MEDI AMBIENT

Rubén Martín: “Podem transformar el CO2 en productes amb valor econòmic”

Entrevista al doctor en Bioquímica per la Universitat de Barcelona

Rubén Martín (Barcelona, 1976) lidera un grup de recerca a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ). La seva investigació en l’obtenció de productes d’alt valor industrial a partir d’un residu com el diòxid de carboni l’ha fet mereixedor del premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l’Enginyeria, un premi que aquesta fundació atorga en col·laboració amb el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).

En què consisteix el seu treball?

Hem dissenyat uns catalitzadors que atrapen gasos contaminants com el diòxid de carboni (CO 2 ) i els converteixen en productes com els àcids grassos, que tenen interès en indústries com la tèxtil, l’alimentària, la plàstica o la farmacèutica. De fet, el valor de mercat d’aquests productes serà d’uns 20.000 milions de dòlars d’aquí quatre anys.

Com utilitzen les indústries aquests productes?

Bàsicament, els modifiquen perquè puguin tenir les aplicacions que els interessen. El niló, per exemple, es fa a partir d’un d’aquests àcids, modificat perquè tingui les propietats adequades que requereix la indústria tèxtil.

Com han aconseguit transformar el CO 2 en aquests productes?

El nostre sistema atrapa el CO 2 en hidrocarburs, que són molècules presents en el petroli, per exemple. Hem dissenyat un catalitzador que interacciona tant amb la cadena de l’hidrocarbur com amb el CO 2. Aquest catalitzador rellisca literalment per la cadena i es mou, de manera que podem controlar no només el moviment sinó el lloc on es diposita el CO2. Aquest procés es pot visualitzar amb l’analogia d’un tren: la cadena d’hidrocarbur es la via per on es mou el tren (el catalitzador) que diposita passatgers (CO 2 ) en un lloc concret de la via.

Com es pot utilitzar aquesta tecnologia per lluitar contra l’augment de CO 2 a l’atmosfera terrestre?

Aquest és un problema global que es pot afrontar de dues maneres: reduint les emissions i reduint l’excés actual de CO 2 a l’atmosfera. Nosaltres treballem en aquesta segona línia, amb la idea de capturar el màxim de CO 2 possible i donar-li un bon ús. Com que les indústries són grans emissores de CO 2, pensem que la proposta és atractiva perquè permetria que el CO2 que generen no arribi a l’atmosfera i es pugui reciclar allà mateix en un producte amb valor econòmic. A més, cada indústria podria obtenir d’aquest procés el producte que li anés millor, sempre dins d’un ventall de productes possibles.

En quin estat es troba la tecnologia?

Tenim quatre patents i estem en contacte amb diverses indústries. Hem fet proves a una escala considerable amb CO 2 pur i ara la idea és millorar el catalitzador perquè pugui agafar el CO2 d’entre els gasos que hi ha a l’atmosfera, cosa que requerirà força temps.

Quant de temps?

El desenvolupament de noves tecnologies en ciència bàsica és un procés lent i seria molt prematur fixar un temps en concret. Actualment tenim la prova que el concepte és viable i que hi ha un interès real de la indústria. La implementació d’aquesta tecnologia a gran escala, però, no és un problema trivial, i requerirà temps i molts esforços.

Amb el coneixement actual, es pot afirmar que aquest sistema pot ser econòmicament rendible per a les empreses?

És aviat per dir-ho, però si la tecnologia acaba sent tan eficient com promet, és possible. A més, cal tenir en compte que la societat està molt conscienciada que s’ha de tendir cap a un equilibri més sostenible. En aquest sentit, la nostra tecnologia permet rendibilitzar econòmicament un residu i contribuir a generar una bona imatge de la indústria.

Etiquetes

Més continguts de