Salvador Samitier: “L’elevada concentració de gasos a l’atmosfera hi serà molts anys”

Entrevista al director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic

Salvador Samitier dirigeix des del setembre del 2009 l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Des d’aquest organisme del Govern va pilotar l’aprovació de l’estratègia d’adaptació 2013-2020 (Escacc), un document marc que va establir l’existència de 65 efectes atribuïbles al canvi climàtic, dels qual prop de la meitat ja són una realitat. Ara treballa perquè el nou executiu català aprovi la primera llei específica.

Quina valoració fa de l’Escacc aprovada fa tres anys? Quin recorregut té de cara al futur?

La valoració és positiva perquè internament, tant des de la Generalitat com des dels ens locals, es va facilitar la introducció a l’agenda política de la necessitat de prendre mesures per adaptar-se al canvi climàtic. Tot i que els principals esforços s’han de fer en el camp de la mitigació, l’elevada concentració de gasos a l’atmosfera hi serà molts anys i cal que tothom entengui la importància de limitar-ne els efectes negatius. De cara a l’any vinent s’ha d’aprovar la revisió del document posant-lo al dia.

En quins sectors s’ha avançat més i en quins hi ha més reticències?

En la salut, la gestió forestal i l’aigua és on els efectes del canvi climàtic estan més interioritzats, perquè ja es venia d’una situació en què hi havia hagut debat i reflexions, i són els sectors que estan rebent els impactes més clars. Al sector industrial costa més, però és el sector del turisme, especialment el de sol i platja, el que n’està més allunyat. És lògic, cada sector necessita un període de maduració diferent i les condicions particulars influeixen.

Ara s’està treballant en l’aprovació d’una llei de canvi climàtic. Per què és necessària?

Caldrà esperar a la constitució d’un nou Govern perquè faci seu l’avantprojecte que ha aprovat l’executiu sortint i aprovi la norma definitiva. Esperem que sigui l’any que ve. La llei s’ha plantejat com la culminació d’un procés engegat fa anys, amb la intenció de recollir aquesta experiència i fer que les polítiques climàtiques tinguin vocació de permanència.

¿És possible que Catalunya compleixi els objectius de reducció d’emissions que s’han fixat? Què s’ha de fer per aconseguir-ho?

No és un objectiu irreal, però no ho aconseguirem sense una orientació clara per actuar sobre el sector energètic, tant pel que fa a la generació d’energia més neta i l’electrificació del transport, com al guany en eficiència, que té el principal marge de millora en la rehabilitació d’edificis antics. Això costarà molts diners, tot i que el càlcul encara no està fet.

L’avantprojecte parla d’eliminar barreres administratives. Quines s’han detectat?

Una d’aquestes barreres seria la possibilitat de declarar determinats parcs eòlics com a instal·lacions d’utilitat pública. No es tracta de construir-los obligatòriament, però sí de facilitar la tramitació i fer-la més àgil. Tothom podrà dir-hi la seva, però a vegades els procediments s’han utilitzat per retardar determinats projectes.

Quins són els efectes del canvi climàtic més preocupants al nostre país?

El principal impacte que ja s’ha observat és l’augment de la temperatura, uns 0,2 graus de mitjana per dècada des dels anys 50. És una situació similar a la d’altres països mediterranis. A més a més, s’esperen més fenòmens meteorològics extrems, sobretot sequeres més recurrents i més intenses, una cosa que tindrà efectes a tots els nivells.

¿I si les polítiques d’adaptació impliquen haver d’utilitzar més aigua o més energia?

Tot això ha d’anar acompanyat de mesures d’eficiència, amb una agricultura de més precisió, per exemple. No és que el canvi climàtic ens hagi de portar coses radicalment diferents, com per exemple l’aparició d’huracans, però sí que suposarà l’agreujament de fenòmens que ja coneixem i, derivat d’això, el canvi de paisatges i d’ecosistemes.

Més continguts de