La Taula del Tercer Sector aposta per apujar el salari mínim als 1.000 euros
L'entitat vol fer créixer el SMI fins al 60% del salari mitjà per evitar "l'auge dels treballadors pobres", però lamenta que 3 de cada 10 assalariats no arriben al SMI actual
BarcelonaUn 13% dels treballadors són pobres, segons l'Eurostat. Per aquest motiu, la Taula del Tercer Sector ha reclamat aquest dimarts la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per sobre dels 1.000 euros, en comptes dels 655,20 actuals, que són inferiors al llindar de la pobresa per a una persona que visqui sola (690 euros). L'entitat recorda que el SMI actual incompleix la Carta Social Europea, signada per l'estat espanyol, segons la qual el sou mínim hauria d'arribar al 60% del salari mitjà d'un país, concretament 1.028,57 euros a Espanya.
Malgrat proposar aquesta pujada, la Taula també ha criticat que hi ha 896.000 treballadors, és a dir, tres de cada deu, que perceben un salari per sota dels 9.172,80 euros anuals, en el marc d’un nou debat del cicle Catalunya Social celebrat a l’Ateneu Barcelonès. En aquest sentit, el seu president, Oriol Illa, ha apuntat que del "salari se n'hauria de derivar la capacitat per tenir una vida digna, i fer front a les despeses més bàsiques". Una pujada del SMI podria comportar també un augment salarial progressiu, apunten, davant la qual cosa la federació d'entitats del tercer sector ha recordat que 8 de cada 10 persones cobren menys de 30.000 euros, i 6 de cada 10 menys de 21.000.
"El SMI actual és antisistema"
"Un millor salari mínim també milloraria el finançament de l'estat del benestar", apunta Illa, que ha batejat un augment del SMI com una política "predistributiva" de riquesa, que reduiria el nombre de complements salarials. En aquest sentit, l'economista Miquel Puig ha titllat d'"antisistema" l'actual sou mínim. "L'estat del benestar tal com el coneixem és inviable amb el sou mínim de 655 euros", ha apuntat Puig, que ha exemplificat que una persona que cobra el sou mínim "costa 130.000 euros a l'administració pública". D'altra banda, ha revelat que una que en cobra 17.000 a l'any es paga tots els serveis públics als quals accedirà durant la seva vida amb els impostos que paga.
A la cua d'Europa
En un informe també elaborat per la Taula s'ha posat de manifest que el salari mínim a Espanya està a la cua d'Europa, només per sobre de Grècia i Portugal, i que a països com Alemanya o Irlanda aquesta xifra és gairebé dos cops més elevada. A Bèlgica o el Regne Unit, per exemple, ja és més del doble.
Des de la Taula lamenten, a més, que els 655,20 euros actuals representen un percentatge molt baix respecte al nivell de vida del país. A Bèlgica i França el SMI és del 51,8% i del 52,2% en relació al PIB per càpita, respectivament, mentre que a Espanya és del 39,8%. Fins i tot a països com Portugal o Grècia, on el SMI és inferior al de l'Estat, el percentatge és més elevat pel que fa al nivell de vida, del 44% i el 49,8%. Les entitats del tercer sector lamenten que a nivell català el salari mínim és especialment baix, respecte al PIB per càpita (34,2%).
Per aquest motiu, la professora de la Universitat de Lleida Maria Àngels Cabasés ha avisat que els salaris actuals són un 25% inferiors als d'abans de la crisi, amb una bretxa salarial molt elevada. L'economista ha qualificat l'"augment" com una qüestió de decència, però avisa que les hores extres no remunerades en mitges jornades, per exemple, podrien esquivar un sou mínim de més de 1.000 euros.
Catalunya i Barcelona, salaris mínims superiors
El SMI en relació al poder adquisitiu és especialment baix a Catalunya, fins i tot per darrere de Portugal, Grècia i el conjunt de l'Estat. Per aquest motiu, des de la Taula citen el premi Nobel d'economia Sir Christopher Pissarides, que aposta per un increment diferenciat per territoris o fins i tot municipis. L'economista avisava que un salari únic a nivell de l’estat espanyol no seria "bo per a ningú", però que "ajustar cada salari al cost de la vida real al territori afavoriria tothom". El president de la Taula ha dit, en aquest sentit, que un mateix sou mínim "castigaria els territoris amb un cost de vida més elevat".
La competència de fixar el SMI és estatal, però el Parlament de Catalunya ja es va mostrar favorable a l'augment en el ple de pobresa del mes de març. En aquest sentit, el Govern, sindicats i patronals com Pimec també hi estan d'acord. Malgrat tot, Illa ha avisat que "amb un decret del Govern no n'hi ha prou per apujar el sou mínim", i ha apostat per la creació d'un "segell de qualitat" per discriminar les empreses que respectin, o no, "unes condicions laborals dignes".
