, si la petició va acompanyada d'un projecte pedagògic per a les activitats extraescolars de la tarda i sempre que hi hagi consens en la comunitat educativa de la zona. De fet, la consellera Rigau va apuntar que als centres de secundària amb transport escolar i menjador, aquest horari pot suposar una altra mesura d'estalvi.
