LA SOCIETAT GENERAL D'AUTORS I EDITORS ESPANYOLA NO ESTÀ ENTRE ELS SEUS CLIENTS
Societat 25/01/2011

La SGAE anglesa fitxa una companyia barcelonina

BMAT monitoritzarà els mitjans de comunicació de 53 països perquè la gestora anglesa de drets d'autor sobre la música, PRS, pugui distribuir els royalties entre els seus socis de manera exacta.

Marta Salicrú
4 min
BMAT, MIDEM

Barcelona.L'empresa de tecnologia musical BMAT va signar ahir a Cannes en el marc del MIDEM -la fira més important de la indústria discogràfica- un contracte amb l'entitat britànica de gestió de drets d'autor sobre la música, la PRS (Performing Right Society).

BMAT s'encarregarà de monitoritzar els mitjans de comunicació de tota la Commonwealth (53 estats vinculats històricament amb el Regne Unit) per facilitar a la PRS dades sobre la presència als mass media de les obres dels seus més de 75.000 associats i així pugui distribuir allò que recapti en concepte de drets d'autor de manera exacta. La PRS gestiona els drets de deu milions d'obres musicals.

Especialitzats en la identificació

BMAT va néixer el 2006 com una spin-off del Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra. "Fa uns cinc anys,una sèrie de persones del grup amb inquietuds emprenedores van veure la possibilitat de crear una empresa", explica Àlex Loscos, director executiu de BMAT. "Quan vam fundar la companyia ens volíem especialitzar en la recomanació, en la línia de LastFM. Es tractava d'interpretar la música, descriure-la i establir relacions entre els artistes, les cançons i l'univers musical". És a dir, que quan un usuari introduís el nom d'un músic l'ordinador li proporcionés una llista, elaborada de manera científica a partir d'una sèrie de paràmetres objectius, d'artistes que li podien agradar.

Però segons Loscos, les tecnologies de recomanació tenen "un mercat incipient al qual falta recorregut, i la gent és molt cauta a l'hora d'invertir", i BMAT és una empresa ambiciosa. Així que van buscar un model de negoci en l'àmbit de la tecnologia musical que els permetés créixer, i el van trobar en les tecnologies d'identificació. "Nosaltres analitzem la música i la descrivim de manera automàtica per poder donar serveis de monitorització", diu Loscos. "El que fem és escoltar les ràdios i les televisions del món i generar llistes de la música que s'hi està fent servir. Aquesta informació la venem com a servei a entitats de gestió de drets, per ajudar-los a fer una redistribució dels royalties més eficient i equànime". Un servei que l'empresa BMAT defineix com a transparent, i 100% auditable.

Com ho fan? Vericast, el servei de monitoreig de BMAT, examina els fluxos d'àudio de ràdio, televisió i internet de les emissores, els canals i les webs que cada client seu triï, i els compara amb una base de dades de més de 750 milions de cançons, reduïdes a una empremta digital. "Vericast detecta quins són els artistes i les cançons que més sonen a l'àrea del client", explica Loscos. "Pots veure el número d'identificacions que ha tingut un artista en un període de temps, també en percentatges de distribució en les diferents emissores, quines són les cançons d'un artista que més sonen, quines han estat les últimes identificacions que se n'han fet, i tenim també un top 100 amb les cançons més escoltades en les emissores que monitoritzem". Els clients poden consultar la informació que recull Vericast per internet, presentada a través de gràfics i estadístiques entenedors, i descarregar-la en diversos formats.

Àlex Loscos afirma que només cinc empreses en tot el món ofereixen aquest servei, i que BMAT és la més jove de totes, la que està creixent més en aquest mercat, una de les que té més catàleg i la líder a l'Amèrica Llatina. A dia d'avui monitoritza canals de més de 50 països en els cinc continents i ha treballat per a Intel, Yamaha, EMI, Endemol i AGEDI, l'entitat de gestió dels drets de propietat intel·lectual dels productors fonogràfics espanyols.

La SGAE té un altre sistema

Entre aquesta llista de clients, a la qual ara s'afegeix la britànica PRS, no hi ha la SGAE, la societat que gestiona els drets dels autors i editors de música a Espanya. Per què? Segons Àlex Loscos, no és perquè la SGAE no sàpiga que existeixen: "Hem anat a presentar la nostra tecnologia a la SDAE", la Societat Digital d'Autors i Editors, la branca de la SGAE encarregada de la digitalització dels seus continguts dins del projecte Teseo.

La SGAE monitoritza els mitjans audiovisuals de manera indirecta a través de declaracions d'aquests mateixos mitjans. "Tenim llicències amb totes les ràdios i les televisions, i a través d'aquest contracte entre l'entitat de gestió i el mitjà es comprometen a dir-nos què emeten en radiodifusió i en emissió de comunicació pública", diu Angela Domínguez, directora d'activitats i de comunicació de la seu de la SGAE a Catalunya. Però el sistema de declaracions és limitat. Per exemple, no pot monitoritzar una web com YouTube, cosa que Vericast sí que pot fer.

La SGAE no utilitza els serveis de BMAT perquè ja disposa d'un sistema de monitorització propi, del qual ens parla Domínguez, i que ofereix un "rigor al 100%". Però alguns dels membres de la SGAE estan descontents amb el funcionament d'aquest sistema i amb la important inversió que ha representat. A més, el catàleg amb què la SGAE hauria de comparar les mostres d'àudio dels mitjans hauria de ser la totalitat de l'obra que la societat administra, una obra que segons Domínguez està tota digitalitzada. Però fonts del sector de la distribució digital afirmen a aquest diari que la SGAE no té prou catàleg per comparar les mostres d'àudio i obtenir-ne resultats fiables.

stats