Roser Capdevila

Aquest estiu no he parat, anant amunt i avall amb el Joan, el meu marit. Primer hem anat a França, al Jura. És una serralada situada al nord dels Alps, entre Suïssa i Alsàcia. Té un paisatge d'alta muntanya, amb llacs i cascades. I no trobes gaires turistes perquè està molt apartat. És preciós i molt autèntic. Ja fa uns anys que hi anem, allà tenim el nostre refugi. També hem estat pel Pirineu visitant les filles i els néts. Cada cop que els veiem estan més grans. I hem fet visites als nostres amics que estan repartits per tot Catalunya. Vinga poblet amunt i poblet avall, cremant benzina i xumant dels pous de petroli! Durant els viatges vaig dibuixant, quan veig alguna cosa que m'agrada li dic al Joan que pari i faig un dibuixet. M'agrada molt fer diaris, i encara que vaig combinant, més que escrits són dibuixats. On no arriba la paraula arriba el dibuix. I a l'inrevés. Un dels poblets que hem visitat ha estat Naens, al Prepirineu. El meu marit té família a Pinyana, un poble veí. Naens és molt bonic, té un aspecte medieval, i l'ha restaurat la gent de la mateixa vila. Vaig llegir-hi el pregó de les festes, i va ser molt entranyable i emotiu. Però no només hem estat a la muntanya. Nosaltres ho toquem tot. Vam estar a la platja d'Empúries. I he de dir que em va decebre molt perquè estava molt brut, ple de plàstics i burilles. Encara que és normal, amb les multituds que hi hem passat durant l'estiu. Ara que plogui i s'ho emporti tot.