Publicitat
Publicitat

Stephen Lau: "A Xangai la moda dels gratacels ha canviat per la de preservar edificis històrics"

EstalviadorStephen S.Y. Lau (Hong Kong, 1953) és arquitecte i dirigeix la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Hong Kong. També és director honorari del Centre d'Estudis d'Arquitectura i Disseny de Hong Kong. Acaba de visitar la Casa Àsia

Stephen Lau m'atén a la seu de Casa Àsia, on era per impartir una conferència sobre les metròpolis xineses. Lau parla a partir de la seva experiència com a arquitecte i acadèmic en diverses universitats del gegant asiàtic.

Quins percentatges d'estalvi energètic podem aconseguir modernitzant un edifici?

Fer un edifici més eficient requereix un gran esforç, tècnic però també mental. El límit d'estalvi energètic és un 15%-20%, i és difícil d'aconseguir. S'ha de canviar tot el sistema de l'edifici. Però el més difícil és canviar la manera com la gent hi treballa i hi viu.

¿Hi ha tecnologies que puguin reduir el consum d'aigua en edificis?

El model que impera a la Xina és poc tecnològic. Per exemple, urbanísticament miren de no importar plantes que requereixen un gran esforç perquè s'adaptin al medi. L'estalvi d'aigua ve sobretot per l'estil de vida. En certes universitats xineses s'han implantat a les dutxes dels estudiants sistemes de temporitzador d'aigua, perquè no gastis mentre t'ensabones, o unes targetes de consum d'aigua que recarregues pagant cada 10 minuts. Una cosa similar s'està introduint en el sector de la construcció, en què, a més, als empleats se'ls proveeix amb serveis comunitaris de rentadora de roba.

¿Considera que no cal una tecnologia molt avançada per ser més eficients mediambientalment?

Efectivament. Les estadístiques confirmen que es consumeix molta aigua fresca en jardineria. Seria millor utilitzar aigua reciclada, però el reciclatge requereix una gran inversió, i els empresaris només veuen que és molt costós, sobretot ara en temps de crisi, malgrat que el que estan fent és estalviar per al futur.

¿Hi ha sistemes que permetin l'autonomia dels edificis per reciclar?

A Suzhou he visitat un complex de cases enorme on utilitzen una tecnologia que recull la deixalla biodegradable en cisternes frigorífiques, dins de les quals hi ha bacteris que es mengen el material orgànic. La màquina deshidrata el material i el que en queda s'utilitza com a fertilitzant, que es ven a agricultors de la regió.

A la Xina és massiu l'ús d'energia solar a petita escala, en zones urbanes o rurals. N'hem de prendre exemple?

El país més avançat en això és Alemanya. Hi ha un pla per aconseguir que el 2030 cada casa tingui panells solars que els proveeixin d'electricitat. Una cosa així només es pot aplicar amb una forta iniciativa política. I al principi s'ha de promoure amb diners públics.

Vostè va participar en l'elecció del projecte per recuperar l'ús del riu Suzhou a Xangai, que promou construir plataformes mòbils sobre el riu. ¿És el model a seguir o potser un de més verd com el de la ciutat de Seül?

El cas de Seül és molt important per als planificadors urbanístics. Es van gastar molts diners per recuperar-lo. Durant la II Guerra Mundial, els japonesos van construir-hi una autopista al damunt. Avui, cada pont que creua el riu recorda el passat del barri on és. Cada pont té un vincle amb la història. Els rius són importants per al transport, però també ens connecten amb el passat. Els rius poden jugar un paper per ajudar-nos a desconnectar però també a no oblidar el passat.

Quin és el model d'espais naturals de Hong Kong?

A Hong Kong mantenim la naturalesa a partir d'un cas especial: com que era difícil construir en un terreny muntanyós, es va decidir expandir la ciutat guanyant terreny al mar. Això ens ha servit per preservar la naturalesa i per fer que sigui fàcil per a la gent escapar-se de la ciutat. A la Xina l'inconvenient és que és molt car requalificar l'espai urbà en zones verdes en comptes de destinar l'espai a construcció.

¿Detecta que la Xina progressi en arquitectura sostenible?

En ciutats com Xangai, a partir del 2005-2006, quan comença a baixar el ritme de l'economia, la moda dels gratacels -tot i que és inevitable fer edificis alts- va sent substituïda per la moda de preservar edificis històrics. Però no només a Xangai, a moltes ciutats que estic visitant estan fent projectes i diners amb edificis antics.

¿A la Xina entenen que del seu esforç depèn en gran part que puguem salvar el món?

El ministeri de la Construcció exigeix que es construeixin més edificis verds. A la Xina ara hi ha 300 edificis verds.

Què s'entén a la Xina per edifici verd?

El mateix que a Occident. És un edifici dissenyat per a l'eficiència energètica. Per exemple, ha de tenir ventilació natural, aprofitar la llum solar. Les catifes, la pintura de les parets i les taules de reunions no poden evitar segons quins components químics per establir un ambient saludable.

Quins objectius es marca el govern xinès en arquitectura sostenible?

La primera fase va coincidir amb un cicle de creixement econòmic molt alt. Ara, amb l'economia que s'està desaccelerant, el govern incentiva la construcció d'edificis verds amb un subsidi de 20 dòlars per metre quadrat construït.

A Europa hi ha gent que té dèria per les teories del feng shui . Vostè l'utilitza?

Quan estudiem arquitectura, estudiem feng shui . És com la religió: pots ser molt religiós, creure-hi i que es converteixi en una addicció, i fer-ho tot segons les idees d'un mestre feng shui , o pots fer-ne poc cas. Jo no l'aplico.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de