MOBILITAT
Societat 18/03/2018

Rubí estudia implantar un autobús urbà gratuït

La proposta del govern genera controvèrsia i l’oposició acusa l’alcaldessa de “populista”

Rubén Cabús
3 min
Ciutadans fent cua per pujar  a un autobús urbà a Rubí, municipi que es planteja fer gratuïta tota la xarxa de bus.

RubíEl servei d’autobús urbà de Rubí podria ser gratuït per a tots els usuaris abans del 2020. La proposta del govern local és inèdita a Catalunya i fins ara només s’ha aplicat a un municipi de l’Estat: Azuqueca de Henares (Guadalajara), que té menys de la meitat de població. L’alcaldessa de Rubí, Ana Maria Martínez (PSC), defensa que la mesura permetria reduir la contaminació, millorar la mobilitat interna i l’aparcament i fomentar el comerç. L’anunci ha sorprès molts ciutadans, ha indignat la majoria de forces polítiques de la ciutat -acusen l’alcaldessa d’“electoralista i populista”- i ha generat controvèrsia entre els experts.

L’alcaldessa creu que si l’autobús és gratuït creixerà el nombre de passatgers i, de retruc, es reduiran les cues, s’incrementarà la seguretat i hi haurà menys demanda d’aparcament. “Deixar el cotxe a casa ha de passar per un canvi d’hàbits, però si aconseguim reduir el nombre de vehicles privats guanyarem en mobilitat”, assegura Martínez. A més, defensa que la mesura facilitaria l’accés al transport públic a persones amb recursos limitats que no poden pagar el bitllet.

Segons els primers càlculs efectuats per l’Ajuntament, aquesta mesura tindria un cost anual de 800.000 euros, que caldria sumar als prop de 2 milions que costa ara el servei. L’Ajuntament ja està redactant el plec de clàusules del contracte nou del servei d’autobús urbà, però el rebuig de la majoria de forces polítiques del consistori fa pensar que l’alcaldessa tindrà dificultats per executar el projecte.

Els experts, dividits

Àngel Cebollada, professor del departament de geografia de la UAB, creu que la proposta pot ser exitosa si va acompanyada d’altres mesures, com ara restringir els vehicles en gran part del teixit urbà, incrementar les zones d’aparcament de pagament o reduir la velocitat a 30km/h. “Si fem gratuït el bus però no apliquem mesures restrictives al vehicle no s’aconseguirà res, serà un projecte coix”, afegeix.

En canvi, Albert Obiols, secretari de l’associació Promoció del Transport Públic (PTP), troba convenient que els usuaris paguin una part del servei perquè l’administració pugui mantenir la qualitat. Obiols aposta per la tarifació social i explica que “si el passatger es troba amb autobusos plens o que passen cada molta estona no farà servir l’autobús encara que sigui gratuït”. És una opinió compartida per Albert Cónsola, tècnic de polítiques socials, que proposa invertir en l’augment de freqüències: “No és gens atractiu que a Rubí els autobusos passin cada 30 minuts, cal millorar el servei perquè no només el faci servir un 4% de la població”. Cónsola veu “incoherent” que la proposta no s’hagi inclòs en el futur pla de mobilitat, i apunta que la majoria d’experiències de transport gratuït a Europa no han funcionat.

Tallin (Estònia) va implementar el 2012 la gratuïtat universal i va incrementar en un 7% el nombre d’usuaris en tres anys. A mitjans dels90, la ciutat flamenca de Hasselt va multiplicar per tretze el volum de passatgers en només un any, però deu anys més tard va recuperar el sistema de pagament perquè no podia fer front a l’elevada factura. Actualment un dels països amb més exemples de transport gratuït és França, sent Aubanha (Provença-Alps-Costa Blava) un dels referents. I Alemanya va anunciar al febrer que estudia oferir transport públic gratuït en cinc ciutats abans d’acabar l’any per reduir la contaminació.

Mentrestant, ERC i Ciutadans, els dos principals partits de l’oposició a Rubí, ja han mostrat el seu rebuig a la proposta del govern socialista, que titllen de “desesperada per guanyar vots”. Proposen ampliar freqüències i millorar els recorreguts abans que oferir la gratuïtat universal. L’any passat, la xarxa de Rubí Bus va sumar gairebé 1,7 milions de passatgers, un 7,7% més respecte a l’exercici anterior.

stats