HABITATGE

“Hi ha situacions greus com que l’Incasòl demandi persones que ocupen pisos socials”

Entrevista a Roberto García Ceniceros, magistrat del jutjat de primera instància 30 de Barcelona

Per les seves mans passen molts dels casos de desnonament de Barcelona. Roberto García Ceniceros (Logroño, 1970) és membre de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i magistrat del jutjat de primera instància número 30 de Barcelona: un dels que té competències en temes d'habitatge. No defuig cap pregunta i s'esforça en remarcar la diferència entre les polítiques d'habitatge i les resolucions judicials. “Les sentències s'han de poder complir”, adverteix.

Un pis és abans una propietat o un lloc per viure-hi?

Pot ser les dues coses. Però si parlem de desnonaments, ja no hi ha un conflicte entre propietat i habitatge perquè el suposat conflicte ja s'ha resolt i hi ha sentència. És a dir, quan arriba el llançament tot el dret de defensa ja s'ha esgotat abans. La pregunta seria si el suposat dret a l'habitatge d'una persona es pot oposar a una resolució judicial.

I pot?

Podria si es fa sota una premissa prevista legalment. Per exemple, en casos de vulnerabilitat. De fet, se suspenen llançaments cada dia perquè els Serveis Socials comuniquen una situació de vulnerabilitat de la persona desnonada.

¿Vostè té la percepció que els inquilins estan més desprotegits davant la llei que els propietaris?

És una pregunta molt difícil. El dret a l'habitatge està recollit a la Constitució i ara mateix no es respecta com s'ha de respectar, això que quedi clar. Però, en qualsevol cas, això implica un dret del ciutadà respecte a l'administració, no respecte a un propietari. En posaré un exemple: la Constitució reconeix el dret al treball, però això no implica que no ens puguin acomiadar si s'acaba el contracte temporal o hi ha un altre motiu.

Barcelona va ser una de les primeres ciutats a tenir un protocol d'actuació per a desnonaments que coordinava Mossos, jutges i Serveis Socials. ¿Ha servit d'alguna cosa?

El protocol està fracassant i s'ha de dir. La funció era que les sentències de llançaments es poguessin dur a terme sense que això comportés una situació de vulnerabilitat no coberta i, en canvi -parlo de memòria-, el 2018 es van haver de suspendre el 55% dels llançaments perquè les persones afectades estaven en situació de vulnerabilitat. Només aquesta dada ja demostra el fracàs del protocol.

Plantar cara a un desnonament soles i als 70 anys

Vostès, els jutges, diuen que els Serveis Socials no actuen a temps i des de Serveis Socials diuen que els avisen amb poc temps per actuar. Qui té raó?

Jo crec que el que passa és que calen més mitjans. No hi ha prou recursos a Barcelona per solucionar totes les sol·licituds que té Serveis Socials. Fa uns anys potser sí que les nostres comunicacions no tenien tota la informació necessària, però ara aquest ja no és el problema dels Serveis Socials: és la falta de recursos econòmics.

Per què els jutges continuen ordenant desnonaments amb data oberta si la llei no els hi permet?

Perquè el que no pot ser és que, per complir amb la resolució, hàgim d'acabar enviant-hi els Mossos. Els antiavalots no hi són per a això i els jutges ens estem adonant que més policia no és la solució. Per això, si el jutge està convençut que cal desnonar i hi troba oposició, penso que és més útil i menys lesiu fer el llançament amb data oberta que no pas augmentar de manera absurda els efectius policials.

Però la llei diu, literalment, que els desnonaments han de “fixar-se en un dia i una hora exactes”.

Sí, i aquest article es compleix fil per randa , però regula només un moment concret del procediment. La interpretació legal que en fem, i la junta de jutges ja s'hi va pronunciar, és que els desnonaments s'han de fer en dia i hora fixats, efectivament, però quan hi ha hagut suspensions es pot fer amb data oberta, per complir amb la resolució. És a dir, no es prohibeixen els desnonaments amb data oberta. Això sí, jo defenso que s'han de fer en situacions molt concretes i justificades, sempre de manera excepcional. No ens enganyem: qui està en contra del llançament amb data oberta no s'hi oposa per la indefinició, sinó pel fet que no el podran aturar. I, nosaltres, com a jutges, entendrà que no podem defensar un dret a aturar resolucions judicials.

DOSSIER ESPECIAL: El conflicte de l’habitatge busca solucions per sortir de la paràlisi

En els últims anys hem vist canvis judicials, per exemple, respecte a les preferents, la dació en pagament o les clàusules sòl. ¿Creu que la lluita contra els abusos del lloguer farà que també hi hagi un canvi de perspectiva dels jutges sobre aquests temes?

S'ha de regular més, això sens dubte, per evitar anar sobre la marxa, i també cal més efectivitat. És cert que és molt complicat i no tot depèn d'una llei processal o de la llei d'arrendaments urbans. Les polítiques d'habitatge són molt més complicades que tot això, però el que tinc clar és que les sentències judicials s'han de poder executar i no s'han de posar en risc.

¿Veuria bé una regulació del preu dels lloguers?

No em sembla cap bestiesa, ni de bon tros, però s'hauria de fer molt bé. L'habitatge és un bé de primera necessitat. Ja hi ha altres coses essencials amb els preus regulats, o fins i tot situacions fiscals regulades. S'ha de fer entendre que l'habitatge no es pot fer servir per especular o guanyar diners. S'ha d'estudiar, però tampoc dic que sigui la mesura ideal.

¿És necessari un jutjat especialitzat en habitatge, com va passar amb la violència masclista?

Tot el que sigui especialitzar-nos és bo i segur que hi ajudaria, però no seria la solució immediata a tots els problemes: el que fa falta és, probablement, més habitatge social i més mitjans econòmics. Estem arribant a situacions molt greus, com ara que sigui el mateix Incàsol [que depèn de la Generalitat], qui posa demandes contra persones per haver ocupat habitatges socials. Són situacions molt paradoxals.