Salut construirà equipaments annexos a sis hospitals per fer front a una segona onada de covid-19

El muntatge dels espais, amb una vida útil de vint anys, costarà 60 milions d'euros i després de l'epidèmia quedaran per a uns altres usos

Canvi substancial en els plans de contingència d'alguns hospitals de cara a una segona onada de covid-19. El departament de Salut construirà sis nous equipaments sanitaris "com més a prop millor" dels centres per atendre pacients de covid-19, segons ha avançat a TV3 el director del Sistema Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella. Els espais s'erigiran al voltant de l'Hospital de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat), del Moisès Broggi (Sant Joan Despí) del Germans Trias i Pujol (Badalona), del Parc Sanitari Pere Virgili (Barcelona) i de l'Arnau de Vilanova (Lleida), que és el projecte més avançat de tots. La conselleria no concreta quin serà el sisè hospital que disposarà d'aquest equipament satèl·lit, perquè els emplaçaments s'estan acabant de perfilar amb els governs municipals. La resolució s'aprovarà el dilluns, 13 de juliol, al consell de direcció del CatSalut. 

Comella ha afirmat aquest dimecres que els annexos sanitaris estaran preparats i funcionaran durant el possible rebrot de coronavirus, que les autoritats situen al setembre, però que quan deixin de ser necessaris per atendre aquests malalts quedaran "per a uns altres usos". De fet, seran els mateixos hospitals de referència (els que faran servir les instal·lacions) els que gestionaran els espais i, per tant, els que podran decidir quin ús hi donen durant i després de la pandèmia. Fonts coneixedores expliquen a l'ARA que seran sis espais polivalents que s'han ideat per tenir una vida útil de, com a mínim, vint anys.

Seran espais estables, medicalitzables i de llarga durada, que es poden construir ràpidament gràcies a les noves tècniques constructives. Probablement seran construccions modulars de ràpida habilitació, a partir de blocs prefabricats, però Salut encara està pendent de la lletra petita. Segons ha pogut saber l'ARA, el cost de cada equipament s'acosta als 9 o 10 milions d'euros i, per tant, la construcció dels sis espais s'enfilarà fins als 60 milions d'euros. 

Durant el pic de la pandèmia, l'Hospital Germans Trias i Pujol va habilitar unes unitats de crítics provisionals en uns espais que estaven ja en construcció i previstos per fer-hi atenció oncològica, cedits per l'Institut Català d'Oncologia (ICO). El nou edifici que preveu Salut permetrà ampliar el parc de llits de crítics amb 66 llits, 22 dels quals seran estructurals i la resta disponibles per desplegar-los en funció de les necessitats. Segons expliquen fonts del centre sanitari a l'ARA, l'inici de les obres estan previstes per a la segona quinzena de juliol i es construirà l'equipament a la zona on ara hi ha el pati de serveis, de 4.000 metres quadrats, tractant-se duna ubicació especialment estratègica ja que permetrà connectar la tercera planta de l'edifici amb l'UCI de l’Hospital i facilitar molt els fluxos de treball.

Salut explica a l'ARA que seran sis espais polivalents que s'han ideat per tenir una vida útil de, com a mínim, vint anys

Si l'onada arriba abans del que s'espera, Comella ha remarcat que el creixement dels hospitals es farà primer intramurs, és a dir, que els llits de crítics no sortiran dels centres hospitalaris. Dels 600 disponibles, 400 es posaran en marxa de manera immediata. Les previsions indiquen que, en total, hi haurà unes 1.300 places per a covid-19 entre centres públics i privats. Seran els llits convencionals els que podran sortir a pavellons o a altres instal·lacions, si calgués.

Estoc per a quatre mesos

De moment, el CatSalut s'ha aprovisionat de 113 milions d'unitats de material de protecció, que equivalen a un estoc de quatre mesos, i té disponibles 3.000 respiradors. Amb tot, la prioritat del sistema sanitari és mantenir una bona part de l'activitat ordinària. Al setembre ja s'haurà recuperat l'activitat ajornada que era més urgent, però la resta no s'enllestirà fins ben entrat l'any 2022, segons les previsions de la conselleria. Per poder fer tota aquesta feina, més que contractacions –perquè "no hi ha més professionals disponibles"–, Comella ha dit que s'haurà d'optar per la via de les hores extres, les quals s'hauran de pagar.

El director del CatSalut també ha indicat que el Govern farà seguiment i donarà pautes d'actuació per als 1,8 milions de catalans identificats com a població més vulnerable, per exemple gent gran o amb problemes de salut. "Si som capaços d'identificar bé aquestes persones i tenir unes pautes clares de treball sobre elles pel que fa a aïllament, distància i suport social, podrem fer confinaments més selectius", ha argumentat.