OCI NOCTURN

Sabadell vol que s’acabi la festa a la Zona Hermètica

La mort d’un mosso revifa les queixes d’inseguretat de l’espai, pendent de trasllat

La mort el cap de setmana passat d’un caporal dels Mossos durant un control de trànsit de matinada a la Zona Hermètica de Sabadell ha tornat a posar en el punt de mira aquest espai d’oci nocturn. Els veïns es queixen des de fa anys del soroll, els problemes d’incivisme i la inseguretat que viuen durant els caps de setmana. Tot i que l’Ajuntament va aprovar l’any 2011 un pla especial en què es marcava un període de cinc anys per anul·lar les llicències dels locals -un termini que acaba el maig de l’any que ve-, ni el consistori ni les empreses, que van recórrer el pla als tribunals, han començat a gestionar el trasllat. L’equip de govern ha declinat fer cap tipus de declaració a l’ARA sobre els problemes que deriven de la Zona Hermètica.

“Crits, ampolles de vidre trencades, vòmits, brutícia, destrosses de mobiliari urbà i dels cotxes aparcats... Cada cap de setmana és igual”, explica Joan Vives, de l’Agrupació de Veïns de Gràcia, el barri a tocar de la Zona Hermètica. La crisi ha fet baixar l’afluència de públic a aquesta zona de discoteques i bars musicals, però tot i així els caps de setmana s’hi apleguen unes 12.000 persones. La majoria són gent jove que fan botellón abans d’entrar a les discoteques, normalment a la plaça del Treball, i que després fan “un consum mínim” a dins dels locals, on l’alcohol és més car. Aquesta situació provoca molèsties als veïns, que han de conviure amb joves beguts i drogats que generen tensions. “Nosaltres volem que marxin, estar tranquils i descansar”, diu Vives.

Les 5 de la matinada, la pitjor hora

Els Mossos d’Esquadra, que cada cap de setmana munten dispositius especials, asseguren que en els últims cinc anys hi ha hagut una disminució dels fets delictius, però admeten que, com en altres zones de gran afluència de públic, es generen problemes, especialment de matinada, quan els joves tornen a casa. “Fem una feina prèvia de prevenció, que sempre és millor que la reacció, amb controls de velocitat, d’alcoholèmia, de substàncies i escorcolls per detectar armes”, explica l’intendent dels Mossos Josep Guillot, cap de l’ABP de Sabadell. L’any passat la policia catalana va organitzar 155 controls d’alcoholèmia preventius, en què van fer lectures a més de 1.800 persones, de les quals 206 van donar positiu. També van fer 97 lectures per accident.

L’intendent dels Mossos lamenta el “model d’oci”, no només d’aquesta zona sinó d’altres de Catalunya, que consisteix a beure molt alcohol i consumir drogues. “És un còctel explosiu que sumat al fet que s’acumula molta gent pot derivar en conflictes”, explica Guillot. De fet, dels 30 controls de drogues que es van fer l’any passat tots menys un van donar positiu (96,6%). Els Mossos també destinen a la zona unitats de trànsit (a la qual pertanyia el policia mort) i de les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO) i treballen amb la col·laboració de les policies municipals de Sabadell i de Sant Quirze del Vallès.

La tornada a casa

Els fets més comuns són delictes com els robatori en vehicles, conducció sota els efectes de l’alcohol, infraccions administratives, incivisme, consum de drogues i tinença il·lícita d’armes. “La primera franja del matí, entre les 5 i les 7, és la més delicada. Un dels temes més complicats de treballar és el consum d’alcohol, perquè costa que la persona t’entengui, i costa reconduir actituds incíviques”, lamenta Guillot. Aquests moments de conflicte en la tornada a casa també afecten el transport públic de la zona. Els sindicats de vigilants de seguretat que treballen a la Renfe han explicat a l’ARA que un dels trams més “conflictius” de la zona metropolitana és l’estació Sabadell Sud de Rodalies, on, asseguren, es produeixen “veritables batalles campals”. Els vigilants estan molt desprotegits i alguns opten per amagar-se davant la impossibilitat d’encarar-se a grups de joves beguts o drogats. Amb tot, des dels Mossos consideren que la tràgica mort del caporal és un incident “molt greu” però “aïllat” i que la situació a la zona s’ha “normalitzat” en els últims anys.

Recurs rebutjat

Davant les queixes dels veïns, l’Ajuntament va aprovar un pla especial per anul·lar les llicències dels locals i discoteques. La idea inicial era que es traslladessin al polígon Via Sabadell, a la zona de Sant Pau de Riu-sec, on recentment hi ha obert un establiment l’empresa Ikea i on no hi ha habitatges propers. Tot i la proximitat de la data, fins ara no s’ha mogut res. Fa unes setmanes el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebutjar un recurs que les empreses del sector havien presentat contra el pla. “La situació després de la sentència és la mateixa que abans perquè el planejament és vigent des del moment que s’aprova”, diu Virgínia Domínguez, portaveu d’Entesa per Sabadell, que insisteix que el recurs no paralitza el trasllat. Considera que és una “decepció” que no s’hagi desenvolupat el pla, aprovat “just abans de les eleccions”.

Joaquim Boadas, secretari general de la Federació Catalana d’Activitats Recreatives Musicals (Fecasarm) -a la qual estan adherides les empreses de la Zona Hermètica-, explica que no se’ls pagarà cap indemnització pel trasllat. A més a més, apunta que es perdran més de 400 llocs de treball. “Crec que l’Ajuntament es va equivocar. Hi havia moltes fórmules per intentar conciliar interessos, no calia sacrificar totes les empreses d’oci”, lamenta. Ahir els operadors de la Zona Hermètica van anunciar que han presentat un recurs al Suprem. “Ens és igual on vagin. No és un tipus de lleure que ens agradi”, diu Vives, en representació dels veïns. Tant ell com Domínguez coincideixen a afirmar que cal un debat a fons “sobre si cal tenir aquest tipus d’oci”. “En el seu moment es va decidir concentrar les discoteques per treure-les de la zona d’habitatge, es pensava que era bo, però ara s’ha vist que genera molts altres problemes”, diu Domínguez. “Hem fet campanyes per intentar conscienciar que no cal anar begut per passar-s’ho bé”, afegeix Guillot.

Si arriba la data i no canvia res, l’oposició i els veïns portaran el cas als tribunals i, amb el pla especial municipal a la mà, és difícil que un jutge no obligui les empreses d’oci a marxar. “Quan no hi hagi locals serà una zona fosca i menys viva, per la qual cosa hi haurà més inseguretat”, diu Boadas. Des de l’Agrupació de Veïns, però, ja es parla de crear un debat amb tots els agents implicats per donar una utilitat a aquest espai.

Més continguts de