Rigau s'oposa a la proposta estatal de reforma de la llei d'educació perquè crea "assignatures de primera i segona"

GironaLa consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, ha rebutjat frontalment la proposta del ministeri d'Educació de fixar els continguts de les assignatures instrumentals i deixar les que no ho són per a les comunitats autònomes. Rigau considera que, un cop més, el ministre Wert continua "improvisant", i ha assegurat que això és "perillós" quan s'està parlant d'una llei que ordena el sistema educatiu. La consellera en funcions ha criticat al ministeri que, amb la nova proposta, fixin "assignatures de primera i de segona", i ha reclamat que es deixi a cada comunitat autònoma desplegar el currículum.

Rigau també ha avançat que, si el nou text prospera al Congrés, portaran la llei al Tribunal Constitucional. Irene Rigau ha volgut deixar clara quina serà la postura de la Generalitat davant la possibilitat que ahir va apuntar la secretària d'Estat d'Educació, Montserrat Garmendio. La consellera en funcions ha estat taxativa i ha qualificat "d'improvisació" la proposta que, dins la nova llei d'educació, el ministeri deixi per a les comunitats l'elecció dels continguts de les matèries no instrumentals.

Per la consellera, no es poden llançar propostes d'aquesta mena a l'aire i esperar què passa. I menys quan s'està parlant d'una llei que ha d'ordenar el sistema educatiu. "És molt perillós, i demanem al ministeri que hi hagi més reflexió, perquè la precipitació en lleis d'educació pot resultar molt cara", ha valorat la consellera d'Ensenyament en funcions.

La Generalitat veu com una discriminació la proposta del ministeri de deixar a les mans dels centres educatius i comunitats l'elecció dels continguts no instrumentals (és a dir, aquells que no són matemàtiques, llengua o ciències). "No es poden fer trampes i crear matèries de primer nivell reservades al Ministeri, i deixar per a les comunitats les que es creuen de segona", ha dit Rigau. "Per tant, no estem d'acord que el ministeri d'Educació es reservi per a ell determinades matèries, i deixi la resta per a les comunitats", ha afegit la consellera en funcions. Segons Rigau, el que cal és que Madrid fixi els mínims de cada matèria, però que a partir d'aquí deixi via lliure a cada comunitat per desplegar "el currículum en el seu conjunt".

Preservar la competència territorial

"Cal preservar la competència territorial que té la Generalitat", ha assegurat Rigau. La consellera ja ha avançat que, dimarts vinent, durant la reunió de la sectorial d'Educació, la Generalitat s'oposarà frontalment a la proposta. "No satisfà ningú, ja està passat de moda dir que hi ha matèries de primera que fixa el ministeri, i de segona que fixen les comunitats", ha subratllat. Rigau ha recordat que el procés de concreció del redactat del projecte de llei no acabarà fins a principis de desembre, i que durant aquest temps continuaran lluitant perquè es canviï. De totes maneres, la consellera també ha avançat que, si el Congrés dóna llum verda a la llei com es planteja ara, la portaran al Constitucional.

"Lluitarem perquè no prosperi a través de l'activitat parlamentària, però després farem ús de les atribucions que ens pertoquen en l'àmbit constitucional", ha conclòs. Irene Rigau ha fet aquestes declaracions a la Universitat de Girona (UdG), moments abans de la inauguració d'un postgrau en Direcció de centres i serveis educatius.