La moratòria antidesnonaments no atura les execucions ajornades per la pandèmia

Les xarxes veïnals alerten d'un repunt de casos al setembre i de l'augment de la violència policial

La Mercè no està sola. Aquest és el missatge que llançaven des de primera hora del matí les desenes de persones que s'han concentrat a les portes del número 139 del carrer Diputació, a l'Eixample de Barcelona. Defensaven una veïna gran, la Mercè, que avui s'enfrontava a la tercera amenaça de desnonament, aquest cop amb desplegament dels Mossos d'Esquadra inclòs. Finalment s'ha ajornat. Mitja hora després, els veïns es desplaçaven a correcuita fins al portal d'una altra veïna mentre que, de manera gairebé simultània, en diferents barris de la capital es reproduïa exactament la mateixa escena: cordons policials, comitives judicials i veïns que intenten defensar famílies amb pocs recursos. Avui ha passat al Raval, a Ciutat Vella, a Badal i també a la ciutat veïna, a l'Hospitalet. Durant aquesta setmana, a més, l'escena es repetirà en altres barris on ja hi ha dates previstes de desnonament.

El degoteig de casos (aquesta setmana cada dia n'hi ha almenys un en què el pis pertany a un fons d'inversió) coincideix amb l'aprovació del govern espanyol –al consell de ministres d'avui– d'una moratòria per ajornar fins al 31 de gener la paralització de tots els desnonaments vinculats a la crisi del covid-19.

Com pot ser, doncs, que hi continuï havent desnonaments? El motiu és que la moratòria no atura totes les execucions, només les que són conseqüència d'una baixada dels ingressos derivada per la pandèmia. Els desnonaments com el de la Mercè d'aquest matí, expliquen les associacions veïnals, són fruit d'altres motius de vulnerabilitat previs a la pandèmia i que van quedar aturats per l'estat d'alarma. Però al juny, amb la tornada a l'activitat dels jutjats, es van reagendar. "A la majoria els van donar una nova data per al setembre i l'octubre; per això ara s'han acumulat i veiem aquest repunt", explica el membre de Resistim al Gòtic, Martí Cusió.

Barcelona torna a superar els 80 desnonaments setmanals

És per això que els moviments socials que defensen el dret a un habitatge digne i les xarxes veïnals denuncien que la moratòria "no serveix de res". "Ara mateix hi ha molt poca gent, pràcticament ningú, que tingui un desnonament en marxa fruit d'un impagament per una disminució d’ingressos durant la pandèmia", assegura Sílvia Abadia, portaveu del Sindicat de Llogaters, que afegeix: "Per tempos, ara no hi ha la casuística que preveu la moratòria. Si deixes de pagar al març o a l'abril, la denúncia del propietari no arriba fins, com a molt aviat, al maig i si tot va molt ràpid potser hi ha sentència a l'octubre, i és després de tot això que arriba la data de desnonament", detalla Abadia. "Als col·lectius de barris diria que no tenim cap cas de desnonament per baixada d'ingressos per covid. Tots són fruit de situacions de vulnerabilitat prèvies", confirma Cusó.

Arran d'aquesta situació, els moviments han redoblat els esforços per fer visible "l'allau de desnonaments" d'aquesta tardor –amb campanyes a les xarxes socials– i exigeixen al govern espanyol que "es paralitzin tots els casos". "És que si no és només un titular fàcil, una declaració d'intencions que no porta enlloc", diu Cusó. Al·leguen que les famílies amb situacions de vulnerabilitat prèvies al coronavirus no només no han millorat la situació, sinó que han anat a pitjor durant la pandèmia. "És evident que la nova crisi ha afectat més les classes més baixes, els que treballen sense papers o amb contractes precaris", insisteix Abadia. "Que no ens prenguin el pèl amb la moratòria, el que cal és una resposta d'emergència per a tothom", sentencia. Cusó coincideix que la moratòria hauria de recollir, com a mínim, tots els casos de vulnerabilitat acreditada, sigui fruit de la pandèmia o anterior.

Les peticions no s'acaben aquí. El Sindicat de Llogaters també recorda que, a escala catalana, la Generalitat també pot actuar. "La llei de l'habitatge del 2015 i el decret del 2019 obliguen els grans tenidors o bé, en el seu defecte, la Generalitat, a oferir un contracte de lloguer social en el cas de persones amb vulnerabilitats acreditades i el 90% dels casos ho són", assegura Abadia, que considera que només amb aquest factor "ja es resoldrien una part molt important dels casos". A més, el sindicat recorda al Govern que la llei preveu sancions per als propietaris que no compleixin i reclama que s'iniciïn els procediments quan passi.

Duresa policial

Els moviments per un habitatge digne també fa dies que denuncien que l'actuació policial en els desnonaments ha pujat de to. "Tenen una nova estratègia: arriben al desnonament hores abans i munten un cordó per evitar que els veïns ens posem a la porta", explica Abadia, que es qüestiona la despesa que suposen aquests desplegaments policials en plena pandèmia. "Quines prioritats tenim per destinar els recursos durant aquesta emergència sanitària?", reflexiona.

A més, la portaveu del sindicat subratlla "la contradicció" que assegura que representa destinar més recursos policials "per garantir l'execució d'un desnonament que en realitat, segons la llei, la Generalitat hauria d'estar evitant quan es tracta de famílies vulnerables acreditades", conclou.