Ahir al migdia, vint actors i actrius novells recorrien l'escenari del Teatre de Salt abrigats fins al coll i carregats amb motxilles, maletes, mantes, sacs de dormir... Un d'ells interpretava un malalt, que no podia seguir el ritme dels altres, i queia al mig de l'escenari. Els que estaven més a prop d'ell obrien una llitera, el posaven a sobre i seguien el camí amb un ritme encara més trist. Només els quedava mitja ampolla d'aigua per als vint. Havien de fer veure que feia dies que no bevien i posar a prova el seu sentit de la justícia. Com s'ho havien de fer per beure tots i, a més, deixar una mica més d'aigua que els altres per al malalt? Després de beure, alguns més que d'altres, van seguir el camí. Sense deixar de caminar, a poc a poc, es van girar cap a la platea i van començar a cantar una havanera. Aquesta és l'escena que els participants del LabCanal: Argelès sur Mer, el laboratori d'investigació escènica que Àlex Rigola dirigeix al Teatre de Salt, van representar ahir per als mitjans . Fa un parell de setmanes que aquests nois i noies assisteixen a les classes que els imparteixen el mateix Rigola, que amb aquest taller s'estrena com a director resident del Canal, el centre d'arts escèniques de Salt i Girona; la cantant i actriu Nina, que es fa càrrec de la formació vocal i de cant, i el coreògraf Ferran Carvajal, que s'ocupa del moviment. I fa un parell de dies que la investigació va fer un tomb inesperat. Rigola els va demanar que l'endemà anessin al teatre amb tot el que s'emportarien si s'haguessin d'exiliar i no poguessin tornar mai més a Catalunya.
Formes del desarrelament
Sense abandonar les havaneres, que a l'origen del laboratori li van donar títol, aquesta experiència de formació integral per als actors ha pres el nom d'Argelers en francès, Argelès sur Mer. El camp de concentració que hi va haver en aquesta localitat, on van acabar milers de catalans i catalanes que es van exiliar el 1939, s'ha convertit en el tema del laboratori. La nostàlgia dels indians que expressen les havaneres també servirà per reflectir el desarrelament dels exiliats. "Amb això de canviar els títols dels espectacles, Rigola ja fa el mateix que en Carles Santos, es veu que ja comença a tenir una edat", va afirmar, rient, el director del Canal, Salvador Sunyer. Fa dues setmanes que treballen, i encara els queda un mes de feina. El que en sortirà no serà exactament un espectacle, insisteix Rigola, però es presentarà en públic en el marc del Temporada Alta. A diferència de La maternitat d'Elna , l'espectacle que fa uns anys va abordar l'experiència de l'exili a partir del llibre d'Assumpta Montella del mateix títol, LabCanal: Argelès sur Mer a penes tindrà text. Potser algun apunt dels sonets de Shakespeare amb els quals els intèrprets també estan treballant.
Rigola ja ha assajat la fórmula del laboratori d'investigació escènica com a director de la Biennal de Teatre de Venècia, i va avançar que LabCanal: Argelès sur Mer representa el primer pas de l'acostament a la Guerra Civil que vol fer en els pròxims sis anys. Després del Coriolà, de Shakpespeare, que dirigirà per al Canal aquest hivern, encara no sap si farà muntatges de creació o si treballarà a partir de textos ja escrits. Almenys un d'aquests muntatges, va avançar, serà professional.
Georgina Asín, una de les actrius que participa en LabCanal: Argelès sur Mer , no pot deixar de tirar floretes tant als professors com als companys: "Ens truquem entre nosaltres, ens passem llibres sobre la Guerra Civil i ja hem planejat fer una caminada per aquests camins de l'exili. Amb tot el que vivim dins el teatre, és impossible no pensar-hi després de les classes". Aquesta jove actriu també destaca el caràcter coral de l'experiència: "Cada dia trobem coses noves, no deixem de crear i aprenem els uns dels altres. Treballem tots amb molta il·lusió i és una experiència que no està pensada perquè ningú destaqui damunt els altres. Estem fent una feina totalment coral, anem tots a l'una".
