Salt es proposa guanyar el pols a la segregació
Govern i pares discrepen dels desequilibris als centres
SaltUn dels principals problemes de l’escola catalana és la segregació escolar, que es produeix quan no hi ha un repartiment equilibrat d’alumnes amb necessitats educatives específiques entre tots els centres -públics i privats- d’una població. En alguns municipis hi ha consens i s’admet el problema, però en d’altres, com a Salt, la diagnosi genera divisió. “A Salt no hi ha segregació escolar perquè tots els centres públics tenen el mateix percentatge d’alumnes d’origen immigrant”, afirma a l’ARA el director d’Ensenyament a Girona, Martí Fonalleras.
El posicionament del Govern contradiu l’informe que el Síndic de Greuges va fer el 2016 -que situa el Salt com el 16è municipi de Catalunya amb més segregació-, i també l’opinió d’experts de la Fundació Bofill i de la comunitat educativa de Salt, que defensen que no hi ha un repartiment equilibrat d’alumnes amb necessitats específiques entre els centres públics i els concertats. Mentre hi ha escoles públiques -com La Farga o El Veinat - que tenen un 100% d’alumnat d’origen estranger, a les concertades el percentatge es redueix a menys del 10%, subratllen. Tot plegat en un municipi de 30.000 habitants dels quals el 37% són estrangers.
A Salt, segons el professor de la UdG, Xavier Besalú, hi ha tres nivells de segregació: “A primària, a secundària i als instituts, on un té més percentatge d’alumnes amb necessitats específiques que els altres dos”. Una opinió que comparteixen des de la Fundació Bofill. El seu director, Ismael Palacín, afegeix que en aquest municipi, a més, es dona una altra circumstància: la proximitat amb Girona ha fet que molts pares d’origen català hagin optat per escolaritzar els seus fills en centres gironins o en altres municipis propers i “aquest és un dels factors del desequilibri: les escoles públiques tenen un perfil social més desafavorit que el del seu entorn”.
Immigració a les aules
Per contra, Fonalleras al·lega que els centres públics -“que són els que depenen de nosaltres”- tenen un nombre “semblant” d’alumnes d’origen immigrant. “La realitat saltenca és que la gran majoria de la població és immigrada i Ensenyament no pot resoldre els problemes urbanístics i socials que hi ha al municipi”, apunta el delegat, que també rebutja repartir els alumnes per equilibrar els percentatges entre els centres públics i concertats. “Encara que es repartissin tots els alumnes de manera equilibrada els percentatges de població immigrada serien altíssims”, subratlla el director d’Ensenyament a Girona, que creu que a Salt “hi ha un problema de gentrificació”.
L’informe del Síndic constata que la segregació escolar “no està relacionada amb el pes del fet migratori”. Així, hi ha municipis com Manlleu, Olot o Mataró que “tenen percentatges elevats d’alumnat estranger i nivells comparativament baixos de segregació”.
L’alcalde de Salt, Jordi Viñas (ERC), no es mulla sobre si hi ha segregació escolar o no, i és partidari de “detectar problemàtiques i mirar de solucionar-les”. Fa mesos que treballen, diu, en un nou pla educatiu, i una de les seves finalitats és “reduir la segregació escolar al municipi”, segons consta al document. La iniciativa es va engegar arran de la demanda de la plataforma Salt’Educa, formada per una vintena de centres escolars, associacions de mares i pares (AMPA) i entitats, que reclamen que s’apliquin mesures per combatre la segregació al municipi.
