Ripoll, el laboratori del futur model de convivència de Catalunya
Tres tècniques analitzen què va fallar perquè uns nois aparentment integrats fessin els atemptats
RipollDetectar què va fallar perquè uns nois de Ripoll que tothom considerava plenament integrats en la vida social del poble es convertissin en els responsables dels atemptats del 17-A. I, un cop analitzades les causes, redactar un nou model de convivència per al municipi que, si funciona, s’acabi estenent per tot Catalunya. Aquest és l’encàrrec que van rebre la directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès, Elisabet Ortega; la tècnica de cohesió, Núria Riera, i la psicòloga de l’equip de cohesió, Alícia Mesas, només cinc dies després de l’atac a la Rambla.
“Els atemptats van ser com un terratrèmol que va tenir un doble epicentre: un a Barcelona i Cambrils, i l’altre a Ripoll. I el que ens hem de preguntar és quines esquerdes socials, que no vam saber veure, van provocar el terratrèmol”, expliquen. Unes esquerdes, però, que han volgut transformar en una “oportunitat” per intentar crear un nou model d’integració a partir de l’experiència dels atemptats, recorda Ortega. Segons diu, la capital del Ripollès “complia un seguit de condicionants que permetien convertir Ripoll en una mena de laboratori per crear un nou model de convivència per a tot el país”. Així, han dedicat l’últim any a recopilar i analitzar la informació que han treballat en diferents taules formades per tota mena d’agents, des d’administracions fins a centres i entitats, que engloben tots els àmbits: social, cultural, educatiu...
“El paradigma de la integració”
Segons el model actual d’integració, els autors dels atemptats complien tots els ítems: parlaven català, tenien feina i tenien amistats catalanes. “Eren el paradigma de la integració i alguna cosa va fallar”, subratllen les tècniques. Ja en la primera diagnosi es van qüestionar si la interacció amb la diversitat que hi havia fins al 17-A “era realment útil, àmplia, i si donava cabuda a tothom”. I la resposta va ser que no, perquè es vulneren tres principis: el de pertinença, el d’equilibri i el de jerarquia.
“El principi de pertinença diu que totes les persones són membres de ple dret, però la realitat és que en funció d’unes variables augmenten o disminueixen les possibilitats d’èxit”, indiquen Mesas i Riera. En posen un exemple: una dona blanca, cristiana i de classe alta té unes variables prèvies d’èxit que no tenen les dones negres o de classe baixa.
Tampoc es compleix el principi d’equilibri, que marca si un considera que és just i equilibrat el que dona i rep d’una societat, una percepció que canvia entre la generació de persones immigrades i els seus fills nascuts a Catalunya. “Els pares solen sentir-se en equilibri, però els seus fills senten que han de fer molts esforços per equiparar-se amb els companys d’origen català i que, tot i que tenen els mateixos drets, sempre estan per sota d’ells”. A més, el fet que els fills solen dominar millor la llengua que els seus pares fa que hagin d’assumir “unes funcions de paternitat i de responsabilitat que no haurien de tenir”. Es tracta d’un principi de jerarquia que, segons les tècniques, també s’incompleix quan les persones immigrades són titulades universitàries al seu país però que, un cop a Catalunya, acaben fent feines “molt per sota de la seva qualificació”.
Partint d’aquesta anàlisi, han dissenyat un nou marc conceptual que ha de servir com a paraigua del nou model de convivència. La recepta és ICERT: impacte, connexió, emoció, reflexió i transformació. “S’ha d’intentar crear un impacte que connecti amb la part emocional de les persones, perquè s’obrin a la reflexió i, per tant, a la transformació. I si sumem moltes transformacions podem generar un gran canvi social”, indica Mesas. “Intentem lluitar contra el racisme des de la raó, malgrat que és emocional i hem d’apel·lar al costat emocional per arribar a transformar-lo”, afegeix Ortega.
Una nova metodologia que apliquen a través de tres línies estratègiques: “Deixant de posar l’accent negatiu en tot allò que és diferent i veure-ho com un valor afegit, respectant el dret de cadascú a decidir lliurement com vol ser i com vol viure, i promovent la igualtat d’oportunitats”. “El fet de dir-te Anna o Fàtima no t’hauria de condicionar per trobar un pis o una feina”, afirmen, i afegeixen que “s’han de valorar les persones pel que són, més enllà de les etiquetes”. Després de gairebé un any de feina continuen treballant per canviar el model de convivència de Catalunya i intentar transformar una tragèdia com els atemptats en una lliçó de convivència, respecte i equitat.
